Exposicions virtuals
Enguany fa 70 anys del començament de la Guerra Freda, el conflicte social, polític i econòmic que es va produir entre dos eixos: el capitalista, liderat pels Estats Units, i el comunista, liderat per la Unió Soviètica. No va ser una guerra pròpiament dita, sinó un enfrontament entre dos blocs, el dels països que havien adoptat el model econòmic liberal i capitalista (Estats Units, països europeus, alguns països d'Amèrica Llatina) i el dels països que havien adoptat el model econòmic comunista (Unió Soviètica, alguns països de l'est d'Europa, Vietnam, Corea, Xina).
L’enfrontament va comportar un seguit de conflictes que van aixecar moltes veus en contra, entre elles les de cantants i grups musicals que van parlar amb les seves lletres ja fos per fer crítica o per dibuixar-nos un futur incert. Des del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa hem fet una exposició -física i virtual- i una petita recopilació de cançons sobre el tema. Podeu trobar les seves lletres -originals i traduïdes-, l'enllaç al vídeo, i l'enllaç a la documentació que tenim a la Biblioteca sobre cadascun dels temes.
Amb motiu de la celebració de les I Jornades Internacionals sobre la participació soviètica a la Guerra d’Espanya, els dies 29 i 30 de maig, al Palau de les Heures del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que organitzen entre d’altres l’Associació d’Aviadors de la República i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hem volgut recollir una mostra del material que tenim al nostre arxiu i biblioteca relacionat amb la temàtica i que us mostrem en aquest recurs.
L’esperanto, llengua internacional creada com a instrument neutral de comunicació, es va iniciar el 1887 amb la publicació a Varsòvia de la primera gramàtica. Signava el text el Dr. Esperanto, pseudònim de Ludwik Lejzer Zamenhof, un oculista amb vocació per les llengües i per l’entesa dels pobles. El 14 d’abril de 2017 es commemora el centenari de la mort de Zamenhof i el CRAI Biblioteca de Lletres presenta, amb motiu de l’efemèride, una mostra bibliogràfica organitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació Catalana d’Esperanto. Omplen les vitrines exteriors i interiors de la biblioteca documents que formen part del llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, des de les obres de Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats, passant per un ampli ventall de literatura original i traduïda.
El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge presenta l’exposició «Si taca NO toca», una campanya que pretén sensibilitzar els usuaris de la biblioteca sobre els hàbits de menjar i beure en aquest espai. L’objectiu és promoure el bon ús de les nostres instal·lacions, equipaments i fons bibliogràfic. L'exposició fotogràfica evidencia, entre altres, la quantitat i varietat de deixalles que es poden arribar a acumular a la biblioteca en el període d’una setmana qualsevol.
Presentem una petita mostra d'Antics Posseïdors, extrets de la nostra Base de dades, que recull minuciosament les rastres que els antics propietaris van deixar en els volums que custodiem. Deu exemples que expliquen una mica el camí dels llibres abans d'arribar als nostres dies.
Josep Pla explica al Quadern gris que només de pensar en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona li feia venir pell de gallina, mentre que Joan Maragall cita a les Notes autobiogràfiques que "una ratxada de benestar" el va commoure quan va entrar al claustre. Reaccions ben diferents envers un edifici que també han recorregut personatges literaris, els que protagonitzen Nada, Incerta glòria o Últimas tardes con Teresa, entre d'altres. En aquesta exposició virtual us presentem un recull de fragments literaris que fan referència a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 1892, és una autora coneguda especialment pels seus llibres de viatges sobre el Marroc i la Polinèsia. Però també va ser periodista, música, activista i, en definitiva, una dona avançada al seu temps, pionera en la defensa dels drets de les dones i crítica amb el colonialisme. El seu pare, Prudenci Bertrana, nascut a Tordera el 1867, és reconegut sobretot per l'obra Josafat, considerada una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Però cal no oblidar que, així mateix, va ser un autor prolífic, director de revistes i diaris i un dramaturg notable. Amb motiu dels 150 i 125 anys del naixement de pare i filla, la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana. L'objectiu principal d'aquesta commemoració és, justament, fer conèixer més i millor els dos autors i retre'ls homenatge.
El CRAI Biblioteca de Lletres s'ha afegit a aquest aniversari amb una mostra bibliogràfica que recull obres d’Aurora i de Prudenci Bertrana en diferents edicions, així com estudis sobre la seva producció literària. També s’ha dedicat una vitrina a exposar els llibres que han guanyat el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la.
L'Economia, a priori, sembla una ciència dominada pels homes. Si mirem la relació dels guardonats amb el Premi Nobel d'Economia des de 1969 fins al 2008, són 62 premiats (alguns compartits) i no hi ha ni una sola dona. No és que les dones no s'hagin dedicat a aquesta ciència, és que han quedat en un segon pla i sovint el reconeixement se l'han endut homes del seu entorn o que van basar-se en els seus estudis i van fer la formulació final d'una teoria.
La seva incorporació ha estat molt gradual per les restriccions d'accés a l'educació universitària, al món acadèmic i professional. Segons els països la seva aparició a la història del pensament econòmic ha estat molt desigual.
El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa vol recordar les dones economistes i unir-nos al reconeixement que es mereixen amb aquesta selecció de noms que d'una manera o altra van transformar el món de l'economia.