El manuscrit dels Anales de Joan de Sant Josep està precedit per un bell dibuix de Sant Josep amb Jesús infant. Sant Josep era el patró de la província dels carmelites descalços de la Corona d’Aragó, el primer convent de la qual va ser el de Sant Josep de Barcelona. Quan l’any 1686 es va consumar la divisió de la província, passant a governar-se separadament Catalunya, per una banda, i Aragó i València per l'altra, el Principat va mantenir el nom de província de Sant Josep, adoptant el nom de província de Santa Teresa (canonitzada el 1622) els regnes d’Aragó i València. Joan de Sant Josep realitzà a més una semblança de la devoció josefina en la introducció als Anales: ell mateix havia redactat un ofici dedicat al sant per encàrrec de Joan de la Concepció, Alemany-Descatllar (1625-1700) general de l’Orde.
El dibuix, de molt bella factura, mostra la perícia d’un notable artista. Francesc Miralpeix ha identificat el model en què s’inspira el Nen Jesús com provinent de la Madonna amb el Nen, de Carlo Maratta, que alhora és una versió d’un model més antic de Ludovico Carracci, el que posa de relleu que l’artista o bé coneixia obra de Maratta, o bé n’havia vist algun gravat. Els gravats italians van tenir una gran difusió com a model iconogràfic, i la connexió del Carmel descalç amb Roma és especialment intensa en aquells anys de la guerra de Successió, ja que es va negociar intensament amb el Papat el govern separat i autònom dels convents de carmelites descalços de Catalunya situats en territori sota control austriacista.
El fet que Joan de sant Josep signés la redacció dels Anales al convent de Sant Josep de Mataró l’agost de 1707, fa pensar que pogués estar relacionat amb un del pintors que aleshores començaven la decoració de la capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Mataró: Joan Gallart (c-1670-1714), un dels pintors més destacats abans de Viladomat. Gallart està documentat a Mataró entre 1706 i 1708. Gran coneixedor de l'estampa alt barroca, especialment de la de Carlo Maratta, ell mateix és un dels primers a emprar-la a Catalunya a la mateixa capella dels Dolors i, segurament, la transmet als escultors Pau i Pere Costa, que en són els seus màxims difusors. D'altra banda, Gallart era molt proper als cercles austriacistes, als que també va estar molt pròxim Joan de Sant Josep.
Joan Gallart, morí el 1714 en la defensa de Barcelona.
Bibliografia:
Miralpeix, F. (2007), “Joan Gallart (c.1670-1714) en el context de la pintura catalana de la fi del segle XVII i dels primers anys del segle XVIII. Noves atribucions”, Actes de les 'Jornades d'Història de l'Art a Catalunya. L'Època del Barroc i els Bonifàs', Valls, 2007, pp. 209-232.
Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). Vida i obra, Girona, Museu d’Art de Girona, Generalitat de Catalunya, 2014, especialment ps. 101-114.
