El número 39 de la Revista de Bioética y Derecho que s'acaba de publicar, obre amb l'article titulat "Eutanasia, empatía, compasión y derechos humanos", en què I. Baum analitza l'empatia com un procés cognitiu i reivindica el paper de la compassió en l'eutanàsia, per tal d'aportar elements analítics al debat públic. A la secció general, l'article "Objeción de conciencia i aborto: creencias propias, violencias alienas", S. Deza analitza la realitat argentina de l'objecció de consciència a l'avortament per part del personal sanitari, des d'un punt de vista feminista. A continuació, l'autora A. S. Penalva en el seu article "Trasplantes de órganos y su incidencia sobre la relación laboral. Especial referencia a la situación de Incapacidad Permanente de las personas trasplantadas", reflexiona sobre els efectes dels trasplantaments d'òrgans en l'àmbit del Dret del Treball i la Seguretat Social, analitzant la legislació vigent que protegeix els pacients trasplantats. Seguidament, N. Bretón, M. Fernández i P. Guerra analitzen la pràctica sanitària d'un equip de salut comunitari d'Avilés (Espanya) a la llum de les directrius de la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat en
">l'article "Medidas de modificación judicial de la capacidad en personas con trastorno mental grave: ¿Protección o iatrogenia?". A l'article "Avances y retos de las Comisiones Estatales de Bioética en Mexico", M. Ruiz de Chávez i E. Salines de la Torre mapegen la situació del país i analitzen l'evolució d'aquests comitès tant a nivell intern com en la seva relació amb altres institucions nacionals.
En aquest número hi ha dues aportacions en idioma portuguès: C. Molinaro escriu "Dignidade, Direitos humans i fundamentais: un nova tecnologia disruptiva", article en què analitza les noves tecnologies i la percepció ciutadana respecte a la dignitat, interculturalitat i els drets humans; i L. Peruzzo, en el seu article "Autonomia, cura i respeito: o debat sobre o prolongamento assistit dóna vida", on argumenta que l'allargament assistit de la vida vol dir compatibilitzar dimensions d'autonomia, cura i respecte que sustenten el concepte de dignitat. A la secció "Bioètica Animal", S. Pereira da Silva, L. Marqués, K. Lamounier, J. de Castro i G. Borja-Cabrera amb el seu article "Leishmaniose visceral humana: reflexões éticas e jurídicas acerca do controle do reservatório canino no Brasil" analitzen la Leishmaniosi Visceral Humana com a malaltia greu i reemergent al Brasil. A la secció de comentaris de sentències de contingut bioètic, A. Kemelmajer de Carlucci signa "Una sentencia brasileña con visión de género", on analitza el vot particular del magistrat Luis Cardoso que va obtenir el suport de la majoria respecte a la constitucionalitat de l'avortament a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Brasil del 29 de novembre del 2016. A la secció "Des del Màster", V. Coronado i J. Cerezo fan una revisió de literatura sobre l'ús del disseny de Zelen per als assajos controlats aleatoritzats (ACA). Finalment, T. Honrubia ressenya el llibre ""Ser Mortal. La medicina y lo que importa al final", de Atul Gawandel, per a la secció de recomanacions bibliogràfiques en "Biblioteca de Bioètica".
Podeu consultar la revista Revista de Bioética i Derecho des del Web del CRAI > Revistes Científiques de la Universitat (RCUB) > Revista de Bioética i Derecho.
