En aquest apartat ens centrem en la cerca de fonts d’informació secundària que necessitarem per documentar els nostres treballs. En general, els treballs acadèmics es basen principalment en la recerca primària, que pot ser de molts tipus, depenent de la disciplina i de la metodologia de treball escollida.
2.1 Tria del tema
A l’hora de triar el tema, és important que n’escollim un que ens agradi. Li dedicarem moltes hores i ens serà tot més fàcil si el tema ens motiva i estimula.
- Hem de tenir molt en compte el temps que tenim disponible, segons la complexitat del treball, i seguir els consells del nostre tutor.
- Si no tenim clar el tema del treball, la reflexió i les lectures al voltant d’una matèria més ampla que ens interessi ens poden ajudar a trobar-lo.
- També els mitjans d’informació i les xarxes ens poden aportar idees que ens inspirin i així començar a concretar els nostres interessos de recerca. Igualment, podem trobar temes d’estudi repassant el material de les assignatures que més ens hagin interessat durant els estudis.
- Investigació preliminar: fer una cerca general pels temes d'interès inicial per veure quins aspectes s'han estudiat i quins es troben a faltar, detectar el que es desconeix o veure quina bibliografia tindrem disponible. Mentre es fan les corresponents lectures preliminars, es pot anar definint i concretant el tema i planificant el seu enfocament.
Pluja d’idees: les tècniques de pluja d’idees (brainstorming) poden ajudar a enfocar i a organitzar les idees.
Escriptura lliure: escriure sobre el tema durant uns deu o quinze minuts seguits, sense aturar-se a pensar en l’estil o l’estructura, deixant que les idees flueixin, pot ser una bona manera de veure si el tema és massa ample o massa limitat. Aquesta tècnica també pot fer que se’ns acudeixin nous arguments o veure el tema des d’una nova perspectiva.
Mapes conceptuals o esquemes textuals: forcen la reflexió al voltant d’un tema i dels seus possibles desenvolupaments. Es poden fer mapes amb els temes que vagin sorgint, apuntant per cadascun la seva rellevància, les possibilitats que obre per fer el treball i el seu interès. Podem fer créixer el mapa amb subtemes i idees relacionades. Això ens donarà una perspectiva de l’abast i l’estructura que pot arribar a assolir el treball.
Estratègia conversacional: fer-se una sèrie de preguntes sobre el tema i intentar contestar-les. Es pot fer el mateix exercici conversant amb algun company o persona de confiança. Aquesta tècnica et permet aclarir o desenvolupar les idees inicials del treball.
2.2 Preparar la cerca
2.2.1 Les paraules clau
Abans de començar a buscar bibliografia és important que el tema del treball estigui clarament definit. Partint de l’enunciat del treball podrem extreure aquells termes, conceptes i paraules clau significatives que descriguin bé la nostra recerca.
Les paraules clau són els termes que ens ajudaran a transmetre el concepte principal del tema i ens serviran com a base per començar a buscar en catàlegs i bases de dades.
Per començar, podem confeccionar una llista de les paraules clau que inclogui també:
- Sinònims: ens ajudaran a l'hora d'acotar el tema i en el moment de pensar en un títol.
- Equivalències en anglès i en altres llengües rellevants.
- Termes relacionats.
Aquesta llista no hauria de ser fixa o immòbil. A partir de les lectures que anem fent i dels resultats de les cerques de bibliografia, ens anirem familiaritzant cada cop més amb la terminologia utilitzada pels experts del nostre àmbit temàtic i descobrirem nous termes o conceptes per incloure o substituir a l’hora de fer la cerca.
2.2.2 L’estratègia de cerca
Mitjançant les diferents cerques que anem realitzant, anirem provant l’eficàcia de les paraules clau de la nostra llista i canviarem totes les que calgui fins que els resultats siguin satisfactoris, tant en nombre de resultats com en contingut.
El problema més usual quan busquem informació és l’excés de referències bibliogràfiques resultants. Per millorar-ho, podem utilitzar algunes eines i estratègies de cerca:
- Les paraules clau: per concretar la cerca podem afegir més paraules clau.
- Els filtres: utilitzar alguna opció disponible per filtrar la informació (per exemple, per tipus de document, data, idioma, etc.)
- La cerca avançada: la cerca avançada que ofereixen alguns catàlegs i bases de dades ens permet concretar els camps on volem que es busquin els termes introduïts. Per exemple, podem indicar que es busqui en el camp del títol o de les matèries.
- Les matèries: si l’eina disposa d’un thesaurus i les referències porten assignades una o més matèries, es podrà fer la cerca a partir d’aquest vocabulari controlat, que ens donarà uns resultats més acurats.
- Els operadors booleans: amb els operadors booleans (AND, OR, NOT) es poden combinar els termes i especificar millor els arguments de la cerca. En cas de tenir un excés de resultats, ens hem d’assegurar d’estar utilitzant AND, que és l’operador que la majoria de buscadors incorporen per defecte. Per excloure termes no pertinents podem utilitzar l’operador NOT.
- Les bases de dades: si fem la cerca en una base de dades especialitzada, els resultats solen ser menys abundants que als buscadors generals.
Quan els resultats siguin massa pocs:
- Paraules clau: ampliarem els resultats de la cerca utilitzant menys paraules clau.
- Operadors booleans: per ampliar els resultats es poden utilitzar sinònims, o termes equivalents, separant-los entre ells amb l’operador OR.
- Tècniques de cerca (truncaments): si la base de dades ho permet, utilitzar l’asterisc (*) per a buscar plurals o mots derivats i l’interrogant (?) per substituir grafies. Algunes bases de dades ja localitzen aquestes variants automàticament.
2.3 Documentar la cerca
Prendre nota de les cerques que anem fent ens ajudarà a no haver de repetir-les en diferents moments del procés de realització del treball (citació, documentació i referències) i poder tornar sobre els nostres passos cada cop que sigui necessari.
Tant el cercador del CRAI com la majoria de portals i bases de dades ofereixen la possibilitat de tenir un perfil o registre personal a la plataforma, on poder-hi desar l’historial de les cerques, i així poder-les recrear o revisar quan ens convingui. També es poden crear alertes per rebre avisos de nous documents que sobre aquella temàtica es vagin incorporant a la base de dades.
Un gestor de bibliografia com Mendeley o Zotero ens pot anar bé en aquest procés, donat que disposen d’eines d’organització (etiquetes i col·leccions) i d’anotació (subratllat i anotació de PDF i notes generals). A l'apartat 6 d'aquesta guia es parla de la gestió de la bibliografia.