Orgull 2024: Recuperant la memòria dels voluntaris internacionals LGTBIQ+ de la Guerra Civil espanyola

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la commemoració de la Setmana de l'Orgull 2024, reivindicant figures de brigadistes internacionals amb diversitat sexual.

La discriminació contra les persones LGTBIQ+ (Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals, Queer i altres identitats de gènere i orientacions sexuals) és un problema persistent en moltes societats arreu del món. Històricament, aquesta discriminació s'ha manifestat de diverses maneres, incloent-hi la violència física i verbal, la marginació social, les barreres legals i les desigualtats econòmiques.

La lluita contra la discriminació LGTBIQ+ és una tasca complexa que requereix esforços concertats en l'àmbit legal, social i cultural. Només a través de la implementació de polítiques inclusives, l'educació i la sensibilització, i el suport comunitari, es podrà avançar cap a una societat més justa i equitativa per a tothom.

Durant la Guerra Civil espanyola les Brigades Internacionals van ser un exemple d'integració en molts aspectes. Formades per voluntaris vinguts d'arreu del món, van lluitar contra el feixisme amb uns ideals complexos i multifacètics, reflectint una barreja d'internacionalisme, solidaritat antifeixista, compromís amb la justícia social i també desig d'aventura.

Cas a part, van ser aquelles persones amb diversitat sexual les que han estat totalment oblidades o silenciades tot i tenir, en la majoria dels casos, una trajectòria vital molt compromesa. Són exemples de màxima discriminació i repressió.

Sovint les fonts d'informació no donen dades sobre l'orientació sexual dels voluntaris. És principalment a través de memòries o entrevistes que s'aconsegueix saber-ne més coses.

El portal SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) ens ofereix la possibilitat de realitzar una cerca per diversitat sexual a través d'una de les taxonomies de brigadistes. El resultat ha estat un total de sis brigadistes que trobareu aquí:

Bill Aalto

Fou un dels centenars de nord-americans que van venir a lluitar a la Guerra Civil espanyola i que va formar part de l'anomenada Brigada Abraham Lincoln.

Provenia del Bronx, era un noi de classe obrera i tenia gairebé 22 anys quan va ser reclutat. Va morir l'any 1958 i la seva història es coneix en bona part pel manuscrit que un amic seu va fer arribar als arxius de la Brigada Lincoln i que porta per títol A hero of the left (un heroi d'esquerres). L'Abraham Lincoln Brigade Archives (ALBA) és una organització dedicada a promoure l'activisme social i la defensa dels drets humans. Treballen per preservar el llegat d'aquesta brigada com a inspiració per a les generacions presents i futures.

L'any 1940 Aalto i el seu amic Irving Goff, també brigadista i organitzador del Partit Comunista del sud dels Estats Units, feien una gira de propaganda per campus universitaris per parlar en favor de l'Espanya republicana. Durant aquesta gira Aalto li va dir que era homosexual. Aquesta confessió va fer que patís discriminació tant per part dels companys de l’Oficina de Serveis Estratègics (antecessora de la CIA) com de l’Associació de Veterans de la Brigada Lincoln de les que formava part.

Ser homosexual era tabú i es percebia com una debilitat.

Havia lluitat a la Guerra Civil per un projecte social progressista, per una nova vida allunyada de les convencions socials, però malgrat tot el tema de gènere i la sexualitat foren una frontera que li fou difícil de traspassar.

Juana Llamacero

Brigadista cubà que es feia dir Teresa i vestia com una dona, segons les investigacions de l'historiador Robert Llopis aparegudes a la revista The volunteer l'any 2022, el seu sexe va ser objecte de controvèrsia, era una dona hermafrodita.

Era una ciutadana americana nascuda a l'Havana, que l'any 1935 havia viatjat a Espanya per fer de ballarina. El cop d'estat militar contra el govern de la Segona República la va sorprendre a Toledo, juntament amb la seva parella, un jove gallec que va ser fet presoner pels militars revoltats.

Va aconseguir escapar en una fugida en què es va veure embolicada Teresa i per la qual va rebre un impacte de bala a l'engonal, per un tret d'un guàrdia feixista. La van traslladar a un hospital republicà a Madrid on va passar la seva convalescència i posteriorment es va presentar voluntària a les milícies i va combatre al front de Talavera de la Reina, al costat de la seva parella.

Teresa li va dir a la periodista nord-americana Lorna Lindsley que havia obtingut dues medalles, una per la ferida i una altra després de ser declarada inútil per a l'exèrcit. Va ser ascendida a tinent segons explica Lorna al llibre War is People editat l'any 1943 on narra les seves experiències personals a la Guerra Civil espanyola.

Se sap que va estar a Dénia durant la guerra, que era molt popular i no passava desapercebuda. El seu nom i cognoms presenten alteracions a la documentació militar on no apareix com a Teresa o Teresita sinó com a Juana Llamacero Tomás, Tomás Llamacero Juana, Tomás Llamacero i Tomás Juan Llamacero!

No se li va permetre seguir combatent amb l'exèrcit de la república per ser hermafrodita i tenir tuberculosi pulmonar.

La pista de la Juana/Teresa es perd en acabar la guerra. Es creu que va ser evacuada a França, però es desconeixen més dades.

George Montagne Nathan

Brigadista jueu, nascut a Londres l'any 1895, va participar en la Primera Guerra Mundial. Segons alguns testimonis i autors, durant els anys vint va formar part de la intel·ligència militar britànica a Irlanda i va participar en accions dels Black and Tans, els esquadrons de la mort britànics, contra els rebels irlandesos. Un cop a Espanya va arribar a ser Cap de l'Estat Major de la XV Brigada Internacional. Fou cèlebre pel seu coratge en el camp de batalla i pels seus dots comanament.

Va morir a la Batalla de Brunete l'any 1937.

David Gillis Kelly

Artista, i membre del Partit Comunista va formar part de la Brigada Lincoln. Va ser donat per desaparegut durant la retirada. En realitat va ser capturat a Gandesa l'any 1938 i empresonat al camp de concentració de San Pedro de Cardeña. Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la marina dels Estats Units. En acabar la guerra va obrir una floristeria amb el seu company John George Mail.

John George Mail

Nascut l'any 1909 era jueu i membre del Partit Comunista. Vivia a Nova York i era agent d'artistes. Formà part de la Brigada Lincoln i lluità a la Batalla de Gandesa. Empresonat al camp de concentració de San Pedro de Cardeña, quan va marxar d'Espanya va servir a la marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, va obrir una floristeria amb el seu company el també veterà brigadista David Gillis Kelly.

David McKelvey White

Professor de literatura anglesa a Nova York i membre del Partit Comunista va venir a Espanya l'any 1937 per unir-se a la lluita contra els feixistes. Va lluitar a la Batalla de Brunete i abans de tornar al seu país va escriure un diari amb les seves experiències a la guerra.

Un cop als Estats Units va treballar per alliberar als companys nord-americans presoners a Espanya i també recaptava fons per a la República. El 1939 White es va convertir en pare d'acollida de llarga distància d'un orfe de la Guerra Civil espanyola, que li va enviar cartes i dibuixos.

El 1940, el Comitè Legislatiu Rapp-Coudert va interrogar White com a part de la seva investigació sobre les activitats comunistes al sistema escolar de l'estat de Nova York. Es va negar a declarar.

Va morir l'any 1945 amb 44 anys. Oficialment, la causa de la mort va ser un atac de cor, però en realitat es va suïcidar per les amenaces d'expulsió que va rebre, per part del Partit Comunista, a causa de la seva homosexualitat.

Les Brigades Internacionals ens recorden la importància de la solidaritat global enfront de l'opressió i la injustícia, i el valor de comprometre's amb causes que transcendeixen les fronteres nacionals. En un món que continua enfrontant-se a nombrosos reptes polítics, socials i econòmics, els ideals dels brigadistes haurien de continuar sent rellevants i inspiradors.

12 juny, 2024