Exposicions virtuals
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República commemora el 40è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a l'estat espanyol amb una selecció de material dels seus fons.
Al món de la publicitat la imatge de la dona és ben visible, però quina imatge és aquesta? A través del fons del CRAI Belles Arts volem fer un petit repàs de la imatge de la dona a la publicitat al segle XX i al començament del nou mil·leni. Quins rols se’ns assignen? Reflecteix aquesta imatge la diversitat, en tots els seus aspectes o es tracta de reproduir models irreals? Què és millor en publicitat, mostrar la realitat o crear un somni?
És cert que s’ha recorregut un camí important i anuncis publicitaris de no fa pas tant avui en dia serien impensables, però encara queda molt per fer, també en aquest àmbit.
Amb aquesta exposició pretenem fer reflexionar, alimentar l’esperit crític, admirar, animar a continuar lluitant i també, per què no?, fer riure.
CRAI Belles Arts, 8 de març del 2019
Qui va ser Homer? Es diu que Homer era un aede cec que, en temps immemorials, va compondre la Ilíada i l’Odissea. Però Homer és també la veu d’una tradició literària grega transmesa oralment entre el segon i el primer mil·lenni aC. Homer és, alhora, el dolor de la guerra i el desig del retorn. Homer és antic i, al mateix temps, com tots els clàssics, actual.
Ningú no podria negar la fascinació i l’encís que la guerra de Troia o les penúries d’Odisseu susciten als lectors d’ahir i avui, perquè Homer uneix, al llarg dels segles, unes experiències comunes i una reflexió sobre la nostra dissortada condició humana. És per aquest motiu que res és més actual que Homer i que no hi ha una Ilíada o una Odissea, sinó que cada generació, a partir del mateix relat, n’ha fet diverses versions pròpies.
En aquesta exposició D’Ilíades i Odissees hem volgut fer ressonar de nou la veu plural d’Homer, en motiu de la recitació internacional de la Ilíada el dia 22 de març de 2019. Alumnes, doctorands i doctors de la Universitat de Barcelona han realitzat aquesta exposició virtual, amb l’objectiu d’aprofundir breument en alguns aspectes interessants de l’obra homèrica i la seva tradició. Amb tot això, us animem a llegir -novament o per primera vegada- Homer!
Imatge: "Dona ensenyant geometria", caplletra d'una traducció, de l'àrab al llatí (segle XII), dels Elements d'Euclides, dipositada a la British Library. Imatge de domini públic.
Actualització 2019
L'any 2014, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, vam exposar una mostra d’obres publicades per les professores de la Facultat de Matemàtiques. La iniciativa, emmarcada dins dels actes organitzats per les comissions d’Igualtat de les facultats de Matemàtiques, Geografia i Història, Filologia i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), es complementava amb aquest recurs virtual.
La mostra traçava el perfil acadèmic de les professores de la Facultat en actiu durant el curs 2013-2014 i, a la vegada, volia homenatjar les dones pioneres que van saber obrir-se camí, des de principis de segle XX, en un entorn aleshores exclusivament masculí.
Enguany (2019) i coincidint amb les dues mostres que s'exposaran a la Facultat —Women of Mathematics throughout Europe i Dones de ciència—, hem actualitzat la relació de professores. Hi hem mantingut aquelles docents que ja no són a la Facultat —perquè s'han jubilat o perquè, malauradament, ja no són entre nosaltres— indicant entre parèntesis la seva situació actual. A banda, hi hem afegit les que s'hi han anat incorporant.
L’exposició "D'Orient a Occident" pretén ser una aproximació als coneixements d’uns territoris remots que diferents pobles d’Europa somiaren i exploraren, connectant, així, les quatre parts del món. L’interès pels mons llunyans és ben evident en els fons conventuals, especialment per la tasca missionera dels frares, però també per l’atractiu general que suscitaven totes les informacions que provenien de terres remotes durant l’edat moderna.
Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic
Enguany se celebra el centenari de la publicació de Ciencia recreativa: enigmas y problemas, observaciones y experimentos, trabajos de habilidad y paciencia, de Josep Estalella i Graells. Aprofitant l'efemèride, el Grup Cúbic ha organitzat la segona jornada de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, amb el títol Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells : en commemoració del centenari de la publicació del seu llibre Ciencia recreativa.
Ciencia recreativa es va publicar l'any 1918 i s'ha reeditat com a mínim 11 vegades, la darrera l'any 2009. L'obra, vigent encara avui, planteja una munió d'enigmes, jocs, problemes i activitats per facilitar l'obtenció de coneixement a través de l'experimentació. S'organitza en tres libros: el primer, dedicat a enigmes i problemes matemàtics, el segon a observacions i experiments —física, química, geografia i història natural— i el tercer i darrer, a treballs d'habilitat i paciència: dibuix, fotografia, construccions de paper i experiments per fer al camp.
La Primera Guerra Mundial va representar un esdeveniment cabdal que va posar fi abruptament a la Belle Époque, va fer caure alguns dels paradigmes en què se sostenia el predomini europeu i va marcar, a parer d’historiadors com Eric Hobsbawm, l’inici del segle XX, un segle amb un caràcter bipolar, extrem i contradictori. Una devastació material inèdita, la pèrdua de més de 10 milions de vides humanes, el declivi del poder d’Europa al món, la configuració d’un mapa europeu nou fonamentat en el principi de les nacionalitats i un nou paper de les dones en la societat van ser algunes de les conseqüències de la Gran Guerra.
Amb motiu del centenari de la fi d’aquest conflicte, el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història i el CRAI de Belles Arts han preparat una exposició bibliogràfica simultània a cadascuna de les biblioteques (que podeu visitar del 12 de novembre de 2018 al 18 de gener de 2019), on destaquen temàtiques relacionades amb els respectius fons i la Gran Guerra. Hi trobareu obres historiogràfiques, bibliografia sobre la incidència de la guerra a l’Espanya i la Catalunya neutrals, llibres sobre els tractats de pau i un apartat amb documents cartogràfics que reflecteixen els canvis territorials que van tenir lloc acabada la guerra, així com una selecció de pel·lícules i llibres d’art vinculats a la Gran Guerra i l’impacte deshumanitzador que va causar en tota una generació d’artistes.
