|
TEXIDOR, Pepita: Autoretrat (c.1910) © MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona. Fotògrafs: Calveras/Mérida/Sagristà
|
La pintora de flors Josefa Texidor i Torres va néixer en el si d’una nombrosa família de la burgesia barcelonesa. Filla de l’industrial, transmutat en artista, Josep Texidor i Busquets i germana del pintor Modest Texidor, Pepita va créixer entre pinzells, teles i colors.
Educada d’acord amb les convencions socials del moment que encaminava les dones a ser bones cristianes, esposes i mares, Pepita, tal i com ella signava les seves obres, va tenir la sort de trobar, en el si de la seva família, els mestres i recolzament que necessitava per tal de desenvolupar plenament la seva vocació artística, a més de la possibilitat de viatjar per Europa i obrir la seva ment i el seu esperit a nous horitzons, paisatges i tècniques creatives. |
|
D’ella es va dir que era exquisida, elegant, sensible, modesta i caritativa. Fou una dona del seu temps que va encarnar totes les virtuts femenines, excepte les d’amant esposa i mare abnegada ja que va romandre soltera. Socialment, aquesta greu carència era suplida amb l’atenció a la família, la participació en obres benèfiques i, en el cas de Pepita Texidor, amb la dedicació a l’art.
Fou la primera dona de Barcelona el treball de la qual ha estat públicament reconegut. Quan va morir, el grup de dones vinculades a la revista Feminal, impulsà un homenatge a la seva memòria que culminà amb la dedicació d’un monument a la seva figura en el parc de la Ciutadella del qual encara ara podem gaudir. |
| < Inici |