Llengües

La impremta Plantin-Moretus

InfoCRAI coronavirus

Bibliografia en línia

Christophe Plantin (1520-1589)

Christophe Plantin (1520-1589) fundà a la ciutat d’Anvers una de les empreses editorials més productives, destacades  i riques del segle XVI a Europa. A la seva mort, la impremta fou heretada pel seu gendre,  Jan Moretus i, durant  més de tres segles,  es va mantenir activa, liderada per les successives generacions de la família fins a l’any 1876, en què el darrer hereu decidí de cedir la casa, seu de l’empresa i habitatge alhora, amb tot el seu contingut:  premses, material tipogràfic, planxes, mobiliari, obres d’art i biblioteca, a la ciutat d’Anvers amb la intenció que se’n fes un museu que afortunadament ha mantingut obertes les seves portes gairebé ininterrompudament fins a l’actualitat.

El CRAI Biblioteca de Reserva custodia en el seu fons 154 edicions de les prop de 2000 que Christopher Plantin arribà a publicar entre els anys 1555 i 1589. La nostra col·lecció, si bé per una banda representa només una part de la seva producció, per l’altra exhibeix els trets fonamentals de la primera època de la impremta Plantiniana: la multidisciplinarietat. Hi trobem tractats teològics, literatura religiosa i obres litúrgiques, però al seu costat s’apleguen els textos clàssics que conviuen amb els llibres de ciència i humanística  més avançats de l’època en les diverses especialitats: medicina, botànica, matemàtiques, història, geografia, llibres de viatges, dret, diccionaris, gramàtiques i obres literàries.

 

  

                                                   Vitrina 1

 

 

Aquesta diversitat té relació amb la personalitat de Plantin. Persona autodidacta, va saber envoltar-se convenientment d’ intel·lectuals i erudits que l’ajudaren a seleccionar les obres més adients  i a corregir-les, tal com ho va fer el destacat humanista Justus Lipsius, un bon amic.

La figura del mateix Christophe Plantin palesa el delicat equilibri establert entre les diverses forces socials, econòmiques i polítiques del seu temps. Al llarg de la seva vida va mantenir sentiments propers a la reforma religiosa i al nacionalisme flamenc, però això no impedí que el 1570 Felip II el nomenés l’architypographus  en els Països Baixos, que una part destacable de la seva activitat consistís en la impressió i venda d’obres litúrgiques a Espanya i als territoris americans: missals, breviaris i llibres d’hores,  o bé que  emprengués la magna obra de la Bíblia Políglota, que us mostrem a l’exposició,  en un temps rècord:  1568-1572/1573. S’imprimiren 8 magnífics volums amb el text de la Bíblia escrit en 5 llengües: llatí, grec, hebreu, sirià i arameu, sota la supervisió de Benito Arias Montano, un teòleg de reconeguda vàlua enviat pel mateix Felip II.

 

  

                                                  Vitrina 2

 

En la seva etapa més activa (1567-1576), la impremta arribà a comptar amb unes  16 premses i  hi treballaren unes  80 persones aproximadament.  Allò que distingeix de forma especial la impremta Plantin d’altres de paral·lela importància en el segle XVI, com són els tallers de Manuzio o d’Estienne , és la conservació exhaustiva de tota la documentació administrativa i epistolar generada pel negoci durant més de tres-cents anys, la qual cosa ens aporta una inestimable informació per a la investigació de la història de la impremta, del llibre i de la seva circulació en els mercats . La laboriositat de la impremta Plantiniana,  queda també perfectament exemplificada per la divisa que acompanya la seva famosa marca tipogràfica del compàs: Labore et constantia.,  emprada des de 1557.

 

 

Els successors de Christophe Plantin: la família Moretus i l’Officina Plantiniana

En morir Plantin el 1589, cap als 70 anys, el seu gendre Jean I Moretus (1543-1610) , bon filòleg  i mà dreta de Plantin des de 1565, heretà  un dels tallers més ben equipats de l’època i el gestionà fins al  1610. Amb aquesta decisió , Plantin llegà l’empresa al membre de la família que considerà més preparat per assumir el relleu.  Per altra banda, l’any 1586, Frans Raphelengius (1539-1597), també gendre de Plantin i un valuós col·laborador, ja s’havia fet càrrec amb èxit de la impremta que Christophe Plantin havia fundat a Leiden.

 

El fons del CRAI Biblioteca de Reserva corresponent a les obres impreses pels successors de Christophe Plantin és de  148 edicions, que afegides a les 154 del fundador, sumen un total de 302 edicions sortides de les premses de la casa Plantin entre els segles XVI i XVIII.

Després de la mort de Plantin, la producció humanística i científica de la impremta va decaure, encara que no va desaparèixer del tot durant les primeres generacions. L’èmfasi del negoci recaigué en la producció d’obres litúrgiques, bíblies i tractats de tema religiós. Al mateix temps, sorgien de les premses del compàs daurat impresos d’una gran qualitat tipogràfica, a la vegada que bellíssimament il·lustrats.

 

 

                                                  Vitrina 3

 

Jean I Moretus tinguè dos fills: Balthasar I Moretus i Jean II Moretus, ambdós succeïren el seu pare en les responsabilitats al capdavant de l’empresa. Balthasar s’inclinà cap a la vessant intel·lectual de l’edició i Jean cap a la gestió comercial de la firma. Durant aquesta època s’establí una fructífera col·laboració amb Peter Paul Rubens, bon amic de Balthasar, amb el qual havia compartit bons moments de la seva infància. D’aquesta relació en són prova els nombrosos encàrrecs que va rebre: frontispicis i retrats destinats a la il·lustració dels llibres.

 

  

                                                     Vitrina 4

 

 

Balthasar II Moretus, nebot de Balthasar I i Jean II, fou el darrer membre de la nissaga que publicà obres humanístiques i científiques. Balthasar III Moretus obtingué el 1680 un contracte amb el Monestir de l’Escorial, posseïdor del privilegi de distribució de llibres litúrgics per a Espanya i Amèrica, pel qual es concedí a la Officina Plantiniana l’exclusiva en la impressió d’aquestes obres. Aquest contracte subministrà abundants encàrrecs a la impremta que pràcticament s’hi dedicà de forma exclusiva, fins al 1764 quan Carles III nacionalitzà la producció de llibres litúrgics.

 

El segle XIX veu la desaparició de la impremta, però no així del testimoni de la seva activitat. L’últim Moretus, Edward-Joannes Hyacinthe Moretus (1804-1880), ven la propietat amb tot el seu contingut a l’Ajuntament d’Anvers que obre un museu el 1877, en el qual podem veure reflectida una part molt important i representativa del món de la impremta europea dels segles XVI, XVII i XVIII.

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia