Riccioli, Giambattista (1598-1671). Almagestum ...

Primera edició del text d’astronomia de Giambattista Riccioli. L’autor  fou un religiós de l’orde dels jesuïtes que es dedicà a l’ensenyament de la teologia i la filosofia a les ciutats de Bolonya i també a Parma, on cursà els seus estudis.

 

Paral·lelament, desenvolupà una infatigable i entusiasta  activitat científica en el camp de l’astronomia, que li va ser reconeguda per l’orde jesuïta. Estudià el moviment de la terra i realitzà nombrosos experiments amb pènduls.

 

L’Almagestum conté aportacions  que el van  convertir en una obra de referència fonamental en el  camp de l’astronomia  durant  el  segle XVII. Si bé Riccioli s’oposà a les teories heliocèntriques de Copèrnic i Galileu, al mateix temps les va estudiar i les va valorar-les en el pla de les hipòtesi.

 

Una de les seves aportacions més interessants es troba  present en el quart llibre. És l’estudi de la topografia i la nomenclatura lunar que portà a terme en col·laboració amb Francesco Maria Grimaldi. Hi  destaquen els dibuixos del mateix  Grimaldi,  gravats per Domenico Fontana en 2 bifolis on es representa  la superfície de la lluna, amb la nomenclatura que encara s’usa avui dia. Per exemple el Mare tranquilitatis on va alunitzar  l’Apolo 11 el 1969, rebé aquest nom per Riccioli.

 

El màgnific frontispici, on diverses figures mitològiques observen el cel, va ser gravat per Francesco Curti.

El  text va acompanyat també per  nombroses taules i figures.

 

L’ Almagestum de la Universitat de Barcelona que us presentem  és l’únic exemplar existent a les biblioteques patrimonials catalanes.  A Madrid es pot trobar un altre exemplar en el fons de la la Biblioteca Central de Marina.