Sant Jordi durant la Segona República

El 23 d’abril de 1931 es va celebrar la primera diada de Sant Jordi de la recentment proclamada Segona República. 

 

Després de la dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera  i Orbaneja, l’entusiasme per aquest esdeveniment va fer sortir novament la gent al carrer.

 

Barcelona va viure un esclat d'alegria. Les cròniques de l'època ens expliquen alguns dels esdeveniments que van tenir lloc a la capital i com es va viure la festa.

 

 

 

 

 

 

Les balconades de la ciutat aparegueren guarnides amb senyeres i banderes republicanes, i des de  primera hora del matí es va concentrar una multitud de ciutadans a la plaça la República, l'actual plaça de Sant Jaume, on s’instal·laren venedores de flors i cintes de colors.

 

Pel carrer del Bisbe, els vianants transitaven en doble sentit, molts d'ells dirigint-se cap al Palau de la Generalitat, que va obrir les portes, seguint la tradició. El patí i l'escala principal estaven abarrotats de públic visitant.

 

A les 7 del matí van començar els actes amb una missa dedicada al patró de Catalunya i després es va besar la relíquia del Sant. 

 

A les 11 del matí, la banda de la Casa de la Caritat de la ciutat va oferir un concert al Pati dels Tarongers, que va tocar la Marsellesa i va acabar amb "La santa espina".

 

Al punt del migdia va arribar a Palau el president Francesc Macià, la seva dona Eugènia Lamarca, la seva filla Maria, el seu gendre Antoni Peyrí Rocamora i els seus nets. El  públic entusiasta cridava "visques" al president que va rebre una representació de dones catalanes, que l'obsequiaren amb un coixí de flors que representava la bandera catalana amb una cinta brodada, amb la inscripció “La dona catalana al president Macià”.

 

A la 1 del migdia molts socis i simpatitzants es van reunir a la seu del partit Unió Catalanista (1891-1936), al carrer de la Canuda, amb la intenció d’acompanyar la comitiva que havia de portar la seva bandera catalana fins al Palau. Aquesta bandera havia estat realitzada gràcies a una subscripció popular de dones catalanes promoguda per la poetessa, pianista i activista Agnès Armengol Altayó (Sabadell, 1852 – 1934) en la diada de Sant Jordi de 1900.

 

 

Després d’haver recaptat més de 6.000 pessetes, la bandera es va enllestir el maig de 1903 i es va exposar a la Sala Parés de Barcelona.

 

L’1 de juny fou entregada a la Unió Catalanista al monestir de Poblet.

 

Aquesta bandera, que era de domàs de seda, de quatre metres de llargada i dissenyada per l’artista Alexandre de Riquer, presenta una orla floral brodada amb l’escut de la Unió Catalanista, una inscripció que diu “any 1891” i un medalló central brodat amb la figura de Sant Jordi a cavall matant el drac. Els brodats anaren a càrrec de Serafina i Francesca Fabré, del treball d’argenteria se n’encarregà la casa barcelonina Masriera Germans, i de teixir el domàs, l’empresa sedera Hijos de Malvehy.

 

Val a dir que durant l’etapa franquista, la bandera fou lliurada al monestir de Montserrat, i des de 1982 està exposada al seu museu.

 

Aquests són els fets més destacables que van succeir el primer Sant Jordi republicà a la ciutat de Barcelona.

 

Si voleu veure imatges de totes aquestes celebracions i dels altres anys que va durar la República consulteu aquesta presentació.