Exposicions virtuals

Els moviments populistes constitueixen un fenomen cabdal per a la política contemporània. N’hi ha de signe ideològic ben divers, amb objectius contraris, i per això és dificultós aportar una definició acadèmica de “populisme” que resulti transversal i operativa. Tanmateix, hi ha consens en el fet que una mateixa forma de fer política, de base emocional i propagandística, es troba en el rerefons d’un conjunt de lideratges d’impacte global (Trump, Bolsonaro, Milei, etc.). La simplificació demagògica dels problemes socials, els discursos messiànics d’adhesió de grup i la representació esquemàtica de la societat (amb una divisòria reduccionista entre elits i poble) són trets característics del vessant més fosc dels populismes.

Aquesta exposició facilita eines d’anàlisi per reflexionar críticament sobre aquest fenomen. Així doncs, s’hi tracten diversos aspectes (l’aproximació a les teories populistes; la tecnopolítica, el poder de les xarxes, la influència de les fake news; el populisme punitiu, etc.). Aspectes que fan palès que una deriva populista-regressiva del sistema polític fora un risc per a la pervivència de la democràcia liberal, de naturalesa prou fràgil enfront de les tècniques que sovint acompanyen els lideratges populistes, com ara els discursos de manipulació massiva i d’exaltació identitària.

Avui la democràcia afronta múltiples amenaces. Les vies de circulació permanent de missatges influents en l’opinió pública permeten l’expansió extraordinària d’idearis d’enfrontament, a un ritme accelerat que era impensable temps enrere. Alhora, la mentida esdevé rutina i es difumina la distinció racional entre allò fals i allò veritable. La normalització de notícies de postveritat mina pautes de rigor que orientaven el debat públic. Tot plegat, en uns anys en què la humanitat ha d’encarar greus reptes civilitzatoris i de justícia social (la fam i la pobresa; les guerres i les migracions forçades; els estralls del canvi climàtic, etc.); en un context en què l’aspiració al reconeixement dels drets humans resulta qüestionada pel curs bel·licista del món.

Aquesta problemàtica de fons interpel·la la ciutadania crítica i mena a repensar fenòmens que, com els populismes, són transcendents per al futur més immediat. Per això, l’exposició que presentem pretén contribuir modestament a comprendre millor el temps que ens toca de viure.

   Exposició virtual   

Com se celebrava la festivitat del patró de Catalunya durant la Segona República? Voltem per les publicacions dels anys 1931-1936 per veure com la República es fa seu el dia de Sant Jordi. mentre llibres i roses continuaven essent els protagonistes.

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta l'exposició L’art funerari en la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona.
Cada cultura interpreta el significat de la mort segons les seves creences i patrons i la percepció que se’n té està influïda per la naturalitat amb què es produeix.
En aquesta exposició us oferim un recorregut per alguns dels cementiris de Barcelona, mitjançant el qual coneixereu el vincle històric entre un gran nombre de personalitats de la medicina catalana i les creacions artístiques d’àmbit fúnebre que les recorden, descobrireu doncs autèntics museus a l’aire lliure.
Comissariada per Ida Carrau i Joan Pujol i coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, compta amb les il·lustracions de l’artista Joan Bueno, documents cedits per l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (provinents de la donació del Sr. Jordi Mirabent Castiel) i per la Biblioteca Funerària de Cementiris de Barcelona així com monografies de l’extens fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la Facultat de Geografia i Història, i coincidint amb la celebració de Sant Jordi 2024, el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha elaborat una exposició sobre les revistes científiques nascudes a la Facultat i als seus departaments al llarg de la seva extensa història.

Les revistes de la Facultat de Geografia i Història de la UB han sigut testimoni de la recerca i les relacions personals i acadèmiques, dins i fora de la institució, i de la pròpia dinàmica dels departaments. Algunes han tingut un reconeixement internacional i llargues vides, mentre que d'altres han tingut tirades curtes i efímeres.

Totes les revistes en paper les trobareu a l'hemeroteca del CRAI Biblioteca de Filosofia,Geografia i Història, i les revistes en línia o digitalitzades, a RCUB (Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona) i a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

Francisco Jesús Benito Antonio Fernández del Riego (Lourenzá, 1913- Vigo, 2010) foi un ensaísta, intelectual e promotor da cultura galega. Probablemente, un dos activistas máis destacados na defensa da lingua durante o século XX. A figura de Fernández del Riego é homenaxeada en 2023 no marco do Día das Letras Galega e isto  non é máis que un xiro inesperado: recibe o seu merecido recoñecemento a través dunha celebración que el mesmo imaxinou e instituíu en 1963. Del Riego produciu unha obra intelectual moi heteroxénea porque gozou dunha vida dinámica e estimulante. É por iso que esta breve exposición virtual procura facer xustiza a ese vencello entre biografía e obra, camiño vital e escrita literaria.

Amb motiu de la 96a edició dels premis Oscar, us mostrem les pel·lícules que tenim al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa que han guanyat una o més estatuetes al llarg de la història d'aquest certamen. Es tracta de films relacionats amb les matèries del nostre fons, com ara la teoria de jocs, el món empresarial, els drets humans o diferents problemàtiques socials. 

Aquest 2024 es compleixen cent anys dels naixement de la Luisa Granero Sierra. Aquesta artista, escultora, va ser professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i la primera catedràtica d’aquesta especialitat, l’escultura, d’Espanya. Es pot dir d’ella que és tot un referent, ja que obtenir el reconeixement en una de les arts considerades “importants” i on, majoritàriament, coneixem els seus companys masculins, no deixa de ser tota una fita.

Al fil d’aquesta efemèride, l’exposició del CRAI Biblioteca de Belles Arts  per aquest 8 de març de 2024 vol donar visibilitat a les altres acadèmiques de la nostra facultat que, a més a més, son artistes. A través de la bibliografia de què disposem, volem mostrar quina ha estat i és la seva trajectòria, la seva producció artística i la recerca que l’hi acompanya. Amb l’objectiu que, com la Luisa Granero, puguin ser referents pel seu alumnat i més enllà de la facultat, per altres artistes d’arreu.

CRAI Belles Arts, 8 de març de 2024