Vitrina 1: Òpera, dansa i música al salons

A partir de 1750 l'òpera com a espectacle públic arrela amb força a Barcelona gràcies a l'arribada del marquès de la Mina com a Capità General de Catalunya el 1749 (que exerceix el càrrec fins a la seva mort el 1767), i, també gràcies a les robustes connexions econòmiques i comercials entre Barcelona i Itàlia, especialment amb Nàpols i Gènova durant la segona meitat del segle xviii, que contribuïren a la circulació de companyies de cantants i de ballarins, empresaris, editors, fabricants d'instruments, escenògrafs. 

A Barcelona, i per extensió a Catalunya, va ser intensa la militarització després dels decrets de Nova Planta, que conduí a un fort procés de substitució d'institucions civils per militars. En aquest context, el marquès de la Mina, Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola, militar destacat a les llargues campanyes de Felip V a Itàlia (on entrà en contacte amb el gènere operístic), entengué que l'òpera era un tipus d'espectacle molt adequat per a una ciutat com Barcelona, doncs calia distreure de forma permanent una nodrida guarnició militar per tal d’evitar conflictes amb la població civil. A més, el marqués de la Mina també patrocinà l'òpera per dotar de pompa i esplendor el seu estatus i càrrec de capità general, com si fos el d'una cort reial, coincidint precisament amb una etapa daurada de l’òpera a la cort madrilenya de Ferran VI i Maria Bàrbara de Bragança.

Així, tal com mostren els llibrets d'òpera conservats al fons de música de la UB, alguns militars d'alt rang, que formaven part del cercle personal del marqués de la Mina, també contribuïren al manteniment de l'espectacle operístic mitjançant generoses i quantioses contribucions econòmiques a canvi de constar com a dedicataris en els llibrets d'òpera que s'imprimien quan s'estrenava una òpera al Teatre de la Santa Creu.

El Filosofo quimico	Magri. Trattato di ballo	Contradanzas	Casanovas. Contradansa

< Introducció

Vitrina 2 >