Exposicions virtuals

Dolores Juliano va ser una antropòloga social i escriptora argentina. Exiliada a causa del cop d’estat del 1976, s’instal·là a Barcelona, on exercí de professora titular a la Universitat de Barcelona (UB) fins la seva jubilació el 2001. La seva obra combina el rigor acadèmic amb l’activisme social i polític. Contribuí de manera cabdal al desenvolupament teòric i metodològic de l’antropologia feminista, i també dels estudis migratoris, la cultura popular, l’educació intercultural i l’antropologia jurídica. El 2010 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya i el 2021 va rebre el premi LASA/Oxfam Amèrica per la seva trajectòria a favor dels sectors marginalitzats. Des del CRAI Filosofia, Geografia i Història hem volgut retre-li homenatge amb una exposició virtual, on també hi trobareu el fons bibliogràfic de l'autora hostatjat al CRAI biblioteca de la UB.

La moda és una indústria global que ha experimentat un creixement espectacular en les últimes dècades, generant una gran quantitat d'ocupació, ingressos i oportunitats per als consumidors a nivell mundial. Actualment s'estima que aquesta indústria és una de les més grans, amb un valor de més de 2,2 bilions d'euros i que dona treball a més de 60 milions de persones.

En aquest context, la 080 Barcelona Fashion Week que se celebra la primera setmana de maig, és un esdeveniment clau en el calendari de la moda internacional, que reuneix dissenyadors, compradors, periodistes i experts d'arreu del món per descobrir les últimes tendències i col·leccions d'algunes de les marques més importants del sector.

Amb aquesta mostra bibliogràfica al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa mostrem com la forma de vestir ha esdevingut una gran empresa global amb una enorme influència en la cultura, l'economia i la societat en general. En definitiva, és una oportunitat per descobrir i reflexionar sobre la importància i l'impacte de la moda en l'actualitat.

Com es vivia la Diada de Sant Jordi a l'exili?

A través dels textos i fotografies extrets de la revista Germanor, editada durant els anys de l'exili català a Xile, presentem aquest recull d'articles i imatges sobre aquest dia tan significatiu pels catalans. 

Aquest 8 de març, el CRAI Biblioteca de Belles Arts posa la mirada en l’àmbit del disseny, més concretament en el del disseny gràfic i dedica la seva exposició anual per commemorar aquesta data a la Pilar Villuendas.

El treball de la Pilar Villuendas, s’inicia a Barcelona, als anys 70 del segle XX, és a dir, durant el final de la dictadura franquista i el període de la transició cap a la recuperació de les institucions democràtiques al país. Cal destacar doncs, que una dona prengués rellevància com a dissenyadora en aquest context històric. En aquest sentit, la seva obra es desenvolupa en un temps d’intensos canvis en la societat, de pocs recursos econòmics per desenvolupar la feina, de moltíssima activitat de partits polítics, sindicats, associacions de veïns i culturals, que precisava d’un mitjà contundent i amb impacte amb què arribar a la ciutadania. Apareix, d’aquesta manera, el disseny d’utilitat pública o disseny social.

La mostra se centra en els seus treballs de cartellisme relacionats amb les dones i els seus drets o el feminisme. Cartells sobre el divorci, els mètodes anticonceptius, la violència de gènere o l’esport femení, que resulten en autèntic material d’arxiu i de memòria d’aquesta època. Cartells que reclamen, fomenten, fan partícips de drets o activitats que, 20, 30 o fins i tot, més de 40 anys després, continuen sent debatuts i, malauradament en massa ocasions, en qüestió.

CRAI Belles Arts, 8 de març de 2023

L’Aula Carles Riba és un àmbit obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, i es proposa, com a objectiu principal, dilucidar el paper dels autors clàssics i de l’humanisme en la nostra història literària i ideològica. L’Aula va néixer a inicis de la dècada dels anys setanta del segle xx a partir de la col·laboració entre el Departament de Filologia Grega i el de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Una col·laboració que va començar una segona època, a mitjan anys noranta, fins que el 1998 va recuperar el nom de l’Aula per a les seves activitats acadèmiques.

Actualment està vinculada tant a la Universitat de Barcelona com a l’Institut d’Estudis Catalans, i ha incorporat membres d’altres universitats dels Països Catalans i de l’estranger. El 2023 l’Aula Carles Riba commemora, així, des de la represa de l’any 98, un quart de segle d’existència i de feina en l’estudi de la petja clàssica en la literatura catalana, després d’haver organitzat 16 reunions científiques (entre Simposis i Jornades) i haver publicat 13 llibres amb els resultats de la seva recerca. 

Des del 1983, el 15 de març es celebra el Dia Internacional dels Drets del Consumidor. En aquesta ocasió, el CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa hem decidit dedicar-lo al comportament del consumidor i com ens manipulen sense adonar-nos. 

La publicitat i el màrqueting es basen en la psicologia per crear necessitats i impulsos que no tenim. Us mostrem un seguit d'obres que ens expliquen com funciona, s'estudia i s'usa la conducta dels consumidors per aconseguir que comprem més o d'una determinada marca comercial. Algunes d'elles també posen el focus en com actuar amb criteri, sent responsables amb les nostres decisions.

Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters.

Amb motiu del centenari d’aquest Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química  organitza l’exposició «Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston», amb fons bibliogràfic relacionat amb l’esdeveniment.

Al llarg de la història, a Barcelona s’han viscut nombroses revoltes, rebomboris, bullangues, aixecaments... En molts d’ells, les dones hi han tingut un paper essencial. El primer que repassem és de l’any 1789, quan les dones van encapçalar una protesta produïda per les males collites i l’augment del preu del pa.

Altres revoltes, com la de les quintes de 1870, s’oposaven al sorteig de les quintes i a perdre fills i marits en guerres d’ultramar.

I en vingueren més, de subministraments, com la Revolta de les dones de 1918 o les mobilitzacions per tenir veu pròpia en les reivindicacions laborals, com les de l’abril de les dones de 1891.

En repassem una última, al 1985, en la que les dones lluitaven per l’avortament lliure i gratuït i van practicar 2 avortaments en el marc de les Jornades Feministes Estatals celebrades a Llars Mundet al Novembre del 1985.

No són les úniques que hi va haver ni que hi haurà, i la dona ha tingut un paper important en moltes de les nostres revoltes. El seu paper sempre ha estat silenciat, però ara el destaquem i visibilitzem a les seves protagonistes.

Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.

Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. També durant els anys difícils de la postguerra els membres de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB es poden comptar entre els principals col·laboradors de la Institució camboniana.