Inici
Epònims femenins en relació a la salut:
- Així com també moltes dones, deesses, magues... donen nom a termes relacionats amb la salut.
- Del nom de la deessa de la salut Higia, deriva: “higiene, higiènic”. El seu culte va ser substituït pel d'Asclepi.
- La paraula “paladión”, que al·ludia a l'escultura que representava la deessa Pallas Atenea, la possessió de la qual assegurava la salut de la ciutat, prové d'aquesta deessa Pallas.
- L'àlies de la deessa Juno Februa "Purificadora" al·ludeix a la funció purificadora de la febre.
- Del nom de la deessa Talassa, "El Mar", deriva talassoteràpia.
- La deessa Angerona curava l'amigdalitis i d'ella deriva el nom de la malaltia que guaria: angina.
- La deessa etrusca Mania dóna nom a la malaltia que guaria: la bogeria "mania".
- Del nom de la deessa Esterela, invocada per dones que no podien tenir fills, deriva la malaltia que guaria: l'esterilitat.
- Del nom de la deessa de la salut Meditrina (de mederi = guarir) deriva medicina = remei que guareix.
- L'epítet de la deessa Atenea Mèdica, Presidenta de la Medicina, és nom de les Sacerdotesses al seu servei: Metgesses, que evidencien la seva funció.
Ginko Ogino
Va néixer en 1851 a la província de Musashi, antiga província japonesa, actual Kumagaya, en la prefectura de Saitama. Va ser la primera dona metgessa de la medicina occidental al Japó. Va pertànyer a una poderosa família camperola i des de petita va ser una àvida lectora.
Ginko Ogino
Imatge: National Diet Library
Es va casar als setze anys, per un matrimoni concertat. Prompte es va divorciar, després de contraure gonorrea del seu marit.
En aquella època la malaltia era incurable i el nou govern Meiji que s'havia instal·lat al Japó (1868-1912), recorria als coneixements científics del món occidental: en medicina, es van abandonar els remeis a base d 'herbes, a favor de la medicina occidental. Ginko va haver d'acudir a metges barons, en un hospital de Tòkio, i va sofrir tal vergonya i humiliació, que va decidir ser ella mateixa per ajudar a altres dones en similar situació.
Amb perseverança i determinació es va matricular en 1875 a l'Escola Normal Superior Femenina de Tòkio (avui en dia Universitat Femenina de Ochanomizú), i es va graduar amb honors el 1879. Va ingressar a l'Escola de Medicina de Juntendo, una institució privada, amb només estudiants barons.
A pesar dels prejudicis, insults i discriminació que va haver de suportar per part dels seus companys, es va graduar en 1882.
Però la seva batalla continuava: una nova disposició de l’estat decretava que, qui volgués exercir la medicina havia de presentar-se a l'examen de llicenciatura del govern i només els que l’aprovessin podien practicar la medicina. Ginko va ser la primera dona en sol·licitar autorització. Durant aquest temps, es mantenia donant classes particulars. En 1885 als 34 anys, Ginko es va convertir en la primera dona metge titulada pel govern japonès. Va obrir una clínica de ginecologia i obstetrícia a Yushima, i hom la va respectar i admirar pel seu coratge i determinació.
Elizabeth Blackwell (1831-1910)
Fue la primer mujer en doctorarse en medicina en Estados Unidos, y su hermana Emily, la primera cirujana.
En 1847, cuando contaba con 26 años de edad, tras ser rechazada por doce universidades, logró la insólita osadía de matricularse en la Escuela de medicina de la Universidad de Geneva, situada en el oeste del estado de Nueva York. La carrera que Elizabeth Blackwell comenzó ese día la llevó a la pobreza, al ridículo y al ostracismo social; pero también hizo de ella la pionera que abrió las puertas de las escuelas de medicina a las mujeres en muchas partes del mundo.
A pesar de la enorme hostilidad que encontraba en todos los ámbitos, Elizabeth perseveró en su propósito y en 1849 se graduó a la cabeza de su clase. Su aspiración era ser cirujana. Como ningún hospital norteamericano quiso admitirla de prácticas, se fue a París muy esperanzada pero sufrió un duro desengaño pues los médicos franceses no reconocieron su diploma. "Matricúlese en la Maternité y estudie obstetricia", le aconsejaron, lo cual hizo.
 Women’s Medical College of New York Infirmary (Leslie’s Illustrated Newspaper, April 16, 1876). Imatge: National Library of Medicine |
Terminados sus estudios en Europa, Elizabeth regresó a Nueva York a ejercer su profesión. Pero ninguna casa de huéspedes respetable la quería recibir. «Si permito que aquí viva una mujer médica puede haber una revuelta que arrase mi casa y me deje en la calle", dijo la dueña de una pensión neoyorquina: Elizabeth tuvo al fin que comprar casa propia, con dinero prestado.
Un grupo de señoras cuáqueras fundaron un pequeño dispensario en uno de los barrios más pobres de Nueva York, poniendo al frente a Elizabeth, que pronto tuvo abundante clientela ya que aquella gente desemparada era demasiado pobre para permitirse el lujo de tener prejuicios. Sin embargo, cuando salía a visitar enfermos, los hombres la importunaban en la calle. "Muy duro es vivir haciendo frente al antagonismo social de toda clase, sin más propósito que un propósito elevado".
Su espíritu activo y emprendedor la condujo a fundar el primer hospital del mundo dirigido enteramente por médicas para servir a enfermos pobres que vivían apiñados en viviendas miserables, para los cuales no daban abasto los hospitales municipales. Tal institución ofrecería a las jóvenes que estudiaban medicina la oportunidad de recibir la instrucción práctica que otros hospitales les negaban. Durante seis años trabajó en la pobreza y el aislamiento profesional pero su situación comenzó a mejorar cuando un conocido periódico de Nueva York envió a uno de sus reporteros a entrevistarla y un prestigioso médico elogió su labor. Con 10.000 dólares, donados casi en su totalidad por el famoso predicador Henry Ward Beecher, Elizabeth abrió en mayo de 1857 las puertas de la enfermería de Nueva York para mujeres y niños, que todavía hoy sigue abierta.
Para difundir sus ideas sobre la prevención de las enfermedades, fundó la Sociedad Nacional de la Salud, a la cual puso por lema: "Es mejor prevenir que curar". Cuando dio una serie de conferencias a los obreros de Londres, su exposición fue tergiversada por ciertos patronos que no querían que sus trabajadores se sintieran descontentos de las condiciones en què vivían y la prensa la injurió con ataques calumniosos. Esto, naturalmente, no la amedrentó y tuvo la satisfacción de ver la enseñanza de la higiene establecida en todas las escuelas publicas de lnglaterra. Falleció en 1910, a los 89 años de edad, habiendo realizado su sueño de abrir la puerta de la profesión médica a las mujeres.
La feminització de la medicina
Les dones s'han incorporat massivament als estudis de la medicina en tot el món. A Espanya concretament, aquesta és la titulació que rep major demanda (3 aspirants per plaça). Tot i que el numerus clausus al 1980 va comportar un descens del 20% de l'alumnat, la professió s'ha mantingut pel creixent increment de la presència femenina que va arribar a ser del 70% a principis del nou segle. Actualment ja supera el 85%.
Actualment la proporció de dones col·legiades en medicina representa un 43% del total, encara que en el grup format per les persones menors de 35 anys, elles doblen en nombre als col·legiats; el que ofereix un panorama futur diferent de l'actual, després que fins fa dues dècades fos un camp reservat per a homes.
Les metgesses es dediquen sobretot a l'àmbit assistencial. Són més del 70% dels professionals d'assistència primària i més del 40% de l'àmbit hospitalari català. Així mateix, la majoria dels metges treballa en més d 'un centre, mentre que la majoria de les metgesses ho fa exclusivament en un lloc. A més a més, mentre les metgesses viuen soles, dediquen més hores que els metges a la feina remunerada, en canvi aquesta situació s'inverteix a partir del moment en què viuen en parella i encara s'accentua més quan conviuen amb fills i filles com a resultat de la divisió sexual.
El percentatge de dones en les gerències d'hospitals públics ha millorat amb el pas dels anys, encara que aquesta responsabilitat continua estant a les mans dels homes: del 7% de gerències el 2001 s'ha passat al 18% el 2007. Actualment, el percentatge de dones que ocupen llocs de direcció i gestió, s'apropa al 45%.
La feminització de la professió mèdica és un fenomen creixent, pel què és convenient reflexionar sobre les conseqüències que aquesta comporta.
Més d'un estudi ha demostrat que les metgesses per la seva condició i rol sociocultural tendeixen amb natural facilitat a la compassió i l'empatia, facilitant així la comprensió de l'estat emocional del pacient i el desig d'alleugerir o de reduir els seus sofriments. Això fa que hi hagi una millor relació metge- pacient que permeti al professional respondre a les necessitats i valors.
L'estil de comunicació de les metgesses és més càlid, pla i afable pel què presenten les possibilitats terapèutiques de manera més oberta i participativa. Les seves consultes duren més temps (dediquen fins a un 10% més de temps) i semblen ser més agradables. Creen un ambient més positiu, tan pel llenguatge (ànims, consol, assentiments) com per la seva actitud (to de veu amigable i somriures). Les metgesses van més enllà de la malaltia clínica observable. Tot això fa que el pacient parli més i proporcioni al metge més informació útil per a la presa de decisions. A més a més, el pacient estarà més atent i interessat pel seu propi pla terapèutic, actitud que ajuda al seu compliment.
El major temps d'atenció, sumat a la seva major empatia, pot ser decisiu per explicar la menor taxa de reclamacions judicials per negligències que experimenten les facultatives. Sembla que la població mèdica femenina realitza més proves i efectua menor nombre de visites ambulatòries i altes hospitalàries, fet que suggereix que la feminització podria provocar una menor eficiència del sistema. Però seria inapropiat considerar l'eficiència mesurant únicament els actes mèdics efectuats i el consum de recursos. La presa mèdica de decisions s'ha de basar en la qualitat i en aquesta opció metges i metgesses es troben al mateix nivell.
En conclusió, la feminització de la professió mèdica infereix potencials implicacions positives a l'exercici de la medicina assistencial. Implicaria també una reordenació contínua del sistema sanitari des dels recursos humans, que previsiblement haurà d'emfatitzar la conciliació de la vida familiar i laboral per tal que es puguin conjugar les expectatives personals, la demanda familiar i tot allò que l'empresa sanitària espera del metge; així com la implementació de mesures orientades a la flexibilitat i no a la disminució del treball.
Evolució de les metgesses i situació actual
Des de les primeres doctores, la dona ha protagonitzat una gran revolució en el món de la medicina. Després de les dificultats de les pioneres per entrar en un món tradicionalment masculí, el règim franquista va anihilar tots els drets aconseguits per les dones en el terreny de l'educació, frenant l'avanç de les dones professionals.
El boom o l’entrada massiva de dones a la professió es va iniciar en els anys 70. Actualment l'exercici de la medicina té cada cop més rostre femení. El 54% dels metges ja són dones a Espanya, d'acord amb un treball realitzat per la Confederación Estatal de Médicos (Cesm). L'anàlisi també augura que el futur d'aquesta professió serà majoritàriament femení: el 67% dels i de les universitàries aspirants a metges són dones.
Tot indica que la feminització pot arribar fins el 80% en els pròxims 10 anys. Les últimes dades mostren que el fenomen, conseqüència del desenvolupament social, és més acusat en la professió mèdica que en la resta. El continu increment de la feminització crida l'atenció sobretot en l'atenció primària, la medicina familiar i la pediatria, i en especialitats hospitalàries com la bioquímica, la rehabilitació, la geriatria i l'oncologia. Per contra, l'augment és menor en tot tipus de cirurgies i urologia. No obstant, segons dades de la Societat Espanyola de Cirurgia, el 54,8% dels metges interns residents (MIR) que es formen en aquesta especialitat ja són dones. En general les especialitats escollides per les dones estan dirigides a poder ser compaginades amb la vida familiar.
Tot i això, les dones només ostenten la tercera part dels llocs de treball amb responsabilitat en el camp sanitari, els porta pràcticament el doble de temps arribar a aquest estatus, al marge de que tinguin fills o no. Actualment les dones queden relegades a llocs d'ajudants o substitutes. A més, es troben amb moltes dificultats per compaginar vida laboral i familiar. És com si tinguessin dos professions a jornada completa: doctores i mestresses de casa. Aquesta situació origina una pressió psicològica anomenada fach (frustració, ansietat, confusió i hostilitat).
|
Fins i tot a països tan desenvolupats com Suècia, les metgesses solen estar pitjor pagades, amb condicions i hores de treball més desfavorables. El percentatge de dones en la professió és d'un 40% i en càrrecs importants el número es redueix gairebé a la meitat. |
|
|||
|
Arribats a aquest punt, on hem presentat les ments més brillants i representatives de la investigació científica femenina, hem de solucionar un dels punts claus i importants del treball:
Com està a l'actualitat el paper de la dona en el món científic a Espanya? Per resoldre la pregunta citarem un estudi molt recent, del 2011, elaborat per la Unitat de Dones i Ciència (ara depenent del Ministeri d'Economia i Competitivitat). La presentació sistemàtica d'aquestes dades es va iniciar l’any 2007 amb la publicació d'Acadèmiques en xifres 2007. Amb la seva publicació es pretén donar a conèixer la situació de les dones en la carrera formativa i investigadora al nostre país i la seva evolució al llarg del temps. A continuació us presentem els principals resultats i tendències que s'observen en aquest estudi : Tal com ocorre en la resta de la Unió Europea, les dones també constitueixen una minoria en la professió científica a Espanya, aconseguint només el 37,50% del total del personal investigador a la universitat pública en 2009. De mitjana, el 2009 les dones representen encara el 37,5% dels investigadors en l’educació superior i el 43,57% en el sector públic. Ara bé, la seva proporció augmenta mes ràpidament que la dels homes: de mitjana, un 4,49% cada any entre 1995 i 2009 vs. 2,21% per als homes a la universitat pública espanyola. Pel que fa a la carrera formativa, Espanya presenta proporcions similars a la UE en quant a dones matriculades a l’educació superior (aclaparant a l'àrea de Ciències de la Salut (74%) i en Humanitats (62%) i Ciències Socials (58%)). La presència de dones a les àrees de Ciències (35%) i, sobretot, en Enginyeria és encara minoritària (30%). |
||||
|
Darrerament als nostres temps, les coses ja han començat a canviar. Sembla que hi ha bones perspectives de futur per a la ciència. AI 2009 hi va haver xifres mai vistes, on 5 dones varen rebre els premis Nobel en diferents especialitats, dos dels quals foren de medicina i fisiologia. |
|
|||
|
Podríem dir que resulta prometedor que en el personal becari, un 58,97% siguin dones. Això em fa pensar que en un futur proper les diferències entre dones i homes en la Ciència seran menors, i veurem percentatges similars tant en els investigadors en formació com en els professors d'investigació, sigui el que sigui l'àrea de coneixement.
|
||||
|
Per tal de constatar del que més que un intuïció és una evidència, hem realitzat un estudi dins de la nostra facultat que presentem a continuació, en ell hem confeccionat una taula i dues gràfiques classificant els alumnes que actualment cursen els estudis de medicina en funció del sexe, ho hem fet utilitzant les llistes dels grups de pràctiques publicades al web de la facultat: |
||||
