L’exposició Mediació: instrument per a la convivència ofereix un recorregut pels principals àmbits en què la mediació desplega actualment tot el seu potencial i ho fa amb la participació d’experts vinculats a la Universitat de Barcelona. La mediació s’hi presenta com un procés estructurat, voluntari i confidencial que afavoreix el diàleg, la gestió constructiva dels conflictes i l’assoliment de solucions consensuades. El contingut recull aportacions teòriques i experiències pràctiques en els àmbits jurídic, social, comunitari, sanitari i institucional, i posa en relleu el paper de la mediació com a instrument eficient, preventiu i al servei de la justícia.
Aquesta exposició té l’objectiu de fer un recorregut per alguns dels àmbits en què la mediació, avui dia, desplega tot el potencial, juntament amb la formació, el Servei de Mediació i l’Observatori de Mediació a la nostra universitat. Tot plegat, de la mà dels experts en cada matèria.
La mediació és un procés de diàleg, estructurat, voluntari i confidencial, que permet que les persones que tenen una controvèrsia en puguin parlar i ser escoltades, amb la participació d’una tercera persona mediadora. Aquesta tercera persona genera aquest espai i actua de manera imparcial i neutral, per facilitar la gestió de la situació i, si escau, que les parts arribin a acords de solució per si mateixes.
La intervenció d’una tercera persona per a la gestió dels conflictes existeix en les cultures orientals i occidentals des de fa centenars d’anys. Avui dia, hi ha un increment en el foment de la mediació i altres mitjans de gestió de conflictes que poden acabar en una solució consensuada, perquè els resultats afavoreixen un major compliment dels pactes adoptats per les parts, perquè propicien la pau social i, més recentment, perquè es conceben com una via per descongestionar la via jurisdiccional, que es troba col·lapsada i és ineficient.
La normativa dels quatre ordres jurisdiccionals (administratiu, civil, laboral i penal) i que els experts mencionen en els escrits preveu la mediació, com un mitjà a través del qual es pot assolir un acord de solució en les diferents fases del procés judicial; en general, de manera voluntària, tret de la via laboral, en què es preveu la mediació com una fase obligatòria intrajudicial. És destacable la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia: imposa acreditar, amb la interposició de la demanda en la jurisdicció civil respecte de matèries disponibles i en uns judicis no exclosos per la mateixa llei orgànica, que s’ha intentat una solució negociada a través d’un dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (coneguts amb l’acrònim MASC). El fonament és l’autonomia de la voluntat de les persones de gestionar els conflictes amb altres persones respecte de matèries disponibles, i amb l’objectiu que el nombre de demandes en l’ordre jurisdiccional civil es redueixi i, així, afavorir l’eficiència del sistema.
La mediació serveix per parlar i ser escoltat, per identificar els interessos i les necessitats de cada persona, per gestionar les emocions, per millorar la interacció entre les persones en conflicte, per generar opcions de solució comunes, per preservar la relació interpersonal i també per acabar-la de manera pacífica. Davant la disfunció relacional que és el conflicte, la mediació propicia un espai de confiança i confidencial per gestionar la situació, per aclarir malentesos i, si cal, per arribar a un consens amb vista al futur, amb una solució que és com un vestit fet a mida per a qui l’han acordat. En les organitzacions, públiques i privades, va a l’arrel del conflicte, impacta en el treball i la vida de les persones treballadores, redueix els costos del conflicte, i millora l’eficiència de l’organització.
En aquesta exposició trobareu els estudis d’experts en aquest procés, professorat de la Universitat de Barcelona en actiu o que hi va estar vinculat durant molts anys, en les diferents jurisdiccions: civil, amb preeminència de la mediació familiar; laboral, administrativa i penal, amb particular menció de la justícia restaurativa, que es regula des de la Llei orgànica d’eficiència del servei públic de justícia i en la disposició addicional novena de la Llei d’enjudiciament criminal. Hi trobareu experiències de mediació en l’àmbit comunitari, ciutadà i social, de la salut, de les organitzacions públiques (la universitat, els centres hospitalaris) i de consum. Perquè mediació és justícia.
