Mostra bibliogràfica: Nicolàs Capo i el Naturisme

Documentació relacionada amb el tema del Naturisme i la figura de Nicolàs Capo (1899-1977) del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

La cuina vegetariana està cada cop més arrelada a la societat occidental. El naturisme és un ideari que hi està directament relacionat.

Segons la ponència de l’Agrupació Naturista del PSUC que es va llegir en el seu IV Congrés de l’any 1977: “…entenem per naturisme l’actitud del home (sic) que compatibilitza la seva conducta amb les lleis de la Natura”.

Volem parlar de naturisme i de la figura de Nicolás Capo, humanista, autodidacta, lliurepensador, pacifista i divulgador de la doctrina naturista a la ciutat de Barcelona a principis del segle XX. Va dedicar la seva vida a l’estudi de la trofologia, o naturisme integral, que comporta nudisme i una dieta per regenerar les malalties produïdes per una mala alimentació.

Nicolás Capo Baratta va néixer el 1899 a Laurito, al sud-oest d’Itàlia, a la regió de la Campània. Als 12 anys va emigrar a l’Uruguay amb la seva família, el seu pare vidu i els seus cinc germans. Allí va conèixer l’argentí Juan Esteve Dulín que predicava les virtuts del naturisme incipient en aquell moment. Es convertí a la causa del naturisme i l’enriquí amb la Trofologia i la Trofoteràpia. Al seu llibre Medicina naturista de urgencia : trofología práctica y trofoterapia recull les seves teories.

L’any 1920 va fundar l’Escuela Libre Naturista a Montevideo amb el naturòpata gallec José Castro.

L’any 1923 es va instal·lar a Barcelona i dos anys més tard, va fundar l’Escola Naturotrofològica rebatejada com Escola d’Ensenyança Trofològica Naturista Pentalfa, que edità la revista del mateix nom.

Pentalfa es convertí en la principal difusora del naturisme amb tirades setmanals de fins a vint-i-cinc mil exemplars.

Admirador de la figura de Gandhi, va sumir tota la seva família al dejú i la meditació. Casat amb Ramona Perera (1904-1981), oriunda de les Borges Blanques, van tenir tres fills: Apolo, que més tard seria metge, Edeina i Odina.

Va tenir un despatx al carrer Pelai de Barcelona on solia rebre els seus pacients. Per a ell la millor medicina era la correcta combinació dels aliments. Així va curar moltes persones. Recomanava una vida sana amb poc sexe i banys de sol! Va publicar llibres sobre la diabetis, el reumatisme, l’estrenyiment…

En esclatar la Guerra Civil va dedicar articles de suport a les forces antifeixistes. Va tenir bona acollida dins l’anarquisme català. Fruit d’aquesta connexió es pogué crear el Sanatori Naturista de Pentalfa a Montroig gràcies a la incautació d’una finca per part de la CNT l’any 1937.

El 1938 va haver de fugir a l’exili. Va ser enviat a camps de concentració a França. En tornar a Barcelona va ser detingut i enviat a un batalló disciplinari a Nanclares de Oca (1941-1944). L’any 1945 va recuperar la llibertat, però en diverses ocasions va haver de visitar la presó Model de Barcelona.

El 1951 va constituir la Penya Vegetariana de Barcelona i la Federació Vegetariana Espanyola. Un any després, el 6 de novembre de 1952, coincidint amb la celebració del Congrés Eucarístic a Barcelona, i a causa d’una denúncia a la policia feta per un professor naturista i metge partidari del règim franquista que el va acusar d’exercir la medicina sense titulació, es va haver d’exiliar a Perpinyà fins al 1967, any en què va tornar a Barcelona i va poder participar, el 1968, en el I Congreso Nacional Vegetariano. Va reeditar part de la seva obra i va publicar revistes com Trofoterapia i Regenérate.

Va continuar la seva lluita naturista fins que va morir l’any 1977.

Al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu trobar informació sobre aquesta temàtica.

Deixant de banda la revista Pentalfa, hi ha una sèrie de publicacions periòdiques també molt interessants com Generación Consciente i La Revista Blanca on Capo va col·laborar o Iniciales editada a Barcelona, La Madre tierra : periódico mensual de propaganda naturista para la regeneración humana editada a València, Salut y vida editada també a Barcelona o Pro-vida : órgano oficial de la Institución Naturista Pro-vida, editada a l’Habana, totes dels anys 30 del segle passat.

Més actuals són Nueva época : boletín de la Sociedad Naturista-Vegetariana de Barcelona, editada a Barcelona als anys 70, Naturisme : butlletí del Club Català de Naturisme, editada a Barcelona als anys 80 i Natural : boletín informativo de E.N.E. / Euskal Naturista Elkartea = Asociación de Naturistas Vascos, editada a Barakaldo als anys 90.

Inici

Llibres i fulletons d’època:

Renovación científica española : primeros apuntes natural istas d’Enrique Jaramillo i Guillén de 1908.

La pureza sexual racional de Paul Goy de 1915.

El Naturalismo de Ramon Ruíz Amado de 1919.

Profilacsis social de Ramón C. Rey de 1927.

Eugenismo : nueva orientación social : bases eugénicas que el Grupo Pro-Eugenismo presenta a la considederación de los hombres de b uena voluntad de 1931.

Esto no…! : libro para todos : hombres y mujeres protegedlo de 1932.

Baños de sol, de luz, de aire y de mar del doctor Navarro Serret de 1934.

El Estreñimiento : sus causas, sus consecuencias, tratamiento naturista de Roberto Remartínez de 1935.

Trofologia humana d’Andreu Riera Paula de 1955, una trilogia trofològica on el seu autor exposa un nou concepte d’alimentació, també autor de Breve ensayo sobre la historia del vegetarismo en Barcelona de 1963.

Llibres actuals com: