Ernest Lluch: pensament econòmic

• Lluch, E. (1984). Acaecimientos de Manuel Belgrano, fisiócrata, y su traducción de las “Máximas generales del gobierno económico de un reyno agricultor” de François Quesnay. Madrid : Ediciones Cultura Hispánica.

L’interès d’E. Lluch per la difusió del pensament econòmic al segle XVIII cristal·litza en aquesta obra on s’estudia la figura del llibertador argentí Belgrano, home polític il·lustrat interessat en la difusió de la modernitat representada per les idees fisiocràtiques al continent americà.

• Lluch, E., & Argemí i d’Abadal, L. (1985). Agronomía y fisiocracia en España : 1750-1820. Valencia : Institució Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.

E. Lluch va escriure aquesta obra en coautoria amb el seu col·lega i íntim amic Lluís Argemí. Es tracta d’una profunda investigació sobre la presència a Espanya de l’escola fisiòcrata, que anuncia la posterior aparició de l’escola clàssica de pensament econòmic.

• Lluch, E. (1988). La Gira triomfal de Cobden per Espanya, 1846. [S.l. : s.n.]. Separata de Recerques, 21.

L’interès d’E. Lluch pel jansenisme, una mena de calvinisme catòlic en els aspectes econòmic i social, es manifesta en aquest escrit on analitza la influència d’aquesta tendència de pensament a Catalunya al segle XVIII, rere de la qual podrien trobar-s’hi els orígens del procés d’industrialització català.

• Lluch, E., & Smith, A. (1989). Condorcet et la diffusion de la Richesse des nations en Espagne. [Paris : Minerve].

En el seu interès per l’expansió del pensament econòmic clàssic, E. Lluch va estudiar la primera difusió d’Adam Smith a Espanya a través de l’adaptació que el francès Condorcet va fer de La riqueza de las naciones. Aquesta obra va ser traduïda al castellà per Carlos Martínez de Irujo sense citar Smith, cosa que probablement va evitar l’acció de la censura i va facilitar la presència de les idees de l’escocès a Espanya.

• Lluch, E. (1992). La Difusión del cameralismo y de la fisiocracia a través de Europa y en especial de España durante el siglo XVIII. Madrid : Eudema.

Cameralisme i fisiocràcia van ser els corrents econòmics més avançats a l’Europa del segle XVIII, amb visions oposades, liberal la segona i intervencionista la primera. E. Lluch analitza la penetració d’aquestes idees punteres en l’àmbit espanyol, i indaga si l’escassa presència d’aquests corrents va ser una oportunitat perduda per al desenvolupament del pensament econòmic espanyol.

• Lluch, E. (1998). Jansenismo y polizeiwissenschaft en Adam Smith. [s.l. : s.n].

E. Lluch va mostrar la influència que Adam Smith va rebre del pensament jansenista via Bernard de Mandeville i del cameralisme alemany de Bielfeld. Lluch assenyala la presència de fonts doctrinals que matisen el liberalisme smithià, una qüestió oblidada en la reivindicació neoliberal de la figura de Smith. L’acció de la “mà invisible” podria així estar connectada amb l’actuació d’un governador benèvol.

• Lluch, E. El Industrialismo en la Corona de Aragón y en la Corona de Castilla (siglo XVIII). En (1999-). Economía y economistas españoles. Barcelona : Galaxia Gutenberg, 1999- , vol. 3, p. 577-581.

Revisió de les avançades postures d’alguns intel·lectuals aragonesos sobre la necessitat de fomentar la indústria a gran escala, enfront de la posició de Jovellanos de sostenir la indústria domèstica o popular a les darreres dècades del segle XVIII.

• Lluch, E. Una Dotzena de qüestions jansenistes. En (2000) Bisbes, Il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII. Vic : Eumo, p. 169-180.

L’interès d’E. Lluch pel jansenisme, una mena de calvinisme catòlic en els aspectes econòmic i social, es manifesta en aquest escrit on analitza la influència d’aquesta tendència de pensament a Catalunya al segle XVIII, rere de la qual podrien trobar-s’hi els orígens del procés d’industrialització català.

• Lluch, E., & Argemí i d’Abadal, L. (2000). El Krausismo económico sin Institución Libre. La influencia germánica en España (1800-1860). Madrid : [Fundación Sistema].

E. Lluch va mostrar la influència que Adam Smith va rebre del pensament jansenista via Bernard de Mandeville i del cameralisme alemany de Bielfeld. Lluch assenyala la presència de fonts doctrinals que matisen el liberalisme smithià, una qüestió oblidada en la reivindicació neoliberal de la figura de Smith. L’acció de la “mà invisible” podria així estar connectada amb l’actuació d’un governador benèvol.

• Lluch, E. (2007). Sobre la historia nacional del pensamiento económico. [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, Departamento de Economía, Hacienda y Empleo.

E. Lluch va mostrar la influència que Adam Smith va rebre del pensament jansenista via Bernard de Mandeville i del cameralisme alemany de Bielfeld. Lluch assenyala la presència de fonts doctrinals que matisen el liberalisme smithià, una qüestió oblidada en la reivindicació neoliberal de la figura de Smith. L’acció de la “mà invisible” podria així estar connectada amb l’actuació d’un governador benèvol.