La capella de música era una agrupació de músics al servei d’una determinada església, com la catedral o una parròquia. El nucli de la capella estava format per un conjunt vocal i instrumental d'entre deu i vint músics assalariats, dirigit per un mestre de capella. La capella de música era, a més, la principal institució de formació musical de l’època. Generalment comprenia de dos a quatre escolans a càrrec del mestre de capella, que els proporcionava allotjament i una educació musical fins que canviaven la veu. De les escolanies sortien els músics que ocuparien els principals càrrecs musicals del país.
A la ciutat de Barcelona hi havia cinc capelles musicals: Catedral, Santa Maria del Mar, Palau de la Comtessa, Santa Maria del Pi i Sants Just i Pastor. Aquests conjunts actuaven tant a les seves esglésies respectives com en tots els espais religiosos, dins i fora de la ciutat, que podien llogar-ne els serveis per a les festes principals del calendari litúrgic anual, com Nadal o Corpus, o per les celebracions extraordinàries, com canonitzacions o consagracions d'altars. El seu repertori comprenia, sobretot, oficis, oratoris i villancets. A l'època, els villancets eren composicions musicals polifòniques en llengua vernacla amb acompanyament instrumental. La seva base era un text poètic, que combinava el refrany (la part amb més importància musical) amb estrofes o cobles (on és el text qui pren el protagonisme), tot i que durant el segle XVIII van anar incorporant les principals novetats de la música italiana, com la parella del recitatiu i l'ària.
 |
 |
 |
 |
 |
| Villancicos convento | Reglas | Villancicos profesion | Villancicos Castelltersol | Duo |