Exposicions virtuals

Mostra bibliogràfica dedicada a Marten Scheffer, guardonat amb el Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2023.

A banda de la seva vastíssima obra com a teòleg, Martí Luther, el gran reformador alemany, és també recordat per la seva reeixida traducció de la Bíblia, la qual va marcar una fita important en l'evolució de la llengua alemanya per la gran difusió que en va tenir des del moment de la publicació el 1534. Ja abans el reformador havia publicat el Nou Testament (1522) traduït directament del grec, la publicació del qual també va suposar un èxit de vendes extraordinari. Aquesta exposició virtual vol ser un petit homenatge a aquesta hercúlia tasca traductora del Dr. Luther, que sempre va excel·lir per la seva creativitat literària. En efecte, l'estil de la traducció lutherana defuig de la literalitat i del llenguatge depenent del text original, per endinsar-se en el difícil quefer de captar el significat del missatge i mirar d'expressar-lo amb les paraules pròpies de la seva llengua, en aquest cas l'alemany que es parlava a la Saxònia del segle XVI (en concret, el dialecte hochdeutschen), però alhora sense renunciar a fer-lo entenedor per a tot el domini lingüístic alemany. En la traducció de les Sagrades Escriptures, Luther no va estar sol, ja que va saber envoltar-se d'un petit grup d'experts en llengües sagrades i en teologia, amb els quals va treballar durament fins a assolir una versió "germanitzada" de la Bíblia, text fonamental per a l'establiment de la doctrina teològica lutherana.

Les BigTech (o "grans tecnològiques") són cinc empreses nord-americanes considerades les més grans, influents i poderoses en el món de la tecnologia i els negocis. Inclouen Google, Amazon, Facebook (avui Meta), Apple i Microsoft.

Al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa  pensem que és el moment per presentar aquesta exposició bibliogràfica, pel seu lideratge i domini al sector tecnològic, comerç electrònic, dispositius mòbils, motors de cerca, xarxes socials i serveis al núvol, així com la controvèrsia que generen per la seva influència en l’economia global, la societat, la cultura i la vida quotidiana, i la nostra privacitat.

L’epopeia de l’Eneida, una de les grans obres de la literatura occidental, fou elaborada pel brillant poeta Virgili a finals del segle I aC amb l’objectiu de dotar l’Imperi Romà de la dignitat de disposar de la seva pròpia èpica fundacional, dins del programa propagandístic que recobrí el regnat del primer emperador, August, de la mística que el feia un heroi enviat per la providència. Així, Virgili, connecta la llegenda amb la història, tot seguint els models de la literatura homèrica, per atorgar a Roma l’honorabilitat i la glòria que li pertocava. Presentem en aquesta exposició un repertori d’articles divulgatius que hem ordenat seguint el sentit cronològic dels temes tractats. Des de l’impacte de l’obra en el seu propi temps, passant pel paper que tingué en inspirar la literatura medieval, fins la seva recepció i significació en època contemporània. Tot seguit, hem preparat una mostra de digitalitzacions de les diverses edicions, en diferents idiomes, del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona. També una recopilació d’obres artístiques elaborades per alumnes de cultura clàssica i per autors professionals. Per acabar, el vídeo de la lectura col·lectiva de l’Eneida en diversos idiomes, en la qual han participat voluntaris, alumnes i professors per compartir el gaudi de la literatura clàssica.

Una societat d’iguals és una aspiració democràtica irrenunciable. Assolir-la és una tasca col·lectiva, que depèn de la capacitat de cadascú per reconèixer incondicionalment com un semblant qui no és o no pensa igual. Això és ben diferent de la pietosa tolerància dels moderns, que connota sempre la jerarquia de qui es permet decidir quines han de ser les condicions perquè l’altre sigui mereixedor de reconeixement.

No obstant, al llarg del temps, els obstacles (psicològics, socials, culturals, jurídics) que han impedit materialitzar aquesta idealitat han estat molts i poderosos.

Els esdeveniments que es repassen en aquesta mostra, necessàriament esquemàtica, il·lustren aquestes dificultats pel que fa a les minories sexuals, però també els esforços que s’han fet en el seu si per esquivar-les. Aquests esforços sovint han exigit desobeir lleis discriminatòries, tal com van fer Gandhi o King, els quals van comprendre que era necessari per obrir una bretxa en la compacta societat racista, classista i colonialista del seu temps.

Els textos i la selecció de la bibliografia d'aquesta mostra han anat a càrrec d'Antonio Giménez Merino, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.

La present exposició virtual vol servir per conscienciar sobre la crisi climàtica i les implicacions de l'avenç d'aquesta sobre la vida a la Terra a partir d'una selecció de llibres provinents del fons del CRAI Biblioteca de Biologia així com d'articles científics de recent publicació.

Al llarg d'aquest curs 2022-2023, des del CRAI Biblioteca del Campus Clínic hem organitzat breus mostres al voltant d'una temàtica o context comú, amb l'objectiu de difondre els títols menys coneguts del nostre fons. D'aquesta manera, hem pogut aprofitar els diferents espais de la biblioteca per intentar sorprendre els usuaris amb recomanacions de lectura i convidar-los així a demanar en préstec o consultar els múltiples recursos exposats. Amb aquesta guia de lectura volem recollir part de la prescripció que fem habitualment al nostre CRAI Biblioteca.

Recull d'imatges del Fons Gràfic de la Casa d'Amèrica de Barcelona que pertanyen a l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Com es vivia la Diada de Sant Jordi a l'exili?

A través dels textos i fotografies extrets de la revista Germanor, editada durant els anys de l'exili català a Xile, presentem aquest recull d'articles i imatges sobre aquest dia tan significatiu pels catalans.