Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol presentar-vos els fons personals de dones que es custodien en el seu arxiu, amb aquest nou recurs que conté un recull de la documentació més destacada de cada fons.

Aprofitem l'avinentesa per dir-vos que hem renovat la mostra bibliogràfica que ja teníem sobre aquesta temàtica, amb l'ajut de Miquel Casellas, estudiant en pràctiques del Màster d'Humanitats Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

A finals de l’any 2020, el Dr. Francesc Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació que consta, d’una banda de material que ell mateix va rebre, fruit de la seva activitat professional i de l’altra, de documents diversos recopilats i conservats per Xavier Hernàndez relacionats amb el seu activisme polític.

El fons abasta cronològicament des de principis del segle XX fins als anys 1990 i consta de 2 subsèries.

La subsèrie 1 comprèn:

1. Una còpia de l’expedient judicial i militar (aportació i valoració de proves i testimonis, judici, condemna i sentència) del President Lluís Companys, els membres del seu govern, el President del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Barcelona, entre altres, després del fracàs de la proclamació per part de la Generalitat de l’Estat català dins la República federal espanyola el 6 d’octubre de 1934. Els inculpats foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que el 6 de juny de 1935 els va condemnar a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió militar. Aquest expedient fou cedit a Xavier Hernàndez pel professor Cristòfol Trepat Carbonell que l’havia rebut del seu pare que era advocat.
2. Una col·lecció de cartes, fotografies i documentació diversa de la família de Jaume Fernàndez i Carme Puyol, que el Grup de Recerca de Xavier Hernàndez va rebre anònimament. En aquest apartat destaca la correspondència de guerra entre Jaume Fernàndez -soldat de la 32 Divisió, 137a Brigada, 3ª Companyia, en campanya a l’Ebre des del mes d’agost de 1937 fins al desembre de 1938- i la seva promesa Carme Puyol. A les cartes en Jaume Fernàndez explica que ha enviat paquets amb farina, cigarrets, paper de fumar, xocolata i fins i tot colònia Myrurgia, que està molt preocupat pels bombardejos que està patint Barcelona, que al front hi fa molt de fred, que passa gana, etc.

La subsèrie 2 comprèn:

Fonamentalment fulls volants d’organitzacions polítiques diverses, majoritàriament de l’esquerra independentista (Nacionalistes d’Esquerra, Entesa de l’Esquerra Catalana, Moviment de Defensa de la Terra, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans) i comunistes (Moviment Comunista de Catalunya, Lliga Comunista Revolucionària, Partit Socialista Unificat de Catalunya, etc.); sindicats nacionals (Confederació Sindical de Catalunya, Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya, Solidaritat d’Obrers de Catalunya, Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya); campanyes populars en defensa de la llengua catalana, en contra de l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN, a favor de la salvaguarda del patrimoni natural, etc. Tots ells pertanyen al període de la Transició política i fins a principis dels anys 1990.

El Fons personal Francesc Xavier Hernàndez s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

Aquesta donació es completa amb diversos exemplars de més de 20 títols de publicacions periòdiques que ajuden a ampliar la col·lecció del CRAI de la UB.

El fons personal de Vicenç Guarner fou cedit per la seva família al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona l’any 1987.

L’any 2001, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, també de la família, un recull de documents personals elaborat pel mateix Vicenç Guarner i, a finals del 2020, Enrique Guarner, fill de Vicenç Guarner, va fer  una nova donació de material del seu pare, des de Mèxic, a través de l’investigador Albert Pons. És d’aquesta nova aportació que volem parlar-vos ara.

A grans trets, aquest material consta de:

• La guerra secreta del espionaje: un manuscrit inèdit de més de 200 pàgines (hi falta un capítol sencer que potser el mateix Guarner va eliminar). Segons Albert Pons l’escrit original podria ser dels anys 1950-1960, però en no publicar-lo potser hi va estar treballant fins als anys 1970. El manuscrit va acompanyat d’una carta de Vicenç Guarner a Frederic Escofet, datada el 18 de juliol de 1971, on Guarner li explica que està a punt d’acabar aquest llibre inèdit
• Cataluña y la Guerra 1936-1939: un manuscrit  d’unes 20 pàgines que és l’original del text publicat al Libro Blanco de Catalunya editat a Buenos Aires per Ediciones de la Revista de Catalunya l’any 1956. El manuscrit inclou els plànols originals fets per Vicenç Guarner. La versió en català d’aquest escrit, que es titulava Catalunya a la guerra d’Espanya, va rebre el Premi President Companys dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic el setembre de 1957
• Mapes originals del llibre El Sáhara y el sur marroquí espanyoles:  mapes publicats en un opusclet a banda d’aquest llibre de l’any 1931 escrit pels germans Vicenç i José Guarner

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també la documentació que Vicenç Guarner va cedir a la Fundació Figueras. Podeu consultar els inventaris FP Guarner i F-FP Guarner al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI, al Cercabib.

Vegeu una petita biografia de Vicenç Guarner:

Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca, 1893 – Mèxic, 1981) fou un militar menorquí. Va obtenir els graus de tinent el 1911 i de capità el 1917. Entre el 1918 i el 1925 va participar en la guerra del Marroc. Proclamada la Segona República espanyola, es va establir a Catalunya.

El 1935 fou nomenat cap superior dels serveis d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya i va reorganitzar les forces de seguretat, d’assalt i de policia. Durant l’alçament militar del 1936 va restar fidel a la República i va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Nomenat sotssecretari de la Conselleria de Defensa l’agost del 1936, es va ocupar d’organitzar columnes per al front, d’establir indústries de guerra, escoles d’oficials i fortificacions. El 1937 el nomenaren cap del front d’Aragó i va participar en nombroses accions a Belchite i Codo. Després fou cap d’estat major de l’Exèrcit de l’Est i va lluitar als fronts de Còrdova i Extremadura. El 1938 el nomenaren director de l’Escola Popular d’Estat Major i agregat militar a la Legació d’Espanya a Tànger, on organitzà sabotatges i espionatge sobre el Marroc espanyol.

Exiliat el 1939 al Marroc francès, fou detingut per la Gestapo i se salvà de la deportació a Espanya gràcies al general francès Vergès, antic professor seu. Aleshores s’exilià a Mèxic, on es nacionalitzà mexicà i s’incorporà a l’exèrcit mexicà com a coronel. Hi fou agregat militar de l’ambaixada de la Segona República Espanyola entre 1945 i 1949. És autor de diversos llibres i articles.

L’estudiant del Grau d’Informació i Documentació Maria Planells Canet, de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha estat fent les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i avui presentem el resultat d'una part de les tasques que va assumir i del seu aprenentatge a partir de les seves paraules:

Durant la meva estada de pràctiques del Grau d’Informació i Documentació he estat realitzant diverses tasques. Una d’elles ha estat digitalitzar i inventariar una part dels bons d’ajut – en concret, vuitanta-vuit bons- custodiats a diferents fons documentals de l’arxiu del Pavelló de la República i elaborar un recurs web amb l’eina Genially per tal de mostrar aquests bons als nostres usuaris.

Els bons d’ajut són bitllets en què s’hi indica una quantitat de diners que s’han de pagar a una empresa, organització, institució o entitat per tal d’ajudar-la econòmicament. A vegades, amb recompensa per a la persona que paga.

Com veureu, vaig decidir classificar els bons en tres grans grups: Sindicats, Partits Polítics i Altres.

Els bons que he digitalitzat, classificat i inventariat pertanyen al Fons Personal Jordi Miralles i al Fons Arxiu Gràfic.

Ha estat una tasca molt gratificant i interessant de fer, i espero que gaudiu tant com jo en veure els bons a través de Genially!

Felicitem la Maria per la seva predisposició i bona feina.

Aprofitem també per destacar el magnífic resultat que està donant  la recepció d'estudiants en pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Segons els seus propis comentaris, l'experiència els resulta altament enriquidora per la possibilitat que tenen de millorar el seu aprenentatge mentre realitzen tasques reals i amb una aplicació immediata, un altre exemple seria el de l'estudiant Miquel Casellas que s'explicava en aquest post al Blog del CRAI Biblioteca del passat mes de novembre: Renovació del recurs web dedicat a la figura de Joan Comorera.

La possibilitat d'incorporar estudiants joves i ben formats i d'oferir-los diverses propostes de treball per desenvolupar i ampliar els seus coneixements resulta molt satisfactòria i amb resultats a la vista.

Encara que aquest hagi estat un semestre especialment complicat, podem dir que ha estat un plaer!

L’octubre de 2018 us anunciàvem la presentació d’una exposició especial del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que portava per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA i que estava concebuda com una mostra permanent que ocupava tota la primera planta de l’edifici del museu.

Des de llavors, aquesta mostra que proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona i que arriba fins als nostres dies, ha anat actualitzant els continguts per enriquir-ne els matisos i posar en valor la pluralitat d’encaixos de la col·lecció MACBA.

Fa uns mesos el museu va decidir  posar l’accent en els anys de creació de l’Escola Nova durant la Segona República amb la renovació pedagògica que promovia l’impuls d’un aprenentatge actiu en contrast amb l’escola tradicional i que va tenir com a figures destacades a Catalunya Ferrer Guardia  o Pere Vergés.

El MACBA es va posar novament en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el treball d’identificació i de selecció de material ha donat lloc a un nou préstec de documents originals que s’han incorporat a l’exposició permanent del museu.

Vegeu-ne una selecció:

• Escola nova : poble lliure
• BALLESTER MARCO, V. Escuela Nueva : cultura y libertad
• BALLESTER MARCO, V. Escuela Nueva
• BERTRAND, Auguste La vérité sur l'affaire Ferrer
• Cu-cut! Setmanari de gresca ab ninots

Ens complau seguir col·laborant en l’activitat cultural de Barcelona amb aquest nombrós préstec de material que s’allargarà fins a una data indeterminada.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de Javier Guerrero Galliza documentació del seu avi, Arturo Guerrero Ruiz  (1890? – Barcelona, 1956), Guàrdia Civil fidel a la Segona República espanyola, que en acabar la Guerra Civil va ser empresonat i condemnat a 15 anys de presó.

Segons ens explica Javier Guerrero, el seu avi, republicà i maçó, era militar professional, havia lluitat a l’Àfrica i el 18 de juliol de 1936  com a capità de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona, on vivia amb la seva dona i el seu fill, va passar a formar part de la Guardia Nacional Republicana a les ordres de la Conselleria de Governació dirigida per Josep Tarradellas.

En perdre la guerra no va voler fugir, tenia la consciència tranquil·la ja que havia estat fidel a la legalitat republicana. En paraules del seu net, va esperar a casa a què l’anessin a buscar i deia: “si vienen los falangistas, me fusilarán, si vienen los militares me detendrán…”. Hi van anar els militars, el van detenir i va ingressar primer a la presó Model i més tard al castell de Montjuïc. L’any 1949, en va sortir malalt, sense professió ni dret a pensió. Va morir l’any 1956 sense conèixer els seus nets ni veure la mort de Franco. Javier Guerrero ens va explicar que a casa seva no es parlava de la Guerra Civil: Quiero explicar, para que se entienda cómo fueron aquellos días, una historia familiar: mi abuelo tenía un primo hermano, Miguel Guerrero García, aviador, héroe de guerra, miembro de la escuadrilla de García-Morato, llegó a ser teniente general de aviación y después vicepresidente de Iberia. Cuando juzgaron a mi abuelo no movió ni un dedo por él. Un día sonó el teléfono, era él, venía a Barcelona y nos quería ver, mi padre no quería, pero mi madre dijo que sí, que nos “convenía”. De la conversación no recuerdo nada, pero la cara de mi padre no la olvidaré nunca, era como si hubiera vuelto a perder la guerra.

La col·lecció personal d’Arturo Guerrero Ruiz conté documentació relacionada amb la seva carrera militar, signada per Alfons XIII -estudiant de l’Acadèmia d’infanteria (1919), Ordre de Mèrit Militar, pels seus serveis a la zona de Melillaexpedient  (1943)- i papers personals relacionats amb el seu empresonament –sentència a 15 anys de reclusió menor del Consejo Supremo de Justicia Militar (1939), autoritzacions a nom de diversos familiars per entrar al Castell de Montjuïc (1946-1947) a visitar-lo, certificat conforme el Jefe del Estado ha desestimat la sol·licitud de commutació de la pena de 6 anys i un dia de presó major feta per Arturo Guerrero Ruiz (1949).

El fons documental d’Arturo Guerrero Ruiz s’ha incorporat a la Sèrie 'Fons Personals Diversos' i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

Tengo la convicción que estos documentos no pueden estar en mejor sitio que en el Pavelló de la República, hoy los he donado y me siento aliviado y emocionado, espero que mis muertos hoy puedan descansar mejor (Javier Guerrero).

Moltes gràcies a tu Javier!!!

Fins al proper 29 d'abril es pot visitar a la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona l'exposició A 50 anys de la Caputxinada, amb motiu del 50è aniversari de la reunió clandestina per a la constitució del SDEUB  (Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona) al Convent dels Caputxins de Sarrià a Barcelona, i que es coneix popularment com la Caputxinada.

Era el dia  9 de  març de 1966 i la reunió es va allargar dos dies més a causa del setge i posterior assalt de la policia.

L’exposició, de base bibliogràfica, fa una extensió temàtica cap a tot el moviment universitari en lluita contra la dictadura franquista. Reprodueix alguns dels elements del Convent dels Caputxins de Sarrià de Barcelona, amb dibuixos fets a partir de les fotografies de Guillem Martínez que mostren els principals ítems de l’emblemàtica reunió.

Conté també una selecció de documents diversos procedents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, del Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), de la Biblioteca de la Comunicació i de l'Hemeroteca General, així com altres documents propis del fons del Servei de Biblioteques de la UAB.

També s’hi mostra una relació detallada del professorat represaliat, els noms dels assistents a la reunió (estudiants, professors, intel·lectuals, artistes), i els noms dels frares caputxins més actius. Un fons sonor acompanya la projecció d’un audiovisual en una pantalla d’ordinador. Es tracta del poema de Salvador Espriu Inici de càntic en el temple de 1965.

L'exposició es pot visitar a la Biblioteca de Ciències Socials. Edifici B. Planta 0 de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra del 8 de març al 29 d’abril de 2016. De dilluns a divendres de 09:00 a 21:00 hores.

A principis d’aquest estiu es va publicar el darrer número de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República que porta per títol Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989), amb edició, introducció i notes a cura de Carolina Rúa Fernández, professora de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Girona. L’editorial Afers i el Centre d’Estudis Històrics  Internacionals de la Universitat de Barcelona publiquen conjuntament aquest volum, el número catorze de la col·lecció, que ens endinsa en el món de les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil.

El contingut del Fons personal d'Albert Pérez Baró que forma part de l‘Arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, consta de correspondència, rebuda o escrita pel polític i sindicalista, articles de premsa sobre la seva persona, conferències, documents relacionats amb Manuel Serra i Moret i escrits sobre col·lectivitzacions.

Albert Pérez Baró (Barcelona, 1902 – 1989) fou un escriptor i sindicalista català que va pertànyer a la CNT. Va col·laborar a Solidaridad Obrera i a El Diluvio. Com a cap de negociat de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, va participar en la redacció i posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions aprovat el 24 d’octubre de 1936, un dels fets més innovadors i originals de la història del moviment obrer.

Acabada la guerra, l’any 1939, a l’exili, va seguir defensant l’autogestió obrera i en tornar fou un dels capdavanters de la reactivació de les cooperatives.

Va publicar, entre d’altres, obres tan rellevants com El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), en col·laboració amb Joan Ventosa i Roig, Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya (1970), on explica l’experiència de la guerra civil, i els volums de memòries Els “feliços” anys vint (1974) i D’aquell temps, d’aquest país (1982).