A principis d’aquest estiu es va publicar el darrer número de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República que porta per títol Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989), amb edició, introducció i notes a cura de Carolina Rúa Fernández, professora de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Girona. L’editorial Afers i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona publiquen conjuntament aquest volum, el número catorze de la col·lecció, que ens endinsa en el món de les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil.
El contingut del Fons personal d'Albert Pérez Baró que forma part de l‘Arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, consta de correspondència, rebuda o escrita pel polític i sindicalista, articles de premsa sobre la seva persona, conferències, documents relacionats amb Manuel Serra i Moret i escrits sobre col·lectivitzacions.
Albert Pérez Baró (Barcelona, 1902 – 1989) fou un escriptor i sindicalista català que va pertànyer a la CNT. Va col·laborar a Solidaridad Obrera i a El Diluvio. Com a cap de negociat de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, va participar en la redacció i posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions aprovat el 24 d’octubre de 1936, un dels fets més innovadors i originals de la història del moviment obrer.
Acabada la guerra, l’any 1939, a l’exili, va seguir defensant l’autogestió obrera i en tornar fou un dels capdavanters de la reactivació de les cooperatives.
Va publicar, entre d’altres, obres tan rellevants com El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), en col·laboració amb Joan Ventosa i Roig, Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya (1970), on explica l’experiència de la guerra civil, i els volums de memòries Els “feliços” anys vint (1974) i D’aquell temps, d’aquest país (1982).