Recull de recursos i material relacionat amb la diada de Sant Jordi que es troba als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Des de fa uns quants anys cada 23 d'abril, per a celebrar el Dia del Llibre i Sant Jordi, hem elaborat diversos recursos amb material dels nostres fons relacionats amb la matèria.
En aquesta web els trobareu tots.
Cartells i adhesius de Fires del Llibre i promoció de la lectura: una mostra del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Aquesta exposició virtual ofereix un recorregut visual i històric per una selecció de cartells i adhesius conservats al fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la promoció de la lectura i les Fires del Llibre com a fil conductor. La mostra posa en valor el poder simbòlic del llibre com a eina de transformació cultural i social, i com a vehicle de reivindicació, festa i resistència.
El conjunt abasta des de l’any 1930 —en ple període republicà— fins al 2016, i inclou cartells vinculats a la celebració del Dia del Llibre i la diada de Sant Jordi, principalment a Barcelona, però també a altres fires organitzades al llarg de l’any i arreu del territori. Hi trobem, per exemple, cartells de la Fira Internacional del Llibre Feminista, que ens parlen de la pluralitat d’iniciatives al voltant del llibre, més enllà de les efemèrides més conegudes.
Dels adhesius —amb cronologia més concentrada, entre 1979 i 2010— en destaquen especialment els dedicats a la Feria del Libro de Vallecas (1979 i 1980), així com a fires del llibre celebrades a Madrid, Barcelona, València o Salamanca. Petits en format, però amb una gran capacitat comunicativa, els adhesius van esdevenir una eina de difusió directa, popular i ambiciosa en la seva simplicitat.
Un dels aspectes més rellevants de la mostra és el buit temporal que s’hi detecta durant els anys més durs del franquisme. Aquest silenci gràfic evidencia la repressió cultural i política que va marcar aquell període, durant el qual la promoció pública del llibre —i més encara si estava vinculada a discursos alternatius o transformadors— va quedar profundament condicionada per la censura i el control ideològic del règim.
A través d’aquests materials, sovint efímers, recuperem la memòria visual de dècades d’activisme cultural i compromís amb la lectura. La seva força comunicativa, la riquesa gràfica i la diversitat de missatges que contenen ens permeten llegir, en paral·lel, la història del llibre i la història d’un país que, des de diversos àmbits, ha lluitat per fer del llibre una eina de llibertat.
Com se celebrava la festivitat del patró de Catalunya durant la Segona República?
Voltem per les publicacions dels anys 1931-1936 per veure com la República es fa seu el dia de Sant Jordi. Mentre llibres i roses continuaven essent els protagonistes.
 |  |  |
 |  |  |
Les balconades de la ciutat aparegueren guarnides amb senyeres i banderes republicanes, i des de primera hora del matí es va concentrar una multitud de ciutadans a la plaça la República, l'actual plaça de Sant Jaume, on s’instal·laren venedores de flors i cintes de colors.
Com es vivia la diada de Sant Jordi a l'exili?
A través dels textos i fotografies extrets de la revista Germanor, editada durant els anys de l'exili català a Xile, presentem aquest recull d'articles i imatges sobre aquest dia tan significatiu pels catalans.
Exili
Durant la Guerra Civil, amb l’avenç de les forces del bàndol nacional, bona part de la població civil republicana va veure’s obligada a marxar a l’exili.
El govern republicà, instal·lat a València, va començar a organitzar serveis per facilitar l’èxode. El Servei d’Emigració dels Republicans Espanyols (SERE), creat el 1937; i la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) foren institucions reguladores que van posar a disposició dels civils, vaixells dirigits a l’altra banda de l’Atlàntic.
Els principals destins llatinoamericans serien: Mèxic, Xile, República Dominicana i Veneçuela. Les places eren molt limitades, per tant, l’accés quedaria restringit a un grapat d’intel·lectuals, professionals i personalitats republicanes molt destacades.
En el cas xilè, només es va permetre l’arribada d’un vaixell, el ‘Winnipeg’, que portava un total de 2.200 refugiats, entre ells 423 catalans, alguns tan il·lustres com el poeta Joan Oliver (Pere Quart), el periodista Domènec Guansé, l'artista Roser Bru o el pintor Josep Balmes. La seva estada no va estar exempta de polèmica, per la seva marcada vinculació política i la crisi econòmica que patia el país en aquell moment.
Per saber-ne més, convidem a la lectura d’aquestes dues obres vinculades a l’exili català a Llatinoamèrica que es troben al nostre fons: Memòries d'un català de Xile: una història de l'exili del 39 i Els catalans i Llatinoamèrica (s. XIX i XX). Viatges, exilis i teories.
I, en un caire més divulgatiu, aquest article de la revista Sàpiens il·lustra perfectament l’experiència de l’exili català: L'organització de l'exili català a Europa i Amèrica.
Recordem també que tenim una mostra bibliogràfica amb tot el material dels nostres fons sobre la temàtica.
Germanor
Malgrat les condicions de desarrelament de la població catalana exiliada, la seva activitat política i cultural a Xile no va deixar d’existir, construint sinergies amb aquelles associacions de catalans emigrats en el passat.
És el cas, precisament, de Joan Oliver i Domènec Guansé, directors de la revista Germanor: revista mensual catalana de la col·lectivitat catalana de Xile, publicació editada pel Centre Català de Santiago de Xile des de 1912.
Amb l’arribada de centenars d’exiliats, la revista, alhora que la presència cultural catalana a Xile, van rebre una embranzida que propiciaria el creixement en popularitat de Germanor.
Els seus continguts tenien com a objectiu fonamental mantenir informats i connectats a la seva terra als catalans exiliats.
Presentava seccions d’actualitat política, cultural, social i artística, alhora que fomentava un programa d’activitats pròpies amb la finalitat de preservar l’esperit de catalanitat a l’exterior.
Germanor seria una publicació de llarg recorregut. Es va seguir publicant fins a 1963.
Sant Jordi
Com no podia ser d’una altra manera, la Diada nacional de Catalunya, el 14 d’abril, dia en què es va proclamar la Segona República espanyola, i Sant Jordi eren les dates més celebrades de l’any.
Amb una presència aclaparadora en els números d’abril i setembre, la revista Germanor no perdia l’oportunitat de fer esment de les festes més importants del territori català.
En el cas de Sant Jordi, l’entusiasme inicial decauria amb el temps, minvant molt la presència d’aquesta festivitat en els números de la revista a partir de la dècada dels cinquanta.
Emperò, cal reconèixer la importància de la producció literària i cultural relativa a Sant Jordi durant la primera dècada de l’exili, malgrat les dificultats de la situació en què es trobaven. Aquí us presentem un seguit de mostres de com es va tractar la festivitat a la revista:
Més informació
Tenim un recurs web sobre la premsa republicana a l'exili on es poden fer cerques per països, per exili català, espanyol, etc.
A Xile es van publicar altres revistes d'exili català com Clar i Català, L'Emigrant o Retorn i també d'exili espanyol.
Com se celebrava el dia de Sant Jordi durant els anys de la dictadura franquista?
A través d'una selecció d'imatges de la revista San Jorge editada per la Diputació de Barcelona hem volgut mostrar com se celebrava el dia del llibre i la rosa durant el període franquista.
Aquesta revista es va editar de l'any 1951 fins al 1977. A partir d'aquesta data va canviar el nom en català i va portar per títol "Sant Jordi".
Es poden trobar en línia els números dels anys 1951-1959 a l'Hemeroteca Digital de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, amb un total de 36 exemplars disponibles.
Si la voleu consultar en paper, la trobareu també a la nostra hemeroteca.
Com avui en dia, a les imatges que mostrem a continuació es pot veure que la "Festividad de San Jorge" tenia com a protagonistes els llibres i les roses, tot i que destaquen també les celebracions religioses.
Recursos diversos amb imatges de les nostres col·leccions relacionats amb la temàtica de Sant Jordi
