Vés al contingut
La Abeja médica: revista de los diarios y de las obras de medicina, cirugía, química y farmacia, ciencias físicas y naturales : repertorio completo de terapéutica, higiene, obstetricia, medicina legal, toxicologia, veterinaria, variedades. Barcelona : Imprenta de la Prosperidad, de Roberto Torres, 1846-[1853]
La novetat que representà el descobriment d’una tècnica per eliminar el dolor en les operacions quirúrgiques va ser oportunament recollida per la premsa mèdica de l’època. La Abeja Médica, una revista que es publicava a Barcelona des de 1846, reprodueix en el quadern del mes de juny de 1847 l’acta de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona del primer de febrer del mateix any en la qual el catedràtic de la Facultat de Medicina de Barcelona Josep Castells i Comas (1808-1850) va comunicar el nou descobriment i els experiments que en la mateixa facultat s’havien fet per comprovar la seva eficàcia.
Pi i Molist, Emili. Memoria sobre las circunstancias en que se halla indicado y cotriaindicado el uso del cloroformo. Barcelona: Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs; 1850.
L’any 1849 la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona convocà entre els seus premis anuals un dedicat al tema: “¿En qué circunstancias se halla indicado y contraindicado el uso de la cloroforma?” . Va resultar guanyador un jove Emili Pi i Molist (1824-1892), llicenciat el 1846, futur psiquiatra i director del manicomi de la Santa Creu. La seva Memòria va ser la primera monografia publicada a Catalunya sobre l’anestèsia.
Yañez y Font, Teodoro. ¿Qué utilidades ha reportado la medicina de la anestesia? Madrid: Imprenta de Salustiano Rios y Compañía; 1856.
Nascut a Barcelona, Teodoro Yáñez i Font era fill del catedràtic de Farmàcia i polític Agustí Yáñez i Girona. La trajectòria professional d’en Teodoro Yáñez el portà a Madrid, on va arribar a ser catedràtic d’Higiene a la Facultat de Medicina. La seva tesi doctoral sobre el tema ¿Qué utilidades ha reportado la medicina de la anestesia? defensada a Madrid el 1856, és, probablement, la més antiga llegida a Espanya sobre anestèsia.
Carbó i d'Aloy, Narcís. Programa de terapéutica, farmacologia y arte de recetar. Barcelona: Establ. Tip de José Miret; 1874.
L’estudi farmacològic dels nous agents anestèsics que amb els anys es van anar introduint obligaren a la seva incorporació als estudis i obres de Terapèutica. Narcís Carbó i d’Aloy (1826-1890), catedràtic de Terapèutica i Matèria Mèdica a la Facultat de Barcelona dedicà quatre lliçons als anestèsics dins el programa de la seva assignatura.
Tinker, William C. El Protóxido de azoe : gas hilarizante : la verdad sobre su empleo como el anestésico más inofensivo en las operaciones quirúrgicas. Madrid: Imprenta y Litografía del Universo; 1883.
Després de l’intent fracassat d’Horace Wells de demostrar les propietats analgèsiques de l’òxid nitrós l’any 1845, aquest gas anestèsic fou pràcticament abandonat. Va ser introduït de nou dues dècades més tard, de la mà dels professionals de l’odontologia. El dentista de Barcelona Josep Meifrén i Alfares (1927-1908) va ser pioner a Espanya i publicà l’any 1869 un opuscle sobre “Extracción y operaciones dentarias sin dolor por medio de la administración del protóxido de ázoe” . La utilització d’aquest agent en les operacions dentaries dividí els professionals entre partidaris i aferrissats opositors. El dentista americà establert a Madrid Guillermo Tinker fou un dels més entusiastes defensors.
Fargas i Roca, Miquel Àngel. Tratado de ginecología. 2a. ed. rev. Barcelona: Salvat; [192?]. 2 v.
En el seu "Tratado de Ginecología" Miquel A. Fargas, catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Barcelona, dedicà un extens apartat a discutir i analitzar els avantatges i els inconvenients de l’ús de l’anestèsia en el territori d’aquesta especialitat. Desconfia de la recent novetat que representava la raquianestèsia i creu que l’anestèsia general encara és el mètode més indicat, sense mostrar preferència per la utilització de l’èter o del cloroform. Preocupat per les condicions que havia de tenir la persona encarregada d’administrar l’anestèsia, recomana que aquest ajudant sigui algú especialment expert i preparat. Per aquesta raó, des del principi de la seva activitat professional, Fargas encomanà aquesta delicada tasca a un membre del seu equip, el metge Jeroni Estrany i Lacerna (1857-1918). Aquest col·laborador del ginecòleg fou un home de gran enginy i capacitat, autor de treballs sobre la seva pròpia tècnica personal d’administrar els anestèsics. Dissenyà instruments i aparells per a la clínica d’en Fargas, entre ells una mascareta per a la pràctica de l’anestèsia.
Doménech-Alsina F. Estudio experimental y clínico de la acción de la anestesia raquídea sobre la motilidad intestinal. Barcelona : Impr. S. Vives; 1927?
Francesc Domènech i Alsina (1901-1961) fou professor auxiliar de cirurgia a la càtedra d’Antoni Trias i Pujol. El 1927 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre “Estudio experimental y clínico de la anestesia raquídea sobre la motilidad intestinal”. En aquest treball estudia els efectes de la raquianestèsia sobre la motilitat del budell, tant des d’un caire experimental com clínic. Parteix d’observacions clíniques: el fet que els malalts herniats, operats amb raqui, evacuen el budell ràpidament, i l’acció que la raquianestèsia té per a resoldre l’íleus. Com a conclusió, confirma el fet que l’anestèsia intradural augmenta el peristaltisme intestinal, un fet no gaire acceptat per la comunitat científica de l’entorn.
Hirschel Jorge. Compendio de anestesia local para médicos y estudiantes. Barcelona : Salvat; 1914.
El "Compendio de Anestesia local para Médicos y Estudiantes" del professor de la Clínica quirúrgica de Heidelberg G. Hirschel fou un dels primers tractats d’anestèsia local publicats a Espanya. L’any 1914 va ser traduït per Abilio Saldaña, que havia estat alumne intern i preparador anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Kirschner, Martin. Tratado de la técnica operatoria general y especial. 2a. ed. Barcelona: Labor; 1943.
El "Tratado de Técnica operatoria general y especial" del cirurgià de Heidelberg Martin Kirschner, extensa obra en set volums, fou llibre de text de moltes generacions d’estudiants de Medicina al llarg dels anys vint i trenta del passat segle. Va ser traduït al castellà pel metge de Barcelona Ignasi Bofill i Combelles. Les seves pàgines dedicades a la descripció de les més modernes tècniques d’anestèsia i reanimació, amb una extensió que ocupava gairebé la meitat del primer volum, representaven el compendi més actualitzat de la matèria.
Miguel Martínez José. Tratado de anestesia. Barcelona: Salvat; 1946.
José Miguel Martínez (1907-1998) es llicencià en Medicina a Barcelona l’any 1930. Un cop acabada la carrera entra a formar part del serveis de cirurgia de l’Hospital Clínic amb un lloc de metge intern per oposició de la càtedra del professor Antoni Trias i Pujol. Ben aviat orientà la seva activitat professional a la pràctica de l’anestèsia. L’any 1941 és anomenat cap del servei d’anestèsia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El seu "Tratado de Anestesia" fou el primer llibre sobre aquesta matèria escrit per un metge espanyol especialitzat en anestesiologia.- Morales Pérez A. Tratado de operatoria quirúrgica. Barcelona: Establ. tip. de los sucesores de N. Ramirez; 1882.
Antonio Morales Pérez (1848-1930). Nascut a Alora (Málaga), succeí a Mendoza com a catedràtic de Cirurgia de la Facultat de Barcelona l’any 1876. Molt interessat per l’ús dels anestèsics en les seves operacions, en el seu "Tratado de operatoria quirúrgica" inclou quatre capítols dedicats a la descripció de les diferents tècniques anestèsiques. Posteriorment va desenvolupar un procediment personal per utilitzar l’èter (que denominà “termoeterització”) amb l’ajut d’un aparell ideat per ell i que conegué diferents dissenys al llarg dels anys. Tot i que va tenir una difusió limitada al cercle dels seus col·laboradors, dos alumnes seus, Antoni Carreras Gaiviso i Àngel Mur i Estanya utilitzaren aquesta tècnica com a tema central de les seves tesis doctorals.
Gil Vernet S.La Anestesia extradural: nueva técnica. Barcelona: Tip. de S. Vilalta; 1917.
Salvador Gil Vernet (1892-1987). Catedràtic d’Anatomia. Dos anys després d’haver acabat la llicenciatura, Salvador Gil Vernet guanyà una plaça de preparador anatòmic a la Facultat de Medicina de Barcelona. L’observació del cadàver li va permetre descriure una modificació de la tècnica de l’anestèsia epidural per via caudal fent servir agulles més llargues de les utilitzades fins aleshores, per tal d’assolir un nivell d’anestèsia més alt, molt útil en determinades intervencions com la cirurgia de la pròstata. Malgrat tot, el procediment de Gil Vernet va tenir una difusió molt limitada. Fins i tot el va voler presentar com a objecte de la seva tesi doctoral, sense èxit.
Mendoza y Rueda A. Asignatura de clínica particular quirúrgica: programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. Antonio Mendoza para la enseñanza de la misma en el curso de 1847 á 1848. Barcelona: Impr. de Tomas Gorchs; 1847. - Gaceta médica catalana. Barcelona; 18??
Therapia. Barcelona; 1909-[1911] 
García-Valdecasas, F. Farmacología experimental y terapéutica general. Barcelona; 1946. 
Adriani, J. Técnicas de anestesia. Barcelona: Pro-Médica; 1957. 
Burstein, C.L. Consideraciones fundamentales en anestesia. Barcelona: Toray; 1958. 
Universidad de Barcelona. Departamento de Anestesiología y Reanimación. Escuela profesional de anestesiología y reanimación: fundada por el prof. F. Garcia-Valdecasas dirigida por el prof. M. A. Nalda Felipe. [Barcelona]: Universitat de Barcelona; 1965?. 
Nalda Felipe M.A., de Caslio J. Los antimorfínicos y la anestesia analgésica secuencial. Salamanca: Universidad de Salamanca, Cátedra de Anestesiología y Reanimación; 1976. 
Nalda Felipe M.A. De la neuroleptoanalgesia a la anestesia analgésica. Buenos Aires: Ro-El; 1976.
Primera edició d’aquesta obra que es realitzà a Argentina, destaca per la gran difusió que tingué a les universitats llatinoamericanes.
Nalda Felipe M.A. De la neuroleptoanalgesia a la anestesia analgésica. 2a ed. México, D.F.: Salvat; 1980.
Segona edició editada a Mèxic, ampliada i actualitzada, que degut al seu interès tingué una reimpressió l’any 1982.
Nalda Felipe MA, Muriel Villoria C. Los Grandes troncos venosos y su cateterización. Barcelona: Salvat; 1980. 
Nalda Felipe M.A. Burzaco I., Campo Rivera F. Nuevas posibilidades de los morfínicos: el fentanil en analgesia obstétrica. Barcelona; 1980. 
Nalda Felipe M.A., director. Anestesiología y reanimación básica. Barcelona: Ediciones Científicas y Técnicas; 1992.
Primera obra realitzada per la Càtedra, amb l’objectiu de facilitar el coneixement bàsic en anestesiologia i reanimació als estudiants de la llicenciatura de medicina.
Nalda Felipe M.A. Epistemología en anestesiología: conferencia inaugural del Congresos "Anestesia 92", 7 junio 1992. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona; 1992. 
Taurà Reverter P., coordinadora. Anestesia en la paciente obstétrica de alto riesgo. Barcelona: Hospital Clínic i Provincial. Departamento de Anestesiología y Reanimación; 1995. 
Fundación Europea para la Enseñanza de la Anestesiología. Farmacología en anestesiología: 1995. Madrid: Ergón; 1995. 
Fundación Europea para la Enseñanza de la Anestesiología. Fisiología aplicada a la anestesiología: 1996. Madrid: Ergón; 1997. 
Gomar Sancho C., Villalonga Morales A., directores. Anestesiología. Barcelona: Masson; 1999. - Gomar Sancho C., Pomar J.L., Mata M.T., directores. Fisiopatología y técnicas de circulación extracorpórea. Barcelona: Asociación Española de Perfusionistas; 2003.
Miranda Pitchot, A. Dolor posoperatorio: estudio, valoración y tratamiento. : Jims, 1992. 
Nalda Felipe M.A. Reflexiones y problemática del dolor. Santander: Academia de Ciencias Médicas de Cantabria con la colaboración de Caja Cantabria, Obra Social; 2002. 
Chabás Bergón E., Gomar Sancho C. Dolor agudo postoperatorio: protocolos analgésicos del Hospital Clínic. Universidad de Brcelona. Madrid: Bristol-Myers Squibb; 2003. - Fundación Europea para la Enseñanza de la Anestesiología. Farmacología en anestesiología: 2003. 2a ed. Madrid: Ergón; 2003.
Gomar Sancho C., Pomar J.L., Mata M.T., directores. Fisiopatología y técnicas de circulación extracorpórea. Barcelona: Asociación Española de Perfusionistas; 2003. - Curso II de Formación Continuada en Anestesiología. Sistema cardiovascular: fisiopatología, monitorización, anestesia y cuidados críticos. Barcelona: Fundación Europea de Enseñanza en Anestesiología; 2003.
- Cursos IV y V de Formación Continuada en Anestesiología. Curso IV: Anestesia y reanimación en obstetricia y pediatría, reacciones adversas a fármacos ; Curso V: Sistema nervioso, anestesia regional y tratamiento del dolor. Barcelona: Fundación Europea de Enseñanza en Anestesiología, Cenlio de Cataluña; 2004.
- Curso III de Formación Continuada en Anestesiología. Cuidados críticos, medicina de urgencias, sangre y transfusión. Barcelona: FEEA. Cenlio de Cataluña; 2004.
Gomar Sancho C., Villalonga Morales A., directoras. Casos clínicos en anestesiología. 2a ed. Barcelona: Masson; 2005. - Fundación Europea de Enseñanza en Anestesiología. Fisiología aplicada a la anestesiología: 2005. Madrid: Ergón; 2005.
Cursos I y VI de Formación Continuada en Anestesiología. Curso I: Sistema respiratorio. Fisiopatología, monitorización y anestesia para la cirugía del tórax ; Curso VI: Anestesia según el paciente, cirugía y modos de organización. Barcelona: Fundación Europea de Enseñanza en Anestesiología; 2005. 
Fernández López de Hierro MC, Gomar Sancho C., editoras Anestesia en la paciente obstétrica de alto riesgo. Madrid; 2006. 
Nalda Felipe MA., Cruz Hernández M. La Anestesiología y sus protagonistas. Barcelona: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; 2006. - Comité Europeo de Educación en Anestesia. Cenlio Catalunya Materials dels cursos de formació continuada en anestesiologia. [Fitxer informàtic].
