 |
 |
 |
 |
| El Filosofo quimico | Magri. Trattato di ballo | Contradanzas | Casanovas. Contradansa |
El Filosofo quimico, poeta... [Barcelona]: [impressor no identificat], [no després de 1750?]. XVIII-3228
L’intendent general de justícia, policia i guerra, i hisenda de l'exèrcit del Principat de Catalunya, José de Contamina, fou el dedicatari de l'òpera Il filosofo chimico-poeta, estrenada al Teatre de la Santa Creu el 23 de setembre de 1750, per a celebrar l'aniversari de Ferran VI. Contamina era un personatge de confiança del marquès de la Mina, sota les ordres del qual havia participat a les campanyes italianes de 1743. De fet, Contamina era, després del Capità General, el que tenia a Catalunya més rang a nivell administratiu.
Magri, Gennaro. Trattato di ballo teorico-prattico. Nàpols: Vincenzo Orsino, 1779. F.V.-199
Contradanzas que se han de baylar en el theatro de esta ciudad... Barcelona: Thomas Piferrer, [1768]. AP-22
Casanovas, Antoni. Contradansa, cap a 1760-1770. Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquisició de la col·lecció Casellas, 1911. 027157-D © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, any en curs.
La festa barroca era un espectacle total, on la música gaudia d’un gran protagonisme. Els carrers i places eren l’escenari de les comitives de les processons, on es barrejaven elements religiosos i populars, com a la festa del Corpus. Festes gremials, cíviques o tradicionals duien aparellades les seves músiques. En els jardins de la noblesa o a les grans vetllades cortesanes es creava una atmosfera fascinant, amb els efectes visuals de lluminàries, focs d’artifici i brolladors d’aigua, i l’acompanyament de colles de músics.
Amb obsessió pel detall, Rafael d’Amat, baró de Maldà, va registrar al seu dietari, titulat Calaix de sastre, bona part dels sons i músiques de la Catalunya del seu temps, inclosos aquells més amagats dels interiors domèstics.
"Ahir [...] en la nit hi hagué un molt concorregut ball de la noblesa i guarnició en Casa Rocabruna, en la Riera de Sant Joan, amb lo motiu d'obsequiar, los amos [...], la senyora marquesa d'Aguilar, domiciliada cosa d'un mes en aquesta Ciutat amb lo motiu dels alborots de Perpinyà i casi en tota la França. Lo refresc [...] fou abundant de moltes pastes, neules i bescuits d'ou; chocolate així mateix;[...]; bastanta música en lo saló havent-hi, sense los violins, flautins i trompes, un parell de contrabaixos, que feien ressonar d'allò fort aquell saló en los minuets nous de gran gust, compostos per un músic que'l nomenen pel Xocolaté; així mateix molt bones contradanses. Havent eixit a ballar un cert ball francès nomenat "valsa", que se redueix amb una alemanda continua, la senyora marquesa d'Aguilar amb un oficial suís, per veurer-los tota la concurrència de senyors i senyores ballar, se'n pujava ple peus a les cadires, agafats uns amb altres per no caurer, i també tal qual senyora, però se quedaren sens veurer los més i les més aquell ball per la demasiada multitud i confusió".
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, Calaix de sastre, 11 de gener de 1791.