Exposicions virtuals
El projecte SOFIA: intervencions feministes i decolonials en la docència de la filosofia busca visibilitzar pensadores oblidades i trencar amb el cànon masculí, blanc i europeu de la filosofia. L’exposició ofereix recomanacions segons tres criteris: històric (dones filòsofes de totes les èpoques), regional (d’arreu del món) i disciplinar (lògica, epistemologia, moral, política, ciència i arts). Moltes obres recuperades resten fora dels circuits acadèmics habituals. El projecte vol aportar recursos per repensar la filosofia des d’una mirada feminista i decolonial i revertir unes injustícies epistèmiques que el currículum encara reprodueix.
La població mundial creix exponencialment i les ciutats consumeixen cada vegada més energia. Davant els reptes de creixement de la població, el canvi climàtic i la gestió sostenible dels recursos neix el concepte de smart city, o ciutat intel·ligent.
Des del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa us presentem aquesta exposició física i virtual per destacar diferents aspectes relacionats amb les smarts cities, ciutats que utilitzen la tecnologia i la innovació per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, fer una gestió més eficient dels serveis públics i reduir l'impacte ambiental.
Cristina Borderías, catedràtica emèrita d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, és precursora en l’estudi del treball i les desigualtats de gènere a l’estat espanyol. Ha investigat la divisió sexual del treball, el treball domèstic i les polítiques laborals amb una mirada feminista i crítica.
Des del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història li volem retre homenatge amb aquesta exposició per tal de seguir difonent el seu llegat dins de la comunitat universitària i més enllà.
Recull de material dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República relacionat amb el Front d'Alliberament Gai de Catalunya elaborat amb motiu de la celebració del 50è aniversari d'aquesta entitat.
En el context actual de crisi climàtica, desigualtats creixents i límits planetaris cada cop més evidents, es fa necessari repensar profundament el model econòmic dominant. El concepte de decreixement sostenible sorgeix com una proposta crítica i transformadora que qüestiona l’objectiu tradicional del creixement econòmic il·limitat i planteja alternatives que situa al centre la sostenibilitat ambiental, la justícia social i el benestar col·lectiu.
Amb aquesta mostra bibliogràfica el CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa vol obrir un espai de reflexió interdisciplinari per analitzar les implicacions econòmiques, socials i ambientals del decreixement. Es pretén oferir una visió rigorosa i accessible sobre aquest enfocament, tot connectant-lo amb els reptes i les oportunitats que afronta l’economia del segle XXI.
La utilització de la IA, sobretot a partir de l’aparició del ChatGPT el novembre de 2022, s’ha generalitzat ja entre molta gent que sovint no en sap gaire del funcionament d’aquestes tecnologies ni de l’impacte que tenen en nosaltres i en la societat a curt, mitjà i llarg termini. Perquè, més enllà dels aspectes purament tecnològics, què significa per als éssers humans i per a la nostra societat l’arribada de la IA?
Del Nil al Congo, un recorregut pel coneixement d’Àfrica als segles XVI-XVIII a través dels llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una exposició dedicada al continent africà. Comissariada per en Guillem Martos Oms, historiador i doctorand d'aquesta universitat, es va realitzar amb motiu del 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans, que se celebrà del 29 al 31 de gener de 2025 a la Universitat de Barcelona.
Sant Jordi 2025 al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història: Mostra bibliogràfica de publicacions recents del professorat de les Facultats de Filosofia i Geografia i Història.
Recull de recursos i material relacionat amb la diada de Sant Jordi que es troba als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Áreas lingüísticas de Aragón y del aragonés es una exposición en la que, aprovechando las herramientas que ofrece la geografía lingüística, a través de 58 mapas se muestran diferentes tipologías de distribución territorial de palabras o formas propias de la lengua aragonesa dentro de su dominio lingüístico (Alto Aragón) y en Aragón. Los mapas permiten igualmente ver las formas propias del catalán en el este de Aragón y las del castellano de Aragón en el resto del territorio, así como las que se registran en Navarra (vascas en el norte; a menudo semejantes a las del aragonés en el este) y en la Rioja (generalmente castellanas).