Ernest Lluch: escrits polítics-econòmics

 

El Llibre de l'any 1962  va ser un assaig d'una crònica dels fets més rellevants succeïts als Països Catalans durant aquell any. Va néixer amb la vocació de perfeccionar-se i perpetuar-se en forma d'anuari. Un jove E. Lluch va contribuir a l'edició d'aquest primer número i va aportar un breu escrit sobre els sectors econòmics valencians.

E. Lluch, professor a la Universitat de València, va dedicar alguns dels seus escrits a l’economia valenciana. La Via valenciana és una reflexió sobre el debat de la “no-industrialització” en aquest territori a la dècada dels seixanta i setanta del segle XX.

Programa d’acció del Ministeri de Sanitat, encapçalat per E. Lluch, per al període 1982-1986. Destaca en el seu plantejament general la idea de crear un “servei de salut” integrat que estengui a tots els ciutadans l’atenció sanitària.

Aquest breu article intenta explicar l’anòmala evolució de l’economia espanyola entre 1978 i 1980, quan Europa creix a bon ritme anual mentre l’economia espanyola ranqueja, a través d’una anàlisi del cicle econòmic. L’obra està dedicada a Joan Sardà, “que es va pensar que el Pla de 1959 tindria efectes polítics democràtics en 4 ó 5 anys”.

Article publicat a la revista Papeles de economía española que va reunir els grans historiadors econòmics del moment per tractar la qüestió dels principals problemes de l’economia espanyola contemporània. L’aportació d’E. Lluch, vinculant problemes presents amb la història del pensament econòmic espanyol, és prova de la seva versatilitat i amplitud de coneixements com a economista.

Com a ministre de Sanitat del primer gabinet de Felipe González (1982-1986), E. Lluch va ser responsable de la universalització de la sanitat pública. En aquest breu text, E. Lluch va denunciar l’existència d’una operació contra aquesta universalització per part de sectors conservadors.

Aquest escrit posa de relleu l'existència de corrents liberals furistes a l'Aragó i el País Basc que donaven suport a la necessitat d'un sistema d'organització política descentralitzada a l'Espanya del segle XIX. És d'especial interès l'estudi del manteniment de la voluntat furista a l'Aragó, important i poc coneguda, als segles XVIII i XIX, i analitza l'episodi de la celebració d'unes Corts d'Aragó, a l'estil pre-Felip V, l'any 1808.

Un dels principals temes de reflexió política d’E. Lluch va ser la relació entre els drets històrics i el constitucionalisme modern. Aquest llibre recull les aportacions de diversos acadèmics que van participar als cursos d’estiu de 1997 i 1998 de la Universidad del País Vasco, coordinats per E. Lluch i M. Herrero de Miñón. La contribució de tots dos, que obre el volum, defensa una inserció del furisme en les modernes estructures constitucionals a través de fórmules jurídiques integradores i eficaces.

E. Lluch va publicar més de 120 articles a la revista Serra d’Or. Aquest llibre presenta una antologia d’aquests escrits, textos variats que van des del reportatge i l’entrevista fins a articles d’opinió, passant per ressenyes biogràfiques.