Introducció
Pere Mata i Fontanet ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina a Espanya en el seu temps, durant més d’una trentena d’anys a la meitat del segle XIX. Té una obra extensa en diversos camps amb una gran activitat, autor de molts escrits, des de llibres de text a novel·les, i també versos. Va ser important en el pensament mèdic de l’època des d’un punt de vista progressista, que no va encaixar massa en l’ambient de predomini retrògrad de Madrid en el seu temps. Fou un dels elements determinants del pensament positivista en la medicina espanyola. Va fer, a més, una reforma important en l’ensenyament de la medicina a Espanya.
Dades biogràfiques
Va néixer a Reus el 13 de juliol de 1811. El seu pare, Pere Mata i Ripollès, era metge conegut. Estudià primer a Tarragona i després medicina al Col·legi de Cirurgia de Barcelona. En aquests anys el seu compromís polític era molt fort. Hagué d’exiliar-se a Marsella i Montpeller, on seguí estudiant. Tornà el 1838, s’establí a Reus i fou novament empresonat i desterrat. Passà un temps a París, on contactà amb Orfila. En retornar estava entre els guanyadors i fou alcalde de Reus, diputat per Barcelona i membre del seu ajuntament. El 1843 passa a Madrid, on és oficial primer del ministeri de Governació i s’encarrega de la branca d’instrucció pública. És nomenat catedràtic de Medicina Legal de Madrid i allà es quedarà la resta de la seva vida. La reacció conservadora va fer que hagués de passar gairebé un quart de segle a l’ostracisme, amb breus períodes d’activitat política en sentit liberal. Va intervenir en la redacció de la llei de sanitat de 1854. D’ideari mèdic positivista, fou combatut pels elements vitalistes, neohipocràtics de Madrid, i tingué polèmiques sorolloses. El 1868 va intervenir en la revolució de setembre, que acabà amb la monarquia.
Amic del general Prim, fou governador civil de Madrid en temps del rei Amadeu. Patí un atac de feridura que l’invalidà i morí a Madrid el 27 de maig de 1877.