Exposició virtual: Ernest Lluch (1937-2000): 15 anys després

• Lluch, E. (1984). Acaecimientos de Manuel Belgrano, fisiócrata, y su traducción de las “Máximas generales del gobierno económico de un reyno agricultor” de François Quesnay. Madrid : Ediciones Cultura Hispánica.

L’interès d’E. Lluch per la difusió del pensament econòmic al segle XVIII cristal·litza en aquesta obra on s’estudia la figura del llibertador argentí Belgrano, home polític il·lustrat interessat en la difusió de la modernitat representada per les idees fisiocràtiques al continent americà.

• Lluch, E., & Argemí i d’Abadal, L. (1985). Agronomía y fisiocracia en España : 1750-1820. Valencia : Institució Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.

E. Lluch va escriure aquesta obra en coautoria amb el seu col·lega i íntim amic Lluís Argemí. Es tracta d’una profunda investigació sobre la presència a Espanya de l’escola fisiòcrata, que anuncia la posterior aparició de l’escola clàssica de pensament econòmic.

• Lluch, E. (1988). La Gira triomfal de Cobden per Espanya, 1846. [S.l. : s.n.]. Separata de Recerques, 21.

L’interès d’E. Lluch pel jansenisme, una mena de calvinisme catòlic en els aspectes econòmic i social, es manifesta en aquest escrit on analitza la influència d’aquesta tendència de pensament a Catalunya al segle XVIII, rere de la qual podrien trobar-s’hi els orígens del procés d’industrialització català.

• Lluch, E., & Smith, A. (1989). Condorcet et la diffusion de la Richesse des nations en Espagne. [Paris : Minerve].

En el seu interès per l’expansió del pensament econòmic clàssic, E. Lluch va estudiar la primera difusió d’Adam Smith a Espanya a través de l’adaptació que el francès Condorcet va fer de La riqueza de las naciones. Aquesta obra va ser traduïda al castellà per Carlos Martínez de Irujo sense citar Smith, cosa que probablement va evitar l’acció de la censura i va facilitar la presència de les idees de l’escocès a Espanya.

• Lluch, E. (1992). La Difusión del cameralismo y de la fisiocracia a través de Europa y en especial de España durante el siglo XVIII. Madrid : Eudema.

Cameralisme i fisiocràcia van ser els corrents econòmics més avançats a l’Europa del segle XVIII, amb visions oposades, liberal la segona i intervencionista la primera. E. Lluch analitza la penetració d’aquestes idees punteres en l’àmbit espanyol, i indaga si l’escassa presència d’aquests corrents va ser una oportunitat perduda per al desenvolupament del pensament econòmic espanyol.

• Lluch, E. (1998). Jansenismo y polizeiwissenschaft en Adam Smith. [s.l. : s.n].

E. Lluch va mostrar la influència que Adam Smith va rebre del pensament jansenista via Bernard de Mandeville i del cameralisme alemany de Bielfeld. Lluch assenyala la presència de fonts doctrinals que matisen el liberalisme smithià, una qüestió oblidada en la reivindicació neoliberal de la figura de Smith. L’acció de la “mà invisible” podria així estar connectada amb l’actuació d’un governador benèvol.

• Lluch, E. El Industrialismo en la Corona de Aragón y en la Corona de Castilla (siglo XVIII). En (1999-). Economía y economistas españoles. Barcelona : Galaxia Gutenberg, 1999- , vol. 3, p. 577-581.

Revisió de les avançades postures d’alguns intel·lectuals aragonesos sobre la necessitat de fomentar la indústria a gran escala, enfront de la posició de Jovellanos de sostenir la indústria domèstica o popular a les darreres dècades del segle XVIII.

• Lluch, E. Una Dotzena de qüestions jansenistes. En (2000) Bisbes, Il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII. Vic : Eumo, p. 169-180.

L’interès d’E. Lluch pel jansenisme, una mena de calvinisme catòlic en els aspectes econòmic i social, es manifesta en aquest escrit on analitza la influència d’aquesta tendència de pensament a Catalunya al segle XVIII, rere de la qual podrien trobar-s’hi els orígens del procés d’industrialització català.

• Lluch, E., & Argemí i d’Abadal, L. (2000). El Krausismo económico sin Institución Libre. La influencia germánica en España (1800-1860). Madrid : [Fundación Sistema].

E. Lluch va mostrar la influència que Adam Smith va rebre del pensament jansenista via Bernard de Mandeville i del cameralisme alemany de Bielfeld. Lluch assenyala la presència de fonts doctrinals que matisen el liberalisme smithià, una qüestió oblidada en la reivindicació neoliberal de la figura de Smith. L’acció de la “mà invisible” podria així estar connectada amb l’actuació d’un governador benèvol.

• Lluch, E. (2007). Sobre la historia nacional del pensamiento económico. [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, Departamento de Economía, Hacienda y Empleo.

E. Lluch va mostrar la influència que Adam Smith va rebre del pensament jansenista via Bernard de Mandeville i del cameralisme alemany de Bielfeld. Lluch assenyala la presència de fonts doctrinals que matisen el liberalisme smithià, una qüestió oblidada en la reivindicació neoliberal de la figura de Smith. L’acció de la “mà invisible” podria així estar connectada amb l’actuació d’un governador benèvol.

• Lluch, E. (1970). El “Diario de Barcelona”, órgano de difusión y debate económicos : 1792-1810. [Barcelona : Banca Catalana].

Anàlisi de la presència de temàtica econòmica en el primer gran període de Barcelona en el trànsit del segle XVIII al XIX. Entre els temes més importants hi ha el debat sobre l’entrada d’or i plata a Catalunya al segle XVIII i els seus efectes en els preus.

• Lluch, E. (1970). El Pensamiento económico en Cataluña entre el Renacimiento económico y la Revolución industrial : la irrupción de la escuela clásica y la respuesta proteccionista. Tesi doctoral. [S.l. : s.n.].

Tesi doctoral d’E. Lluch, dirigida pel seu mestre Fabià Estapé, i defensada el 1970 a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un monumental estudi del pensament econòmic català des de finals del segle XVIII fins les dècades centrals del segle XIX, amb un valuosíssim apèndix documental.

• Lluch, E. (1970). La Catalunya del segle XVIII i la lluita contra l’absolutisme centralista ; El “proyecto del abogado general del público” de Francesc Romà i Rossell. [Barcelona : Ariel].

Estudi pioner de la prolongació de l’austriacisme a Catalunya al segle XVIII després de la Guerra de Successió. Aquest article presenta el projecte de Francesc Romà i Rosell, presentat a Campomanes el 1768, advocant per una certa descentralització política, i més en particular, el restabliment de la Universitat de Barcelona

• Lluch, E. (1992). Cameralisme, corona d’Aragó i “partit aragonès” o “militar”. [S.l. : s.n.].

Estudi que pretén mostrar la influència del cameralisme alemany a España, com a contrapartida a la important influència de les idees econòmiques franceses i angleses, particularment als territoris de la Corona d’Aragó i al País Basc.

• Lluch, E. (1996). La Catalunya vençuda del segle XVIII : foscors i clarors de la Il·lustració. Barcelona : Edicions 62.

En aquesta obra E. Lluch intenta respondre a la qüestió de quina va ser l’entitat de la presència il·lustrada a Catalunya al segle XVIII. Lluch demostra que es tracta d’una època de llums i ombres, que a través de reivindicacions de caràcter polític, cultural i econòmic va conduint el país cap a la Renaixença del segle XIX.

• Lluch, E. (1997). “Alarme aux endormis” (1734): la difusió diplomàtica de l’austriacisme persistent. Barcelona : [S.n.].

Breu anàlisi de dos escrits austriacistes que proposaven la restauració de la monarquia austríaca en l’entorn d’una Espanya amb una organització política repensada. Aquests opuscles, molt rars, que E. Lluch va treure a la llum, van ser produïts per l’entorn de l’exiliat austriacista Ramón de Vilana Perlas.

• Lluch, E. (1997). Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña, 1780. Barcelona : Diputació de Barcelona.

Edició crítica a càrrec d’E. Lluch del que ell va considerar el text econòmic més important del set-cents català.  Realitzada per la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, el Discurso recull la visió de l’economia catalana del segle XVIII més completa de què disposem.

• Lluch, E. (1998). La Teoria política de l’Austriacisme : el comte del S.R.I. Juan Amor de Soria. Barcelona : Universitat de Barcelona.

Conferència pronunciada per E. Lluch a la Universitat de Barcelona sobre el pensament polític de Juan Amor de Soria, austriacista castellà que posa de relleu els dos corrents austriacistes del segle XVIII: El tradicionalisme foralista i una visió més moderna que feia compatible el respecte a les corts i l’eficàcia del govern.

• Lluch, E. (1999). Las Españas vencidas del siglo XVIII : claroscuros de la Ilustración. Barcelona : Crítica.

Extensió de la seva obra La Catalunya vençuda a l’àmbit espanyol. E. Lluch reflexiona sobre la presència de l’austriacisme a Espanya durant el XVIII i ofereix una revisió crítica de les idees de personatges com Campomanes i Jovellanos.

• Lluch, E. (2000). L’Alternativa catalana : 1700-1714-1740 : Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austriacistes. Vic : Eumo.

En el tercer centenari de la Guerra de Successió, E. Lluch va insistir en la persistència del partit austriacista crític amb el centralisme borbònic. Vilana Perlas i Amor de Soria van ser dues figures essencials en aquesta direcció, que E. Lluch va redescobrir posant de relleu les seves aportacions, d’interès en el debat territorial de l’Espanya del segle XXI.

• Lluch, E., & Sánchez Hormigo, A. (2005). Escritos aragoneses. Zaragoza : Gobierno de Aragón.

Recopilació de tres textos d’E. Lluch publicats els darrers anys de vida sobre la presència de l’austriacisme a l’Aragó. Tres estudis pioners que obren noves vies d’interpretació del pensament econòmic dels escriptors aragonesos dels segles XVII i XVIII.

• Lluch, E. Crònica i notes econòmiques sobre el País Valencià : Notes sobre l’agricultura la indústria i els serveis. En Llibre de l’any, 1962, p. 292-299.

El Llibre de l'any 1962  va ser un assaig d'una crònica dels fets més rellevants succeïts als Països Catalans durant aquell any. Va néixer amb la vocació de perfeccionar-se i perpetuar-se en forma d'anuari. Un jove E. Lluch va contribuir a l'edició d'aquest primer número i va aportar un breu escrit sobre els sectors econòmics valencians.

• Lluch, E. (1976). La Via valenciana. Valencia : Eliseu Climent.

E. Lluch, professor a la Universitat de València, va dedicar alguns dels seus escrits a l’economia valenciana. La Via valenciana és una reflexió sobre el debat de la “no-industrialització” en aquest territori a la dècada dels seixanta i setanta del segle XX.

• Espanya.Ministerio de Sanidad y Consumo, & Lluch, E. (1983). Política general del Ministerio de Sanidad y Consumo. Madrid : Ministerio de Sanidad y Consumo. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, Documentación y Biblioteca.

Programa d’acció del Ministeri de Sanitat, encapçalat per E. Lluch, per al període 1982-1986. Destaca en el seu plantejament general la idea de crear un “servei de salut” integrat que estengui a tots els ciutadans l’atenció sanitària.

• Lluch, E. (1996). Transición económica y transición política: la anomalía 1978-1980. [Barcelona] : Fundació Rafael Campalans.

Aquest breu article intenta explicar l’anòmala evolució de l’economia espanyola entre 1978 i 1980, quan Europa creix a bon ritme anual mentre l’economia espanyola ranqueja, a través d’una anàlisi del cicle econòmic. L’obra està dedicada a Joan Sardà, “que es va pensar que el Pla de 1959 tindria efectes polítics democràtics en 4 ó 5 anys”.

• Lluch, E. El Encadenamiento fiscal del comercio exterior. En Papeles de economía española, No. 73 (dic. 1997), p. 350-359.

Article publicat a la revista Papeles de economía española que va reunir els grans historiadors econòmics del moment per tractar la qüestió dels principals problemes de l’economia espanyola contemporània. L’aportació d’E. Lluch, vinculant problemes presents amb la història del pensament econòmic espanyol, és prova de la seva versatilitat i amplitud de coneixements com a economista.

• Lluch, E. La “operación primavera” contra la Ley General de Sanidad. En (1998). La Década de la reforma sanitaria. Madrid : Exlibris, p. 29-34.

Com a ministre de Sanitat del primer gabinet de Felipe González (1982-1986), E. Lluch va ser responsable de la universalització de la sanitat pública. En aquest breu text, E. Lluch va denunciar l’existència d’una operació contra aquesta universalització per part de sectors conservadors.

• Lluch, E. El Liberalismo fuerista en el s. XIX : Corona de Aragón y País Vasco. En (2000). Derechos históricos y constitucionalismo útil. Bilbao : Fundación BBV, p. 45-49.

Aquest escrit posa de relleu l'existència de corrents liberals furistes a l'Aragó i el País Basc que donaven suport a la necessitat d'un sistema d'organització política descentralitzada a l'Espanya del segle XIX. És d'especial interès l'estudi del manteniment de la voluntat furista a l'Aragó, important i poc coneguda, als segles XVIII i XIX, i analitza l'episodi de la celebració d'unes Corts d'Aragó, a l'estil pre-Felip V, l'any 1808.

• Herrero de Miñón, M., & Lluch, E. (2001). Derechos históricos y constitucionalismo útil. Barcelona : Crítica.

Un dels principals temes de reflexió política d’E. Lluch va ser la relació entre els drets històrics i el constitucionalisme modern. Aquest llibre recull les aportacions de diversos acadèmics que van participar als cursos d’estiu de 1997 i 1998 de la Universidad del País Vasco, coordinats per E. Lluch i M. Herrero de Miñón. La contribució de tots dos, que obre el volum, defensa una inserció del furisme en les modernes estructures constitucionals a través de fórmules jurídiques integradores i eficaces.

• Lluch, E. (2002). Apunts sobre economia i cultura : articles de “Serra d’Or”. Barcelona : Pòrtic.

E. Lluch va publicar més de 120 articles a la revista Serra d’Or. Aquest llibre presenta una antologia d’aquests escrits, textos variats que van des del reportatge i l’entrevista fins a articles d’opinió, passant per ressenyes biogràfiques.

• Sor, F., Lluch, E., Auyanet, Y., Mateu, R., Cabero, J., Odena, A., Moraleda, J. L. (1999). Il Telemaco nell’Isola di Calipso. Barcelona : Edicions Albert Moraleda.

Prova de l’amplitud d’interessos d’E. Lluch, aquesta és una col·lecció de breus escrits que conté reflexions sobre qüestions musicals, sovint en estret contacte amb dues altres de les seves grans passions: la política i el pensament econòmic.

• Lluch, E. (2001). Ernest Lluch opina : articles de premsa : [Ernest Lluch, home de pau i diàleg]. [Vilassar de Mar] : Ajuntament de Vilassar de Mar.

Recopilació d’algunes de les darreres contribucions d’E. Lluch al debat econòmic i polític publicades en diversos diaris i revistes. Com correspon a l’obra de l’autor, la varietat temàtica és enorme. Els articles relatius al terrorisme d’ETA, poc abans del seu assassinat, destaquen per la seva lucidesa i contundència.

• Lluch, E., & Sintes, M. (2001). Què pensa Ernest Lluch. Barcelona : ECSA.

Prova de l’amplitud d’interessos d’E. Lluch, aquesta és una col·lecció de breus escrits que conté reflexions sobre qüestions musicals, sovint en estret contacte amb dues altres de les seves grans passions: la política i el pensament econòmic.

• Pascuet, R. (2001). Entrelluchs : una aproximació empordanesa a Ernest Lluch. [Figueres] : Brau.

Llibre homenatge dedicat per un conjunt d’amics intel·lectuals a E. Lluch sobre diferents aspectes de la seva personalitat i interessos com a pensador. Es completa amb una col·lecció de textos i transcripcions d’intervencions orals d’E. Lluch sobre temàtiques relatives a l’Empordà, una comarca que va ocupar els seus interessos des de l’època de les seves estades a Maià de Montcal.

• Saramago, J., Lluch, E., & Pascal, B. (2001). Sapere aude = Atrévete a pensar = Ausartu zaitez pentsatzera : Ernest Lluch in memoriam : [lectura pública de textos]. [Barcelona] : Universitat de Barcelona.

Prova de l’amplitud d’interessos d’E. Lluch, aquesta és una col·lecció de breus escrits que conté reflexions sobre qüestions musicals, sovint en estret contacte amb dues altres de les seves grans passions: la política i el pensament econòmic.

• Lluch, E., & Pérez i Treviño, O. (2004). La Passió per la música : recerques d’un melòman il·lustrat. Girona : CCG edicions.

Prova de l’amplitud d’interessos d’E. Lluch, aquesta és una col·lecció de breus escrits que conté reflexions sobre qüestions musicals, sovint en estret contacte amb dues altres de les seves grans passions: la política i el pensament econòmic.

• Lluch, E. (2005). Darrers escrits. Barcelona : Base.

Recopilació d’algunes de les darreres contribucions d’E. Lluch al debat econòmic i polític publicades en diversos diaris i revistes. Com correspon a l’obra de l’autor, la varietat temàtica és enorme. Els articles relatius al terrorisme d’ETA, poc abans del seu assassinat, destaquen per la seva lucidesa i contundència.

• Lluch, E. (2005). Últimos escritos. Barcelona : Base.

Versió castellana de "Darrers escrits". Vegeu referència anterior.

Ernest Lluch va ser un mestre per a diverses generacions d’estudiants. En reunions, conferències, dinars o converses informals, sempre va exercir un paper de guia acadèmic per a doctorands, estudiants de grau, joves professors, etc. Aquesta és una selecció de llibres, acadèmics i no acadèmics, recomanats per E. Lluch a alguns dels seus estudiants.

Obres dedicades

• Márai, Sándor (1999). L'última trobada. Barcelona : Empuries/EMECE.
• Finoia, Massino (1980). Il pensiero economico italiano 1850/1950. Bologna :  Biblioteca Cappelli.