Canvis en l’estudi de la medicina
Un dels aspectes més transcendents de l’obra de Mata com a polític va ser la reforma del pla d’estudis de medicina d’octubre de 1843. Fou un canvi revolucionari. D’una banda suprimia els Col·legis de Cirurgia i l’ensenyament de medicina a les universitats. De seguida creava les facultats de Ciències Mèdiques de Madrid i Barcelona, i altres escoles menors. Les facultats reunien les tres professions sanitàries: medicina, cirurgia i farmàcia, però aquesta es va despenjar ben aviat. En canvi el pla va significar la unió definitiva de la medicina i la cirurgia, que abans estaven enfrontades.
El professor de Medicina legal i Toxicologia
Mata fou nomenat catedràtic de Medicina Legal, i s’encarregà d’aquesta càtedra a la universitat de Madrid més de trenta anys. Fruit d’aquest ensenyament va ser la redacció d’un Tractat de Medicina Legal i Toxicologia que va tenir moltes edicions, dues ja pòstumes. El text anava augmentant i al final tenia quatre volums amb gairebé 4000 pàgines. Fou un llibre clàssic i un dels de més prestigi en l’ensenyament de la medicina aquí en el seu temps, i molts anys després encara.
Obra literària: novel·les i poemes (català i castellà)
Mata conreà la literatura de creació, en diversos camps, en català i castellà. Els seus poemes són recollits al final de la seva vida en dos volums de “Poesías íntimas”.
Però creiem que el més important són les poesies polítiques, així “Gloria y martirio, poema en tres cantos dedicado al pueblo y milicia nacional de Reus” (1854), i també “Al pueblo de Madrid” (1854), on els beneficis de la venda es donaven a les víctimes de la repressió. La seva obra catalana, menys coneguda, és recollida en “Els trobadors nous”. Entre les novel·les destaquen “El idiota o los trabucaires del Pirineo”, que tingué més d’una edició, i “El poeta y el banquero”, que eren escenes de la revolució espanyola.
Altres aspectes
Mata tenia un camp d’interessos molt ampli. Entre ells cal com a mínim esmentar-ne altres dos. Així és autor d’un “Manual de Mnemotécnica, o arte de ayudar la memoria”, (Madrid, 1845), on recull algunes lliçons que havia fet sobre el tema. També un “Curso de lengua universal”, (Madrid, 1862), on treballa per la idea que pugui haver-hi un idioma comú per a tothom, recolzant el projecte de Bonifacio Sotos Ochando. En aquest sentit és precursor de l’esperanto.
Repercussió i petjada
Pere Mata és un dels personatges que han deixat petjada i record, principalment a Reus, la seva ciutat, però també a Barcelona i Madrid. A Reus està en el nomenclàtor de vies públiques: el passeig de Mata, a l’estatuària de la ciutat, amb un monument en un font d’una plaça pública. I sobretot perquè s’ha donat el seu nom al manicomi de Reus, un sanatori mental, amb molt de nom a la contrada, actualment denominat “Institut Pere Mata”, lligat en les tasques docents a la Universitat Rovira i Virgili.
A Barcelona i Madrid hi ha carrers amb el seu nom, en la part antiga d’ambdues ciutats. També hi ha escrits moderns, recents, sobre aspectes de la seva obra, monografies sobre la seva visió literària o psicològica.
Per altra banda la càtedra de Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la UB va crear l’any 1977, en ocasió del centenari de la seva mort, el “Seminari Pere Mata”, que ha servit de motor de les publicacions de la càtedra tant en el camp de la Medicina Legal, Laboral i Toxicologia, com en el de la Història de la Medicina. Aquest catàleg està en el sí de les seves publicacions, que han arribat ja al número 144.