Exposicions

El CRAI Biblioteca de Biologia ha muntat una exposició amb una mostra representativa de la col·lecció de plaques de vidre i làmines utilitzades a l’antic Laboratori de la Facultat de Biologia amb finalitats docents durant els anys 20-30, època en la qual el Dr. Josep Maria Fuset i Tubià (1871-1952) era catedràtic de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, Secció de Ciències Naturals.

La col·lecció està formada per 359 plaques i làmines, de les quals, 238 són plaques de vidre i estan consultables a la Memòria Digital de Catalunya, dins la col·lecció de Plaques de vidre de Ciències naturals (Universitat de Barcelona).

Aquesta col·lecció, dipositada al CRAI Biblioteca de Biologia, és una clara mostra dels materials docents i didàctics que es feien servir als anys 20-30 i, per tant, té un gran valor històric i patrimonial que cal preservar.

Trobareu la col.lecció documentada a la pàgina del Web del CRAI > Plaques i làmines del CRAI Biblioteca de Biologia.

Amb motiu de la celebració del I Congrés de la Sociedad Ibérica de Ecologia (SIBECOL), i coincidint amb la commemoració del centenari del naixement del professor Ramon Margalef (1919-2004), el CRAI Biblioteca de Biologia participa en l’esdeveniment amb una exposició en homenatge a qui fou catedràtic d’Ecologia de la UB des del 1967 i referent de generacions d'ecòlegs i naturalistes de tot el país.

El professor Margalef, un dels investigadors més productius i citats en l'àmbit de l'ecologia, i autor d'un llegat immens d'articles científics, llibres, comunicacions a congressos i contribucions a revistes de divulgació, serà un dels grans eixos del congrés fundacional de SIBECOL. Us convidem a visitar l'important fons Ramon Margalef del CRAI Biblioteca de Biologia.

El congrés tindrà lloc del 4 al 7 de febrer a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. L’exposició muntada pel CRAI Biblioteca de Biologia, romandrà disponible a l’atri de l’edifici Margalef de la facultat, de l’1 de febrer al 29 de març del 2019.

Consulteu també la notícia UB sobre el congrés.

La Facultat de Farmàcia, els Serveis Lingüístics i el Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona presenten l'exposició Del sobresaliente a l'excel·lent. La represa del català a Farmàcia, que s’emmarca en l’Any Pompeu Fabra al qual la UB s’ha adherit amb diverses activitats.

Es tracta d'una mostra sorgida a partir del treball guanyador d'uns alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB al voltant del tema de l'ús del català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant la Transició.

L'exposició explora el procés de normalització lingüística a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona després dels anys de repressió lingüística de la dictadura franquista. En clau reivindicativa, posa de manifest la confrontació entre els sectors que lluitaven en favor de l’ús del català en el context educatiu i de recerca i aquells altres que no el veien necessari ni oportú.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d'una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l'ús del català (anys 70 i 80) que es poden veure als plafons i espais expositius.

La mostra es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona fins al 5 d'abril de 2019.

Esperem que us agradi!

El Campus Clínic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, acull des d’avui i fins al mes d’abril l’exposició «el fil per a cosir la història de la medicina», consistent en una selecció de 170 fullets anteriors a 1950 que formen part del fons antic del CRAI Biblioteca del Campus Clínic.

La mostra pretén visibilitzar la importància que tingueren aquests documents, a tombants de segle, per a la difusió de la medicina, especialment dels aspectes més socials d’aquesta, com la higiene i la salut pública, la medicina de guerra, la profilaxi i la lluita antituberculosa o les teràpies hidrològiques erigides al voltant dels balnearis.

En aquest sentit, cal destacar que el CRAI Biblioteca del Campus Clínic és dipositari d’una important col·lecció de fullets, concretament 5017, dels quals 3660 són anteriors a 1950.

La selecció exposada s’ha dut a terme a partir de la tasca de Jacint Corbella i Corbella, catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Barcelona, i hi ha col·laborat la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

La mostra es podrà visitar fins al 26 d’abril de 2019 al vestíbul de la Facultat.

L'EUROM (European Observatory on Memories) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, participa en el projecte europeu "In search of Freedom" i, entre d'altres iniciatives, ha organitzat l'exposició, que serà itinerant, Cercant la llibertat: les protestes del 68 a Ljubljana, Varsòvia i Barcelona.

La mostra està comissariada per Karla Sirok, directora del Museu d’Història Contemporània d’Eslovènia i es pot visitar al Castell de Montjuïc (sales 18 i 19) fins al 31 de març del 2019.

L'objectiu de l’exposició és ampliar la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia. El material seleccionat inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

Vegeu una presentació en Flickr de l'espai i de l'acte inaugural.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora novament amb l'EUROM amb la cessió d'una bona quantitat de materials diversos per a ser reproduïts, fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com ara:

• ¡A por la amnistia ya! en Motor Ibérica
• Por qué han de suicidarse los presos para hacerse oir

Esperem que us agradi!

El passat 27 d'octubre es va inaugurar al Museu d'Història de Girona, l'exposició Damià Escuder, totes les vides, comissariada per la historiadora de l'art i professora de la UdG Lluïsa Faxedas.

La mostra està organitzada per l'Ajuntament de Girona i el Museu d'Història de Girona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S'organitza en 10 àmbits que revisen la trajectòria de Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Barcelona, 2011) des del seu naixement en una família d'ideals republicans i catalanistes, a la seva estada a la universitat per estudiar Química i la participació en les primeres accions polítiques, com l´Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut.

També es tracta el seu pas pel FOC (Front Obrer de Catalunya) i de la seva nova detenció el maig de 1962, que li comportaria ser jutjat i condemnat per «rebel·lió militar» i que li farà conèixer la tortura física i passar més d´un any a la presó. A la sortida de la presó, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s'acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l'LSD, poeta i artista visual i autor també de diverses pel·lícules. Tota aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l´ADAG i de l'Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec del llibre California trip  i un número de la publicació Frente: órgano del Frente de Liberación Popular.

Per a més informació sobre Damià Escuder "el gironí que va triar viure sense màscares" vegeu l'article del Diari de Girona.

L'exposició es pot visitar al Museu d'Història de Girona fins al 10 de març de 2019.

S'acaba d'inaugurar una nova exposició a les vitrines dels CRAI Biblioteques de Lletres i de Reserva: D'Orient a Occident.

En aquesta ocasió volem mostrar la riquíssima col·lecció de llibres antics dedicats a les terres llunyanes. Com és sabut, durant tota l’època moderna, l’interès i curiositat que suscitaven els territoris remots a la vella Europa va quedar de manifest en una vasta documentació. Des de la tasca missionera fins al pur desig d’exotisme, passant pels interessos comercials, polítics i científics, la literatura escrita ha perviscut en múltiples formats documentals: cartes manuscrites, relacions de successos, atles, llibres il·lustrats i tractats, entre altres.

L’exposició es divideix en dos eixos clarament diferenciats. Les tres vitrines de l’exposició situades a la sala Piferrer del CRAI Biblioteca de Lletres estan dedicades a l’Orient, amb la Xina com a màxim exponent, mentre que les següents vitrines de la sala de consulta del CRAI Biblioteca de Reserva es dediquen a l’Occident, amb diferents testimonis sobre Amèrica – sobretot de Brasil – i Àfrica.

La mostra ha estat comissariada per José Luis Ruiz-Peinado, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i per David Ruiz, alumne del màster d’Estudis Xinesos de la Universitat Pompeu Fabra.

Paral·lelament a l’exposició, els dies 15 i 16 de gener se celebrarà una reunió científica entorn a diversos temes relacionats amb l’expansió occidental de l’època moderna. Després d’una presentació de l’exposició per part dels comissaris, es farà una introducció del fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva amb el que s’ha portat a terme la mostra.

Podeu visitar l'exposició D'Orient a Occident des del 15 de gener fins al 17 de febrer del 2019.

Al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet podeu veure, del 10 al 31 de gener de 2019, l'exposició Mare Nostrum: Europa davant la crisi del refugi.

Com actua Europa davant la crisi del refugi? Quines decisions s’han adoptat des de les institucions europees i quines situacions denuncien les entitats que treballen amb les persones refugiades i migrades?

A partir d’aquestes preguntes, la Fundació Solidaritat UB i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat analitzen les causes i conseqüències de la violència (en termes de violació dels drets humans) respecte al moviment de persones refugiades i migrades que travessen el Mediterrani per arribar a Europa.

Ho fan amb l’exposició itinerant Mare Nostrum: Europa davant la crisi del refugi. L'exposició conté les imatges dels fotoperiodistes Xavi Herrero i Raül Clemente, realitzades entre l’octubre del 2015 i el febrer del 2017 a l’illa grega de Lesbos i al nucli de població d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia. A les imatges, els autors analitzen les causes i conseqüències de la violència ―en termes de violació dels drets humans― respecte al moviment de persones refugiades i migrades que travessen el Mediterrani per arribar a Europa.

La mostra, organitzada per la Fundació Solidaritat UB i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ha comptat amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Us convidem a visitar-la!

Inaugurada a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona l'exposició Antoni Tàpies. Biografia política.

L’obra d’Antoni Tàpies ha travessat condicions polítiques tan diverses com la postguerra, el franquisme, l’antifranquisme i la instauració de la democràcia a l’Estat espanyol. Malgrat la censura, l’estètica informalista i abstracta de Tàpies va esdevenir signe d’una politització silenciosa. A un nivell internacional, Tàpies triomfà com el representant d’una nova generació d’artistes de l’Estat espanyol que sintonitzen amb el cosmopolitisme de l’expressionisme abstracte i l’​art autre impulsat per Michel Tapié.

L’exposició reuneix per primera vegada conjunts i sèries d’obres que a mitjan dècada de 1950 i durant la de 1960 van establir la identitat de Tàpies com un dels artistes essencials de la postguerra europea, així com obres que fan palès el compromís de l’artista amb la visualització de les lluites polítiques antifranquistes. En el context d’aquesta exposició, les peces del fons de la Fundació i els préstecs procedents de col·leccions europees desplegaran la trajectòria de Tàpies a partir d’un exercici biogràfic que, lluny d’il·lustrar la vida de l’artista, pretén examinar la vida de les obres subjectes a una circulació que en pot activar un sentit ric i polisèmic, i on la política no sempre és reconeixible explícitament.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb les tasques prèvies de documentació i amb la cessió de nombroses imatges que il·lustren el magnífic catàleg de l'exposició i que esperem rebre en breu a la Biblioteca.

La mostra es pot visitar fins al 24 de febrer de 2019.

El passat 22 de novembre es va inaugurar al Museu d'Història de Catalunya l'exposició Catalunya, terra cooperativa  organitzada en col·laboració amb la Fundació Roca Galés.

l llarg de la seva història, Catalunya ha estat un territori fèrtil per a les pràctiques d'autogestió i cooperació social, especialment a partir del procés d'industrialització i de mans de les classes populars. Durant els dos darrers segles, però especialment durant el primer terç del segle XX, els sindicats, les cooperatives, les mutualitats, els ateneus i les escoles van ser institucions populars del comú que van donar resposta col·lectiva a les diferents necessitats de les persones en tots els ordres de la vida.

L'exposició vol fer visibles aquestes experiències partint d'un recorregut cronològic. Es vol posar en valor aquest patrimoni i presentar el cooperativisme i l'economia social com a eines útils per la creació d'alternatives en la societat actual, superant la visió del cooperativisme com una pràctica obsoleta del passat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb el Museu d'Història de Catalunya aportant dos cartells de la seva col·lecció:

• La Cooperació associarà els treballadors de la ciutat i els treballadors del camp sobre la base del respecte mutu de llurs condicions de vida i de treball
• Practicant el cooperativisme guanyarem la guerra i consolidarem la revolució..

La mostra es pot visitar a la planta baixa del Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar, Plaça Pau Vila, 3 de Barcelona) fins al 17 de febrer de 2019, moment que esdevindrà itinerant pel territori català.

Per a més informació i itinerància consulteu el web de la Fundació Roca i Galés.