Exposicions virtuals

Aquesta exposició del nostre fons sobre dones està estructurada en tres eixos:

• Arxius i dones: és important preservar la història de la lluita de les dones per a ser conscients del camí que s'ha recorregut, i es segueix recorrent, per arribar a la igualtat.
• Dones i llibres: malgrat la intenció que hi ha hagut de silenciar-les, les dones sempre han estat presents en el món literari.
• Feminisme: La igualtat entre les persones independentment del seu gènere s'aconseguirà a través de l'acció, però calen textos que li donin suport.

Amb pròleg de Núria Jornet Benito, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals i Secretària de la Comissió d'Igualtat de la UB.

Consulteu el catàleg de l'exposició del 2019 al nostre issuu

Podeu consultar més documents sobre el tema al CRAI Informació i Mitjans Audiovisuals a l'apartat 305

Coincidint amb el centenari del descobriment del protó per Ernest Rutherford, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB, organitza durant el curs 2019-2020 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb la Física Nuclear

El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa vol retre homenatge a les empreses familiars, un tipus d'empresa molt arrelada al nostre país i a la nostra manera d'entedre els negocis. Multitud d'empreses que, generació rere generació, han crescut, han evolucionat, s'han adaptat i han sobreviscut a les crisis. Algunes d'elles van haver de plegar per manca de continuïtat o per problemes econòmics. Moltes ens acompanyen i formen part de la memòria de tots nosaltres.

Podeu visitar l'exposició física  des del 7 de gener fins el 15 de març al vestíbul de la Biblioteca de Recerca.

Amb aquesta exposició celebrem els 10 anys dels Antics Posseïdors, un recurs que dona a conèixer les persones i les institucions que van ser propietàries dels llibres custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva.

Aquest 2019 es commemora el centenari de la creació de la primera escola integral de disseny del segle XX, la Bauhaus. Walter Gropius, Ludwig Mies van der Rohe, Paul Klee, Vasili Kandinski són alguns dels noms que sempre apareixen quan es menciona l'escola, tots masculins, però què passa amb les dones?

La Bahaus va ser la primera escola on les dones, per primera vegada, van ser acollides, en teoria, igual que els homes, "sense distinció entre el bell sexe i el sexe fort". Com es pot apreciar en aquesta frase del text fundacional, malgrat que la teoria volia ser igualitària, a la pràctica no ho va arribar a ser mai. Es va intentar relegar a les dones a determinades disciplines o no se les va deixar desenvolupar-se a les considerades masculines. Tot i això, d'aquesta escola van sortir grans dissenyadores, fotògrafes, teixidores, ceramistes, entre altres, de les quals hem sabut poc fins ara.

Amb aquesta exposició el CRAI Biblioteca de Belles Arts vol donar visibilitat a aquestes dones artistes, en ésser silenciat el seu paper protagonista a la Bauhaus, sent pioneres en el seu camp de treball i font d'inspiració per altres dones. I homes.

CRAI Belles Arts,  7 de novembre del 2019

Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d'octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) va ser un destacat matemàtic i divulgador català, especialista en geometria integral i en didàctica de les matemàtiques.

Com tants coetanis, va haver d'exiliar-se l'any 1939 a causa de la victòria franquista. El 12 d'octubre d'aquell mateix any arribava a Buenos Aires i ben aviat, gràcies a Julio Rey Pastor, començaria a exercir la docència a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario.

Junt amb altres exiliats —Pere Pi Calleja, Ernest Corominas i Beppo Levi, aquest darrer expulsat de la Itàlia feixista a causa de la seva condició de jueu— impulsarien la creació d'una escola matemàtica argentina que ben aviat influiria a tota l'Amèrica Llatina.

A partir dels anys 50 començarien els nombrosos reconeixements a l'Argentina i més tardanament, a partir dels 70, a l'Estat espanyol, però fou a partir dels anys 60 que Santaló començà a centrar el seu interès en la didàctica de les matemàtiques, abraçant els postulats de la matemàtica moderna i adquirint fama de gran docent.

Entesa com a disciplina auxiliar dins de la professió mèdica, la podologia del segle XIX va evolucionar de forma compartida amb altres professions: barbers, sagnadors, ministrantes, cirurgians menors, infermeres, llevadores i comares, o bé dentistes. Sota la categoria de practicants i matrones, els cirurgians callistes van desenvolupar i perfeccionar el seu ofici i art al llarg del segle XIX. Diverses publicacions arreu de l’Estat espanyol i Europa posen en relleu l’evolució d’aquesta disciplina. Ara bé, tot i les disposicions legals per posar ordre al desgavell en què es trobaven les professions auxiliars mèdiques, no serà fins ben entrat el segle XX que la podologia rebrà el seu reconeixement oficial.