Inici| Mesopotàmia | Egipte | Grècia: Agnòdice | Roma |
| Hebreus | Edat Mitjana | La Corona d'Aragó: Francesca de Barcelona | |
La figura de la dona ja es trobà implantada en algunes activitats sagrades. La deessa més important fou Inanna que se la considerava la reina del cel i de la terra, senyora de la nit i estrella del matí. Representava l'amor, la salut i el naixement. En els mites mesopotàmics el sexe femení era qui donava a llum el món.
Abans de què la població sumèria entrés en decadència, al voltant de l'any 1000 aC, la dona sumèria podia practicar la medicina, però a partir de llavors, aquesta va ser exclosa de la societat i es va desterrar la cultura de la deessa.
Al voltant de l'any 1200aC, els danesos van començar a adorar una nova deessa, Nerthus, que apareix agafant una serp. A partir de l'any 500 aC començà a augmentar, un altre cop, la influència de les deesses i la dona assumí les funcions d'endevinació i curació.
- Isis, la gran deessa de la medicina.
- Nefritis i Neith, germanes d'lsis, protegien dels mals que ataquen als mortals en la foscor.
- Sekhmet, dona del déu metge Patch, era terapeuta i col·locadora dels ossos, protegia del foc i de les malalties.
- Bes, deessa que protegia els llocs on les dones donaven a llum.
- Hathor, deessa que alimentava als recents nascuts i curava l'esterilitat.
- Ubastet, era la deessa llevadora.
- Meskhenet, deessa de l'úter bicorn, cuidava les pedres contra les que es recolzava la dona durant el part.
Durant l'antic Egipte, la medicina estava lligada al culte religiós i les dones no quedaven excloses de la seva pràctica. Existien 3 categories dins la professió mèdica: sacerdots (mediadors entre el malalt i Sekhmet), metges laics i mags.
Com que les causes de moltes malalties eren desconegudes, els primers metges confiaven en la religió i la màgia, per aquesta raó la majoria d'escoles de medicina i centres terapèutics estaven establerts als temples. Una de les millors escales de medicina d'Egipte, establida al Temple de Saïs, era dedicada a la formació de metgesses. Al papir mèdic Kahoun (1850 aC) explica que al temple de Saïs s'hi podia llegir la següent inscripció:
"Vinc de l'escola de medicina d'Heliopolis i vaig estudiar a l'escola de dones de Saïs, on les divines mares em van ensenyar a curar les malalties". Grècia
En un principi, a la majoria dels pobles grecs hi havia dones i cirurgianes a les que se'ls permetia treballar als temples habilitats com a hospitals. Però, amb el pas del temps, van veure restringida la seva activitat, doncs es va postular una llei que prohibia a les dones la pràctica de la medicina sota pena de mort. Aquesta situació va provocar grans inconvenients a les dones embarassades abans i després del part, ja que freqüentment no volien ser assistides per homes, cosa que en moltes ocasions provocava la mort del fetus o, fins i tot, la mort de la mare.
A l'escola pitagòrica, hi va haver almenys 28 dones estudiants i mestres. La més famosa va ser Theano, a qui se li han atribuït tractats de matemàtiques, física i medicina.
En un principi, a la majoria dels pobles grecs hi havia dones i cirurgianes a les que se'ls permetia treballar als temples habilitats com a hospitals. Però, amb el pas del temps, van veure restringida la seva activitat, doncs es va postular una llei que prohibia a les dones la pràctica de la medicina sota pena de mort. Aquesta situació va provocar grans inconvenients a les dones embarassades abans i després del part, ja que freqüentment no volien ser assistides per homes, cosa que en moltes ocasions provocava la mort del fetus o, fins i tot, la mort de la mare. A l'escola pitagòrica, hi va haver almenys 28 dones estudiants i mestres. La més famosa va ser Theano, a qui se li han atribuït tractats de matemàtiques, física i medicina.
Tot i que els Déus relacionats amb la medicina van ser principalment homes (concretament, en la figura d' Asclepi), també hi podem trobar deïtats femenines relacionades:
- Artemisa. Va donar el seu nom a una planta medicinal. Protectora de dones (sobretot d'embarassades) i nens i, alhora encarregada de proporcionar una mort dolça a les joves que morien durant el part.
- Atenea. Deessa titular d'Atenes i dels seus habitats a la que s'encomanava tot bon atenenc abans d'iniciar qualsevol activitat.
- Higiea. Del seu nom prové la paraula "higiene".
- Panacea. Relacionem el seu nom amb la miraculosa medicina capaç de curar tots els mals.
Cap al segle IV aC les dones tenien prohibit exercir la medicina, i, com a resultat, moltes dones, reticents a ser tractades per metges homes, van patir morts innecessàries degudes a parts complicats i problemes ginecològics. Per tal de combatre aquesta situació, una dona atenenca anomenada Agnodice es va vestir d'home i va anar a estudiar medicina i obstetrícia amb Heròfil de Calcedònia, metge famós i anatomista d'Alexandria. Quan va acabar els seus estudis va tornar a Atenes i va començar a exercir la medicina encara disfressada d'home. Era molt popular entre les seves pacients, però els altres metges, que cada cop perdien més clientes, es van confabular contra ella i la van acusar d'abusos sexuals a les dones que atenia. Agnodice es va despullar davant dels jutges per tal de demostrar que les acusacions eren falses, i aquests, veient que havia violat la llei que prohibia a les dones exercir la medicina, la van condemnar a la pena de mort. Davant d'aquesta situació, les dones de la ciutat es van presentar davant dels jutges i van prometre morir amb Agnodice si ella era executada, fent que, finalment, no executessin a la metgessa. A més a més, es va canviar la llei i, a partir d'aquell moment les dones van poder tornar a exercir la medicina.
Agnodice. Imatge: BIUM bibliothèques
interuniversitaires de médecine
Agnòdice
Cap al segle IV aC les dones tenien prohibit exercir la medicina, i, com a resultat, moltes dones, reticents a ser tractades per metges homes, van patir morts innecessàries degudes a parts complicats i problemes ginecològics. Per tal de combatre aquesta situació, una dona atenenca anomenada Agnodice es va vestir d'home i va anar a estudiar medicina i obstetrícia amb Heròfil de Calcedònia, metge famós i anatomista d'Alexandria. Quan va acabar els seus estudis va tornar a Atenes i va començar a exercir la medicina encara disfressada d'home. Era molt popular entre les seves pacients, però els altres metges, que cada cop perdien més clientes, es van confabular contra ella i la van acusar d'abusos sexuals a les dones que atenia. Agnodice es va despullar davant dels jutges per tal de demostrar que les acusacions eren falses, i aquests, veient que havia violat la llei que prohibia a les dones exercir la medicina, la van condemnar a la pena de mort. Davant d'aquesta situació, les dones de la ciutat es van presentar davant dels jutges i van prometre morir amb Agnodice si ella era executada, fent que, finalment, no executessin a la metgessa. A més a més, es va canviar la llei i, a partir d'aquell moment les dones van poder tornar a exercir la medicina.
- Bona Dea, símbol de la fertilitat, salut i longevitat. En els temples dedicats a ella només les dones estaven autoritzades a tractar els malalts
- Fortuna, deessa de les joves que volien ser mares
- Corna, deessa dels òrgans masculins i femenins interns
- Febris, deessa de les febres malàries. Se li van dedicar 3 temples on els malalts hi anaven per ser purificats amb herbes amargants i una dieta estricta
- Minerva, principal deessa de la salut
- Diana, suprema deessa curadora
La dona romana gaudia d'una major consideració social que la grega. En aquesta època van ser reconeguts alguns drets de la dona, com la possibilitat de fer estudis i practicar algunes professions, com ara la medicina. Segles després de Pericles, a Roma les dones foren acceptades com a metgesses, i algunes van fins i tot aconseguir un gran prestigi.
Moltes d'elles van escriure tractats fonamentals, com ara Filista i Lais que van ser especialistes en obstetrícia; Salpe, de Lemmos, que va escriure sobre les malalties dels ulls, i Metodora, que ho va fer sobre les de l'estómac, l'úter i els ronyons.
Els tractats d'Aspàsia -metgessa especialista en obstetrícia, ginecologia i cirurgia que va viure al segle II- van ser els escrits femenins sobre anticonceptius i avortaments més importants fins al segle XI. Tot i que la majoria de les seves obres es van perdre, aquestes es coneixen per les referències d'altres metges que posteriorment van fer al·lusió als seus tractats. Particularment, Aetius (s. VI dC) l'elogia als seus treballs pels seus coneixements i procediments diagnòstics sobre la posició fetal i també pels seus tractaments de la dismenorrea. Aetius va descriure el mètode Aspàsia, que es caracteritzava per l'aplicació de locions calentes fetes amb preparats naturals. A més a més de les recomanacions postoperatòries, també prevenia de l'embaràs a les dones a les quals hagués estat un gran risc, i va descobrir mètodes per induir avortaments, a part de suggerir tractaments per a les males posicions de l'úter. També va crear i va donar instruccions sobre una varietat d'operacions quirúrgiques per a prevenir les varius de l'úter i les hèrnies.
L’obra d'Aetius va ser referència per les doctores fins al segle Xl dC que aparegueren les obres de Tròtula de Salern.
En els primers segles cristians fou molt important el paper de la dona cristiana com a sanadora i cuidadora. Cuidar als malalts es va convertir en la missió més transcendent de tota cristiana. Així, es formà un grup de dones caritatives que van dedicar el seu temps a disminuir el patiment i la fam i, a aquest se li va unir un nou grup: les Matrones Romanes. Aquesta elit de la societat cristiana resultà la consolidació d'una institució, l'Hospital per pobres. Les quatre matrones més importants que van viure a Roma durant els segles IV i V foren: Marcela, professora d'aquest grup de matrones; Fabiola, Paula i Eustaquia, que van aprendre els secrets de la infermeria.
Durant el segle V i VI es van fundar molts hospitals en mans de reines com Clotilde de Burgundia, de l'escolàstica de Sant Benet i de l'emperadora Teodora.
Trobem referències a dones doctores en diversos escrits de la tradició jueva, entre d'altres, l'Antic Testament, el Talmud i el Niddah. En aquests dos últims es mencionen operacions d'obstetrícia realitzades per dones: embriotomies, cesàries, parts de bessons, etc.
Malgrat no disposem de fonts arqueològiques que ens proporcionin el nom d'alguna d'aquestes dones, podem suposar que eren nombroses a cada comunitat.
Maria la Jueva
Una altra dona important en la història de la ciència i la medicina fou Maria la Jueva, que va viure a Alexandria entre els segles I i II dC. Va inventar complicats aparells de laboratori per a la destil·lació i sublimació de matèries químiques i va aportar elements importants per a sostenir les bases teòriques i pràctiques del que posteriorment constituiria la química moderna. La influència de les seves invencions ens han arribat fins avui dia, ja que la seva màxima aportació a l'alquímia occidental, el "balneum Marie" o, com nosaltres el coneixem, bany Maria, segueix essent un peça essencial per al laboratori científic tècnic i també per a la cuina.
 |
| Un mestre desconegut de l’escola de Colònia va pintar Santa Isabel d’Hongria donant de menjar a leprosos i invàlids. La imatge de la Santa apareix cinc vegades.(Colònia, Museu Wallraf-Richartz) Schreiber W. Infectio: historia de las enfermedades infecciosas. Basilea: Editiones Roche; 1987. |
Al començar l'Alta Edat Mitjana, l'exercici de la professió mèdica roman prohibit per a la dona, com hem dit -i així seguirà, excepte aïllades ocasions, fins al segle XIV-, però per contra, la pràctica de la obstetrícia i les cures al nen en els seus primers mesos, les vam trobar ja, gairebé exclusivament, en mans femenines. En aquells contats casos en els quals la dona exerceix la medicina, ho realitza ja per la seva condició de membre d'una ordre monàstica, o per la circumstància de ser esposa o filla d'un famós metge.
Una de les més importants excepcions, que permetrà a la dona accedir a la titularitat mèdica sense limitacions es L'Escola Mèdica de Salern. Es construeix aquesta en les proximitats del més famós monestir de l'Edat Mitjana: el monestir benedictí de Forest Casino. Però, afortunadament, la proximitat del monestir -la gran fundació de San Benito, germen de la cultura europea- va influir molt positivament en l'enfocament científic de l'Escola de Medicina sense condicionar-lo per aspectes religiosos. Salern serà doncs la primera escola mèdica no regida per religiosos que "va ocupar un paper crucial en la transició de la medicina monàstica a la laica" (P.Donahue, 1985).
Salern es converteix ràpidament, en el gran centre de coneixements mèdics de l'Edat Mitjana, i encara que després de sofrir el saqueig, en 1194, per Enric IV, comença a declinar, seguirà, no obstant això, brindant ensenyament mèdic, fins que en 1811, sigui definitivament abolida pel general Murat.
L'Escola de Salern va a brindar a la dona amb vocació mèdica dues importants oportunitats.:
- Ser el primer centre que permet el lliure accés de la dona a la formació mèdica i a la seva titulació.
- No limitar el seu camp d'acció a les malalties de la dona i la cura dels lactants, sinó ampliar-la a l'exercici de la medicina general.
 |
Santa Isabel, canonitzada el 1235, quatre anys després de la seva mort, era filla del rei d’Hongria Andreas II i fou educada a Turíngia. La seva profunda religiositat va fer que ja des de ben petita es dediqués a l’assistència als pobres, els malalts i els leprosos. Per això va ser venerada pels malalts i es recorria a ella implorant el seu auxili. En el retaule de l’Altar de Sant Sebastià – actualment a la Vella Pinacoteca de Munich Hans Holbein el Vell va pintar, a la taula dreta interna, la Santa donant de menjar i beure a pobres i leprosos. Schreiber W. Infectio: historia de las enfermedades infecciosas. Basilea: Editiones Roche; 1987. |
En un Salern obert a la vocació mèdica femenina, aviat sorgiran els noms de cinc dones expertes en l'art de guarir: Trótula, Salernitana, Constança i Calenda, alemanyes, Rebeca Guarneixi, jueva i Abella, musulmana, que simbolitzen així, com en la fundació de Salern es van conjugar els sabers de jueus, àrabs i cristians.
Excepte en el cas de Trótula, poques notícies ens han arribat de la resta d'aquestes dones pioneres de la Medicina. Aquesta ocupa un lloc destacat en la història de l'Escola de Salern i molt concretament en el camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Trótula de Ruggiero (1110-1160) era autora del més cèlebre tractat de Obstetrícia i Ginecologia de l'Edat Mitjana: De Pasionibus mulierum curandorum davant, in, post partum.
L'obra s'imprimeix per primera vegada a Estrasburg l'any 1554 i en aquesta edició el text apareix dividit en seixanta capítols en els quals Trótula diserta sobre les diverses tècniques quirúrgiques i preconitza realitzar una eficaç protecció perineal en el transcurs del part. No oblida tampoc els lactants, donant normes respecte a la cura del nen en els seus primers mesos de vida. Una altra de les obres que s'atribueixen a Trótula és De Aegritudium curatione o de Ornatu mulierum. En aquest últim títol, Trótula recomana a les dones de la seva època cuidar de la higiene diària, exercici físic regular, massatges amb olis i una dieta equilibrada i saludable. I completa aquestes recomanacions amb unes simples i curioses receptes de cosmètica femenina.
Els ensenyaments ginecològics de Trótula de Salern seran seguits durant molts anys per la medicina de tota Europa, convertint-la en la dona de major prestigi de l'Obstetrícia i Ginecologia de l'Edat Mitjana.
Protestificatio de Scivias, Fol. 1,
Facsímil de Eibingen
del còdex de Ruperstberg.
Imatge: Wikipedia.org
Santa Hildegarda de Bingen (1098-1179) va ser una abadessa alemanya que va viure durant el segle XII. Va desenvolupar una intensa labor religiosa, científica, artística i fins i tot política; va fundar dos monestirs i va mantenir correspondència amb reis, emperadors i papes.
Va escriure diversos llibres, alguns d'ells enciclopèdics, inclossos dos tractats sobre ciència medicina (Physica i Causae et curae). Durant tota la seva vida va experimentar visions que va interpretar com una il·luminació divina, i que va relatar i va plasmar en algunes de les seves obres.
Existeix una relativa unanimitat respecte a l'explicació de les seves visions, doncs la majoria d'autors les atribueixen solament a aures migranyoses, epilèpsia o el trastorn delirant, processos que en no-res treuen mèrit a la grandesa de la seva persona i de la seva obra.
Coneguda com a Sibil·la del Rin, es la primera dona de qui s'han conservat les seus tractats filosòfics i mèdics. En aquests, considerats monuments de la medicina moderna, presenta una visió religiós -mística del cosmos i l'home, combinant d'una manera anticipada per al seu temps conceptes de cosmologia antiga i de la naturalesa, on l'home i el món formen un conjunt unitari en què tot està relacionat.
També considera que la malaltia es basa en la interacció psíquica de l'organisme i que és la penitència d'aquest per a mantenir-se en el món després d'haver comès el pecat original i que l'objectiu del metge és tenir misericòrdia pels altres ja que no pot curar el que Déu ha imposat al malalt.
En la baixa Edat Mitjana, (segles XII i XIII), la pràctica mèdica va necessitar professionals amb educació universitària i, amb l'excepció d'algunes universitats italianes, les dones hi tenien prohibit l'accés. Tot i això, en el camp de l'obstetrícia encara es preferien les dones però, com que estaven excloses de la vida acadèmica, van haver de transmetre l'aprenentatge medieval i es van mantenir dins el camp com a llevadores.
A la Corona d'Aragó també succeïa el mateix que a la resta d'Europa i les dones exercien de llevadores. Aquí, però, les jueves tenien més prestigi i almenys cinc ho foren de la mateixa casa reial ja que eren les més sol·licitades entre les cases benestants.
Més endavant, Pere III el Cerimoniós, a la segona meitat del segle XIV, començà concedir més permisos a dones per exercir funcions sanitàries com a metgesses llevadores, tot i que molt pocs. Cardoner esmenta els noms de na Ceti, jueva metgessa de València; na Floreta ça Noguera, de Santa Coloma de Queralt; na Bellaire i na Plana, jueves de Lleida; na Reginó de Barcelona, i Bonanada, llevadora valenciana.
En temps de Joan I, a finals del segle XIV, coneixem els casos de Francesca, de Barcelona, vídua del mariner Berenguer ça Torra; Blanca, de Barcelona, i Ramona Deulofeu, de València. En algun cas l'autorització s'estén als parts, a prescriure medicaments a prenyades i parteres, també als nens i als adults.
El 1407, en temps del rei Martí, estava documentada, arran del inventari dels seus béns després de la seva mort, Margarida Tornerons, cirurgiana de Vic. Més endavant hi ha les autoritzacions per a Antònia de Sancta Suffia, el 1420, i una dona Antònia, el 1460. En aquests casos cal dir que hi havia autorització d'exercici, però no s'esmenta cap tipus de titulació ni de formació més enllà de la pràctica.
Francesca de Barcelona (s.XIV). Metgessa, cirurgiana i llevadora
De tots els casos coneguts de metgesses del territori de la Corona Aragó, el cas de la Francesca de Barcelona, és probablement el més especial.
D’acord amb la documentació sabem que Francesca exercia la medicina i la cirurgia des de feia temps a Barcelona. A més, aquesta pràctica la realitzava sense amagar-se, per a què tota la població de la capital catalana pogués sol·licitar els seus serveis. Aquest fet li portaria, a principis de la dècada de 1390, els primers problemes legals.
Així, 15 d’agost de 1392, el rei Joan I perdonava a Francesca, vídua de Berenguer Çatorra, mariner i ciutadà de Barcelona per haver exercit oberta, pública i voluntàriament l’art de la medicina i la cirurgia en contra de les Constitucions de Catalunya, que prohibeixen exercir aquest art sense el degut examen i el seu aprovat, fet que suposava un gran perjudici de la salut pública i perill del cos humà. El rei ordena, així mateix, que de cap manera se la molesti per aquesta causa, encara que se la desautoritzava a continuar amb la pràctica a més d’imposar-li una pena de 10 florins.
Tot i pagar la multa, Francesca faria cas omís del dictamen del rei que li impedia continuar i prosseguí amb l’exercici de la professió.
Amb el pas del temps, la metgessa s’especialitzaria en dos camps molt concrets de la ciència mèdica. D’una banda en l’assistència i cura a les embarassades. De l’altra, a la cura de nadons i infants, fent de pediatra.
A finals d’aquell 1394 es troba el darrer esment de la metgessa. Gràcies a un document, es coneix de primera mà com havia crescut la fama de Francesca, com havia crescut el seu reconeixement i ara ja no tant sols podia exercir la medicina, sinó també la cirurgia. La Francesca, tot i no haver estudiat a l’Estudi General, tot i no ser examinada de medicina, va assolir el màxim reconeixement per part del rei. Va passar de ser multada per exercir la medicina, a ser reconeguda com a metgessa i cirurgiana, sota pena de 1000 florins d’or per qui intentés impedir el seu exercici.