Obres de referència
Canivell i Masbernat E.
Bibliografia medical de Catalunya : inventari primer prés dels llibres antics i moderns presentats en l’exposició bibliográfica. Barcelona : Associació General de Metges de Llengua Catalana; 1918.
És el primer recull important de treballs mèdics publicats a Catalunya. És el llibre pel qual es fa l’exposició.
Calbet i Camarasa JM, Corbella i Corbella J.
Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona : Fundació Salvador Vives Casajuana; 1981.
Dades sobre més de 8000 metges i cirurgians de Catalunya, tots ells ja traspassats. Està en període de correccions una edició ampliada a més de 20.000 ítems.
Cardoner i Planas A.
Història de la medicina a la Corona d’Aragó : 1162-1479. Barcelona : Scientia; 1973.
El text més complet sobre la medicina catalana medieval
McVaugh MR.
Medicine before the plague : practitioners and their patients in the crown of Aragon, 1285-1345. Cambridge : Cambridge University Press; 2002.
Aquest llibre ha donat visibilitat a la medicina catalana, situant-la en un primer pla dins de la ciència medieval.
García Ballester L.
Practical medicine from Salerno to the Black Death. Cambridge : Cambridge University Press; 1994.
Aquests llibre ha donat visibilitat a la medicina catalana, situant-la en un primer pla dins de la ciència medieval.
Llibres exposats
Vilanova A de, Feliu E, Ferre L, Paniagua JA, McVaugh MR, García Ballester L, et al.
Arnaldi de Villanova Opera medica omnia.. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona [etc.]; 1975.
Portada d’un volum de l’edició actual de les obres mediques d’Arnau. En curs de publicació. Arnau ha estat el metge més important del seu temps i de tota la medicina catalana.
Vilanova A de, Perarnau J.
Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia (Avotho).. Barcelona : Facultat de Teologia de Catalunya [etc.]; 2004.
Portada d’un volum de l’edició actual de les obres teològiques d’Arnau. En curs d’edició. Algunes opinions li van costar persecució i fins i tot presó.
Llull R, Badia L.
Començaments de medicina ; Tractat d’astronomia.. Palma : Abadía de Montserrat; 2002.
Llull té l’obra en català més extensa de l’edat mitjana. Entre els escrits hi ha alguns, pocs, que tracten de medicina.
Agramunt J d’, Veny J.
Regiment de preservació de pestilència de Jacme d’Agramont S.XIV : introducció, transcripció i estudi lingüístic.. Tarragona : Diputación Provincial de Tarragona; 1971.
Edició moderna del manuscrit clàssic del text de Jacme d’Agramont, el més important, entre els que han restat, de la nostra història antiga. Trobat a l’església de Verdú.
Camps i Clemente M.
Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Mitjana.. Barcelona : Seminari Pere Mata de les Unitats de Medicina Legal i Laboral i Toxicologia i d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona; 2001.
Recerca molt extensa de la mort violenta a Catalunya des del punt de vista de la medicina
Alcanyís L, Arrizabalaga J.
Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència.. Barcelona : Editorial Barcino; 2008.
Lluís Alcanyís, catedràtic de valència, que morí cremat per la inquisició el 1506. Autor d’un dels llibres més importants de finals del segle XV. (facsímil de la primera plana, publicada a BMC, 1917).
Cauliach G de.
Inventari o collector de cirurgia. Impr. Pere Miquel, editor. Barcelona: Impr. Pere Miquel; 1492.
El text més important de cirurgia de la Baixa Edat Mitjana. Imprès a Barcelona, per Pere Miquel, el 1492. (facsímil de la primera pàgina, publicada a la BMC de 1917).
Chabàs J, Roca A, Roca Rosell A.
El “Lunari” de Bernat de Granollachs : alguns aspectes de la història de l’astronomia a la Catalunya del Quatre-cents. Barcelona : Fundació Salvador Vives i Casajuana; 1985.
Text de caràcter més astrològic, fulletó de 29 pàgines de text. Edició moderna. S’esmenten 90 edicions.
Argilata, Pere d’.
Cirurgia. Perpinyà : Impr. Johan Roembach, 1503.
Un dels primers textos de cirurgia traduïts al català. Imprès a Perpinyà el 1503 per J. Rosembach. Té 308 fulls numerats (616 planes)(facsímil de la 1a pàgina, BMC, 1917).
Carbó, D.
Libro del arte de las comadres o madrinas y del regimiento de las preñadas y paridas y de los niños.. Barcelona : 1554
Segon llibre publicat en el món en llengua “vulgar” sobre parts i cura de les dones i nens. Hi ha reproducció moderna.
Moix R, Cendrat J.
Libre de la peste : dividit en tres tractats, en doctrina universal preservatio y curatio della. En Barcelona : en casa de Iaume Cendrat; 1587.
Portada d’un text sobre el tema aleshores més actual, la pesta, escrit per Joan Rafael Moix, metge de Girona, però imprès a Barcelona l’any 1587
Segarra J, Hipòcrates, Galè C, Galè C, Linacre T, Winther d’Ardernach J, et al.
Iacobi Segarrae ... Commentarii physiologici : non solvm medicis sed et philosophicis.. Valentiae : ex typographia Petri Patricii Mey; 1596.
Text de Jaume Segarra, representant del focus valencià, el més actiu a finals del segle XVI. Portada del Commentarii physiologici, 1596.
Romeu L, Robert G.
Desengaño del abvso de la sangria y pvrga.. Impresso en Tarragona : en casa de Gabriel Roberto, vendese en la misma emprenta; 1623.
Portada del “Desengaño de abuso desangría y purga”, escrit per Llorenç Romeo, metge de Tortosa, publicat a Tarragona. És un dels pocs llibres de medicina d’aquest temps, quan la nostra producció era molt escassa, que ens han arribat.
Mas B, Lliberós E.
Orde breu y regiment molt util y profitos per a preseruar y curar de peste.. En Barcelona : per Esteue Liberòs; 1625.
Text de llargada mitjana, 192pp. Sobre la pesta. Escrit per Bernat Mas, metge de Manresa i publicat a Barcelona el 1625.
Rossell JF, Vallsalobre A de, Mora J, O’Brien T, Courbes J de, Berart i de Bordoy J.
El Verdadero conocimiento de la peste : svs cavsas, señales, preservacion i curacion .. En Barcelona : por Sebastian i Iaime Mathevad ...; 1632.
Un altre llibre sobre la pesta, per Joan Francesc Rosell, metge de Barcelona. El va editar el Consell de Cent i va tenir una tirada molt llarga i gran difusió.
Andreu J, Ferrer J, Cases M, Cormellas i Ginefreda F de, Surià V, Rossell CV.
Practicae Gotholanorvm pro cvrandis hvmani corporis morbis : descriptae ivxta medicinae rationalis leges, qvas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitatis luminaria Hippocrates et Galenvs : tomvs primvs.. Barchinone : ex typis Francisci Cormellas, per Vincentium Surià; 1678.
Jacint Andreu, metge d’Hostalric, catedràtic a Barcelona, va fer un text, aleshores important, comprenent gairebé tota la medicina, amb la visió hipocràtico-galènica. Hi ha una altra edició de 1704.
Alòs i Serradora J d’.
Pharmacopoea Cathalana, siue Antidotarivm Barcinonense restitvtvm et reformatum : medicis, medicinae stvdiosis, chirurgis.. Barcinone : ex typographia Antonij Ferrer ; 1686.
Defensà les innovacions de Harvey. Hi ha facsímil modern – El mateix Alòs té una actualització important de l’Antidotari, també reeditat en facsímil.
Alòs i Serradora J d’, Petit i Guinovart M, Ferran i Sans R.
Disquisició fisiològico-anatòmica sobre el cor humà : Barcelona, any 1694.. Barcelona : Uriach; 1994.
Fornés J.
Tractatus de peste, praecipue Gallo-Provinciali et Occitanica grassanti : in quinque parte divisus : cum annexis opuscvlis, praeliminaribus, scilicet relationibus, dissertationibus.. Barcinone : venditur in Aedibus Typographiae ...; 1725.
Josep Fornés, catedràtic des del 1693, fou enviat a estudiar la terrible “pesta de Marsella”. El seu fill, Josep Fornés i Llorell, va publicar aquest text el 1725.
Rancé J, Boix F, Surià i Burgada F.
Tratado theorico-practico de la materia medica .. Barcelona: por Francisco Suriá y Burgada ...; 1773.
Aquest Tractat de Matèria Mèdica, en tres volums, representa un progrés molt gran pel coneixement de la medicació destinat als alumnes dels Col·legis de Cirurgia.
Armengol G, Tolosa J, (Família) S.
Historia medico-practica, que por dialogos manifiesta algunas medicinas, que baxo el apellido de especifico remedio, obtienen en si un poderoso veneno.. Vich : Por Joseph Tolosa ...; 1772.
Mostra de la polèmica existent sobre el mercuri com a medicament. Escrit per Gaspar Armengol, metge de Tortosa, publicat a Vic cap a l’any 1772. Hi ha una altra edició (Vic, 1778).
Velasco D, Villaverde F, Sellent A, Martí R.
Curso theorico-practico de operaciones de cirugia : en que se contienen los mas celebres descubrimientos modernos.. Barc. [Barcelona] : por Raymundo Martí ...; 1780.
Portada d’un dels llibres de text més importants pels alumnes del R. Col·legi de Cirurgia, 1780, fet pels Drs. Diego Velasco i Francisco Villaverda, professors de Barcelona i Cadis. Hi ha una reedició moderna.
Gibert i Tutó C, Santponç i Roca F, (Família) S.
Lecciones physiologicas para instruccion de los alumnos del Real Colegio de cirugia de Barcelona.. Barcelona : por Carlos Gibert i Tutó ...; 1781.
Llibre de text de Fisiologia pels alumnes del Reial Col·legi de Cirurgia. A vegades ni tan sols constava el nom de l’autor: “uno de sus maestros”.
Vidal D, Corbella i Corbella J, Vidal D, Universitat de Barcelona. Seminari Pere Mata.
![Portada del llibre: [Cirugía forense o Arte de hacer las relaciones chirúrgico-legales].](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/mini_028.jpg)
[Cirugía forense o Arte de hacer las relaciones chirúrgico-legales].. Nova ed. 1987. [Barcelona] : Seminari Pere Mata. Departament de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat de Barcelona; 1987.
Primer text, en publicació independent, de Medicina Legal a Espanya. Se’n van fer 5 edicions fins el 1814. Reedició en facsímil per la UB.
Galli i Camps L, Beraton J, Gómez Navía J, Barcelón J, Salvador Carmona M.
Nuevas indagaciones acerca de las fracturas de la rótula y de las enfermedades que con ellas tienen relación, principalmente con la transversal.. Madrid : en la Imprenta Real; 1795.
Masdevall J, Riera J, Masdevall J.
Epidemias de calenturas pútridas y malignas : 1764-1783.. Valladolid : Universidad de Valladolid; 1996.
Masdevall i Terrades J, Sastre i Puig J.
Reflexiones instructivo-apologeticas sobre el eficaz y seguro método de curár las calenturas putridas y malignas inventado por el Ill. Sr. Dr. Dn. Josepf de Masdevall.. Cervera : en la imprenta de la Real y Pontificia Universidad; 1788.
Llibre publicat a Cervera el 1788, per Jaume Sastre i Puig, metge de Taradell, sobre el mètode de Masdevall pel tractament de les febres malignes.
Mitjavila i Fisonell V, Texero M, Esterling M.
Noticia de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones del plomo ya administradas como medicina, ya mezcladas fraudulentamente con los alimentos de primera necesidad : se da un medio facil é inteligible á toda clase de gentes para saber si el. Barcelona : se vende en casa de Matéo Esterling ...; 1791.
Primer estudi monogràfic fet a Catalunya sobre la patologia pel plom, com a medicina i com a adulterant d’aliments. Antecedent important.
Carbonell i Bravo F, Piferrer JF.
Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa.. Barcinone [Barcelona] : ex officina Ioannis Francisci Piferrer ..., 1796.
Carbonell va ser el mestre més actiu en la introducció dels coneixements de la química moderna a Catalunya. Algun text seu va tenir difusió europea. Portada del “Pharmacia elementa chemiae fundamenta...”, 1796.
Academia Médico-Práctica de Barcelona, Pereyra PJ, Santponç i Roca JI, (Família) S.
Memorias de la Real Academia Médico-Práctica de la ciudad de Barcelona : tomo primero.. Madrid : en la Imprenta Real, por don Pedro Julian Pereyra ...; 1798.
Civat i Arnautó A, Civat i Arnautó A, Coromina i Feralt J, Piferrer JF.
Elementos de matematica, o bien sea Introduccion á la física experimental.. Barcel. : en la oficina de Juan Francisco Piferrer ...; 1806.
Text en el qual Antoni Cibat, que fou metge de Josep Bonaparte, ja assenyala la importància de la formació matemàtica per a l’estudi de la física.
Piguillem F.
![Portada del llibre: [Carta informativa sobre la imminente creación de la Sociedad de Salud Pública de Catalunya].](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/mini_037.jpg)
[Carta informativa sobre la imminente creación de la Sociedad de Salud Pública de Catalunya].. [S.l. : s.n.]; 1821.
Piguillem va ser l’introductor de la vacuna de la verola a la península. Aquí exposa la importància dels estudis de topografies referits a la salut.
Adserà i Gebellí, JM.
L’Obra del Dr. Viader i l’epidèmia de Girona de 1808-1810. 1987..
Tesi sobre l’obra de Viader, metge progressista exiliat, tractant d l’epidèmia de Girona de 1808-1810, quan la guerra del Francès.
Salvà i Campillo F, Santponç i Roca F, Brusi A.
Pensamientos del Dr. Don Francisco Salvá y Campillo sobre el arreglo de la enseñanza del arte de curar.. Mallorca : en la oficina de Antonio Brusi; 1812.
Salvà era el primer metge català del seu temps. Va escriure molt. Aquí explicació de les seves idees sobre l’ensenyament, recollides per Francesc Sanponts.
Bonells J, Lacaba i Vila I, Sancha G de.
Curso completo de anatomía del cuerpo humano.. En Madrid : en la imprenta de Sancha, se hallará en su librería ..; 1796.
Portada del primer volum de l’anatomia de Jaume Bonells i Ignasi Lacaba, que va tenir molta difusió com a text docent durant molts anys. Edició de 1820, ja morts els dos autors.
Ribot i Mas J de D.
Elementos sucintos de fisiologia arreglados para los discípulos de la Escuela especial del arte de curar de Barcelona en el año 1822.. Barcelona : en la Impr. de Ignacio Estivill; 1822.
Primer text de Fisiologia de Joan Ribot, pel alumnes de la que aleshores era “Escuela especial del arte de curar”,. Precedent important.
Palloni G, Bahí i Fontseca JF.
Memoria del caballero dr. Palloni sobre el contagio de la fiebre amarilla.. Barcelona : en la oficina de la viuda de D. Agustin Roca; 1824.
Bahí, compromès amb la societat i la política del seu temps, traduí l’obra de Palloni sobre el contagi de la febre groga. Fou un tema molt polèmic, amb gran càrrega emocional.
Gimbernat i Grassot A de.
Sucinta noticia del Dr. D. Antonio de Gimbernat.. Barcelona : Impr. de Sierra y Martí; 1828.
Biografia d’Antoni de Gimbernat, escrita pel seu fill Agustí.
Magendie F.
Compendio elemental de fisiología.. Barcelona: Impr. de la viuda e hijos de Don Antonio Brusi; 1828.
Importància de l’obra del gran fisiòleg francès, traduïda pels metges de Mallorca Ramon Frau i Joan Trias. Publicada a B. el 1828, tingué una bona influència.
Janer i Bertran F.
Elementos de moral médica ó Tratado de las obligaciones del médico y del cirujano.. Barcelona : Impr. de Joaquin Verdaguer; 1831.
Edició de 1831 d’un llibre que, encara avui, té idees que són d’actualitat.
Ribot i Mas J de D, Dorca i Morera J.
Elementos de patología general : arreglados principalmente segun la doctrina de Chomel.. Barcelona : en la Imprenta Nacional del Gobierno, por Dorca; 1820.
Joan Ribot va ser professor de Fisiologia, però va fer també uns Elements de Patologia General.
Foix i Gual JB, Navarra JO.
Arte de recetar y Formulario practico conformes á las lecciones públicas dadas en el real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona.. Barcelona : en la Impr. de los herederos de Roca; 1835.
Llibre breu sobre l’art de receptar, recollit per O. Navarra,a a partir de les lliçons de Joan Foix, catedràtic de Terapèutica.
Juanich i March F.
![Portada del llibre: Tratado elementar [sic] de materia médica externa.](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/mini_047.jpg)
Tratado elementar [sic] de materia médica externa.. Barcelona : Impr. de Joaquin Verdaguer; 1836.
Francesc Juanich, catedràtic de Mèdica a la facultat, , va fer també un text de Terapèutica que era una de les matèries en que es publicava més. 1836.
Medicina Balear. Palma de Mallorca: Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, [198?]
Mateu Orfila, estudiant a Barcelona, va ser l’impulsor de la Toxicologia Moderna, catedràtic de París i degà durant disset anys. Portada de la Revista de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, dedicada als 150 anys de la seva mort.
Vieta P, Navarra JO.
Apuntes acerca la catarata : leidos en la sesion pública de la Nacional Academia de Medicina y Cirujía de Barcelona, el dia 3 de enero de 1842.. [Barcelona : s.n.]; 1842.
Portada d’un treball de Pere Vieta sobre la cataracta, en l’inici de curs de la RAM.
Cubí M.
Sistema completo de frenolojía : con aplicaziones prácticas, fisionómicas, ideolójicas, filosófico morales, lejislativas i otras, conduzentes al adelanto i mejoramiento del hombre, individual i sozialmente considerado.. Barzelona : Impr. de J. Tauló; 1843.
La Frenologia era un tema amb gran difusió, també en ambients mèdics. Per l’exploració externa del crani deduïa alguns caràcters de la personalitat. Cubí en fou el seu difusor.
Nadal i Lacaba R.
Suicidios : oracion inaugural que en la apertura pública de las sesiones celebrada por la Academia de Medicina y Cirujia de esta ciudad á los 2 de enero de 1841 leyó el Dr. D. Rafael Nadal y Lacaba.. Barcelona : Imp. de Antonio Brusi; 1844.
Un dels primers estudis sobre el suïcidi, des d’un punt de vista mèdic a Catalunya. Valorava el concepte de malaltia mental
La Abeja médica : revista de los diarios y de las obras de medicina, cirugía, química y farmacia, ciencias físicas y naturales : repertorio completo de terapéutica, higiene, obstetricia, medicina legal, toxicologia, veterinaria, variedades.. Barcelona : Imprenta de la Prosperidad, de Roberto Torres; 1845.
Primer volum de “La Abeja Médica”, una de les primeres revistes que va intenta introduir el coneixement de la medicina francesa. Va tenir considerable influència.
Monlau PF.
Elementos de higiene privada.. Barcelona : Imprenta de D. Pablo Riera; 1846.
Monlau, actiu en molts camps, va publicar textos d’Higiene “privada” i “pública”, que van tenir vàries edicions i molta influència.
Hipòcrates, González de Sámano M, López Arcilla R.
Pronósticos de Hipócrates.. Barcelona : Impr. de Luís Tasso; 1852.
Text llatí, i versió castellana (per M. González de Sámano) i en vers (per Ricardo López Arcilla), amb comentaris.
Mendoza Rueda A.
![Portada del llibre: Estudios clínicos de cirujía [sic].](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/mini_055.jpg)
Estudios clínicos de cirujía [sic].. Barcelona : Impr. de A. Frexas; 1850.
Text de cirurgia d’Antoni Mendoza, amb introducció d’alguns aspectes de la nova cirurgia que es desenvoluparia en el segle XIX.
Salarich J.
Higiene del tejedor, ó sean : medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón.... Vich : Impr. i libr. de Soler hermanos; 1858.
Una de les primeres monografies de Medicina del Treball a Catalunya, ran d’un premi convocat per la R Acadèmia de Medicina. Considerat com a precursor.
Pi i Molist E.
Proyecto médico razonado para la construccion del Manicomio de Santa Cruz de Barcelona.. Barcelona : Impr. y Libr. politécnica de Tomás Gorchs ; 1860.
Projecte fet per Emili Pi i Molist sobre la construcció d’un nou “manicomi” per a la Santa Creu, que ja no els podia mantenir en el vell recinte hospitalari.
Cruxent C.
Consideraciones críticas acerca de los principios fundamentales de la homeopatía.. Barcelona : Impr. y libr. politécnica de Tomás Gorchs; 1863.
Una de les obres més importants de l’homeopatia a Catalunya en el segle XIX. Va ser una doctrina que va tenir un gran ressò popular.
Magaz y Jaime J.
Tratado elemental de fisiología humana.. Barcelona : Establ. tip. de Narciso Ramírez y Compañia; 1870.
Text bàsic per a l’ensenyament d’una fisiologia moderna a Catalunya. Va significar un progrés real.
Giné i Partagàs J.
Curso elemental de higiene privada y pública.. Barcelona : Imprenta de Narciso Ramírez y Compañía; 1871.
Giné va escriure sobre moltes coses. Va ser, catedràtic d’Higiene (després passà a Cirurgia). Va tenir diverses edicions, després actualitzades per Rodríguez Méndez. .
Mata P, Mata P.
Tratado de medicina y cirugía legal teorica y practica ; seguido de un Compendio de toxicología.. Madrid : Bailly-Bailliere; 1868.
Edició de 1868 del text clàssic de Pere Mata, que va tenir 5 edicions i una encara el 1912, el que indica la persistència i influència de la seva obra
Giné i Partagàs J.
Tratado teórico práctico de freno-patología ó Estudio de las enfermedades mentales fundado en la clinica y en la fisiologia de los centros nerviosos.. Madrid : Moya y Plaza; 1876.
Giné va ser el més polifacètic en l’orientació dels seus treballs. Destacà la seva obra com a director del manicomi de Nova Betlem, creant escola de psiquiatres. Aquí el seu text, de Frenopatologia. També veiem el seu text de Dermatologia, matèria inclosa
Valentí Vivó I.
Tratado elemental de toxicologia general y descriptiva.. Barcelona : Impr. de Jaime Jepús; 1877.
Catedràtic de Medicina Legal, intentà fer créixer els coneixements de Toxicologia, en els seus diversos camps. Llibre important. Autor d’una visió Antropològica de la Medicina Legal.
Gaceta médica de Cataluña.. Barcelona : Gaceta Médica; 1878
La revista més important a la nostra medicina en el seu temps. Es publicà més de 40 anys, i va ser portada de manera molt personal per Rafael Rodríguez Méndez
Robert B.
Sumario de los prolegómenos de clínicas médica explicados en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona por Bartolomé Robert.. Barcelona : Impr. de los sucesores de Ramirez; 1881.
Llibre dels primers anys com a catedràtic. És en realitat un llibre bàsic sobre l’exploració del malalt i la manera de fer la història clínica.
Solá, E.
Misterios del hospital : narración realista de escenas y lances hospitalarios y patológicos, miserias humanas, etc., entre enfermos, estudiantes y locos escrita en forma de novela descriptiva, médico-filosófica, nosocómica, y joco séria, en estilo liso y llano. Barcelona : Guillermo Parera, Librero; 1883.
Sentiñón G.
La viruela y su tratamiento curativo, preservativo y exterminativo.. Barcelona : Impr. Barcelonesa; 1884.
Gaspar Sentiñón va ser l’introductor més important dels coneixements de la medicina europea entre nosaltres. Aquí una de les seves obres pròpies, tots breus.
Cardenal S.
Manual práctico de cirugía antiséptica.. Barcelona : Biblioteca Ilustrada de Espasa; 1887.
El cirurgià més importat del seu temps a Catalunya, gran creador d’escola des de l’hospital del Sagrat Cor.
Ferran i Clua, J.
Estudios sobre la rabia y su profilaxis : 1887 á 1889.. Barcelona : Impr. de Heinrich; 1889.
Monografia del Dr. Ferran en que explica els primers progressos sobre la prevenció de la ràbia.
Ramón y Cajal S.
Manual de histología normal y técnica micrográfica.. 2a ed. Valencia : Libr. de Pascual Aguilar; 1893.
L’edició del tractat clàssic de Cajal va començar a València i apareixia en fascicles. Quan es va relligar n’hi ha amb dates de 1889 i 1890, mantenint el peu de València, pel compromís editorial. En l’edició de 1893, quan Cajal ja ha passat a Barcelona i és a Madrid, es continua amb el mateix peu. És un text fonamental de la nostra medicina.
Vidal Solares F.
Consejos prácticos sobre la higiene de la primera infancia : con un apédice acerca las enfermedades de los niños.. 7a ed., y corr. Barcelona : Tip. de Balmas Casamajó y C; 1898.
Pediatre, va crear l’Hospital de Nens Pobres. Va fer una tasca de divulgació important per a les mares, en forma de fulletons, dels que es feren moltes edicions i es repartia.
Turró R, Mascaró i Capella J.
La Inmunidad : discurso leido en la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona en el acto de su recepción.. Barcelona : [Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona]; 1894.
Turró va ser personatge “fora de sèrie” que va escriure sobre molts temes. Aquí portada de “Els orígens del coneixement: La fam”, una de les obres més conegudes. Portada de l’edició de 1912.
Letamendi J de.
Curso de clinica general ó Canon perpetuo de la práctica médica.. Madrid : Impr. de los sucesores de Cuesta; 1894.
Letamendi, professor d’anatomia a Barcelona i de Patologia a Madrid, té uns cursos de clínica, amb orientació vitalista, però de considerable valor. Edició de 1894.
Miró i Borràs O.
Aforística mèdica popular catalana confrontada ab las de altres llengues.. Manresa : Impr. de Anton Esparbé; 1900.
Metge i erudit de Manresa, autor d’obres del que en diu “folk-lore” mèdic, basat en el coneixement del llenguatge i pensament popular en relació a la malaltia i la medicina.
Recasens i Girol S, Recasens i Girol S.
Tratado de cirugía de la infancia.. Barcelona : Antonio López; 1901.
Gran cirurgià, deixeble de Cardenal, va publicar molt abans de consolidar-se com a catedràtic de Parts de Madrid. Aquí el seu llibre sobre cirurgia infantil.
Temes oficials.. Barcelona : Acadèmia d’Higiene de Catalunya; 1906.
Una de les primeres mostres, ja consolidades, de l’interès per la medicina social i els problemes de la higiene . Es fundà una Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Comenge L.
La Medicina en Cataluña : bosquejo histórico.. Barcelona : [s.n.]; 1908.
El text més clàssic d Lluís Comenge és aquesta “La Medicina en Cataluña”, que apareix el 1908, però sense data. És el primer intent de fer una obra general d’història de la medicina catalana.
Pi i Sunyer A, Rodrigo Lavin L.
Fisiología general.. Barcelona : Gili; 1909.
Primer llibre de text, extens de Fisiologia, fet pels doctors August Pi Suñer y Leonardo Rodrigo Lavín, catedràtics de Sevilla i de Cadis.
Fargas i Roca MÀ, Coroleu i Borràs W, Soler i Bertot P.
Ginecología.. Barcelona : Impr. de la Casa provincial de Caridad; 1898.
Fargas va ser el gran mestre de la ginecologia catalana del seu temps. Cap el final va editar un extens Tractat en dos volums, amb una 2a. edició el 1910. Abans alguns alumnes havien recollit les seves lliçons.
Testut L.
Compendio de anatomía descriptiva.. Barcelona [etc.] : Salvat; 1910.
Mostra d’una edició del “Compendio de Anatomia”, el Testut petit. Molt més clàssica va ser l’edicio en 4 volums, patrocinada per Salvat, que va tenir moltes edicions i reimpressions, i ha estat potser el text docent més conegut entre els estudiants, molts dels quals el conservaven i trasmetien als descendents.
Turró R.
Origens del coneixement : la fam.. Barcelona : Societat Catalana d’Edicions; 1912.
Actes, ponència i comunicacions del Primer Congrès dels Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona en els dies 22,23, 24 i 25 de juny de l’any MCMXIII.. Barcelona : [S.n.]; 1914.
Volum d’Actes del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana. Llibre important pel seu significat com a impulsor de la recuperació del català a la nostra medicina. Aquests congressos han passat per motes dificultats i han patit tres aturades, tot i que encara persisteixen. L’actual es fa a Manresa (octubre 2017).
Noguer Molins L.
Exploración clínica.. Barcelona : Libr. de Vicente F. Perelló; 1916.
Portada de la primera edició del text clàssic de Lluis Noguer Molins, que estat un element fonamental per a la pràctica de l’exploració clínica. Ha estat en vigor durant dotzenes d’anys.
Roca JM.
La Medicina catalana en temps del rey Martí : remembrem lo passat.. Novella ed. aum. Barcelona : Fidel Giró, impressor; 1919.
Portada del treball sobre “La Medicina catalana en temps del rei Martí”,ofert en el Congrés de Metges de Llengua Catalana de 1919.
Cervera L.
Fisiologia, fisiopatologia i clínica de les glàndules de secreció interna.. Barcelona : [s.n.]; 1926.
Jaume Aguader va començar, l’any 1926, en temps de dictadura, una col·lecció de “Monografies mèdiques” que durar fins a la guerra. Hi ha 105 números (alguns d’ells amb numeració doble). Aquí el primer, obra de Leandre Cervera, membre de l’Institut de Fisiologia.
López M y, Emilio.
Las Correlaciones somáticas del trabajo mental.. 1923
Un dels primers números d’aquesta col·lecció va tractar de la Psicoanàlisis, aleshores en la seva etapa d’introducció a Catalunya.
Sayé L.
Quimioterapia de la tuberculosis.. Madrid : Espasa-Calpe; 1928.
Resum actualitzat, el 1927, sobre la terapèutica de la tuberculosi, considerada aleshores com la “pesta blanca.
Domarus A von, Farreras P.
Manual práctico de medicina interna.. 2a ed. Barcelona : Manuel Marín; 1930.
Ha estat un dels clàssics per a l’ensenyament de la patologia i clínica mèdiques a Catalunya. Era una obra alemanya, traduïda per Pere Farreras (pare i fill), i continuada per Ciril Rozman, en el molt conegut “Farreras Rozman”, ara ja prop de la vintena edició.
Duran i Reynals F.
Introducció a l’estudi del cancer.. Barcelona : [s.n.]; 1929.
Francesc Duran Reynals, treballant als Estats Units des de molt jove, va participar activament les activitats a Catalunya. Aquí un text sobre el càncer,a Monografies Mèdiques.
Pi-Sunyer Bayo J.
Principis generals de dietética.. Barcelona : [s.n.]; 1930.
Jaume Pi-Suñer i Bayo, fill d’August, catedràtic de Santiago el 1936, autor d’un text capdavanter, els “Principis generals de dietètica”, publicat també a les Monografies Mèdiques.
Sunyer Pi, Jaume.
Memoria sobre la fisiología patológica de la ataxia locomotriz, tabes dorsalis, esclerosis posterior de la médula : presentada en 14 de octubre de 1876 por D.. Jaime Pi y Suñer. 1877.Mira y López E.
Manual de psiquiatría : con un apéndice y selección bibliográfica catalogada.. Barcelona : Salvat; 1935.
Primera edició del tractat de psiquiatria d’Emili Mira, que seria després molt ampliat. Mira és autor d’una obra molt extensa en el camp de la Psicologia i la Psiquiatria.
Corachán M.
Diccionari de medicina amb la correspondència castellana i francesa seguit d’un vocabulari castellà-català i un de francès-català.. Barcelona : Salvat Editors; 1936.
Primer gran diccionari de la Medicina Catalana, publicat per a distribuir en el Congrés de Perpinyà de 1936, va tenir grans dificultats de distribució. Avui és un clàssic. Amb una gran quantitat de col·laboradors, fou dirigit per Manuel Corachan.
Raventós, Jaume.
Tècniques practiques d’ànalis d’orina. 1937.
Portada de l’últim número conegut de les Monografies Mèdiques, el 105, sobre les anàlisis d’orina, publicat per Jaume Raventós i Bonaventura Benaiges, de l’Institut de Fisiologia.
Puigvert A, Vicente J.
Endoscopia urinaria.. 4a ed. Barcelona : Jims; 1983.
Un dels llibres importants d’Antoni Puigvert. Va tenir una primera edició el 1938. La segona no va arribar fins 30 anys més tard, el 1969. Aquí portada de la 4a. edició, de 1983.
Gallart Monés F, Gallart-Esquerdo A.
Colitis y falsas colitis.. 3a ed. Barcelona [etc.] : Salvat; 1944.
Primer número de les Monografies publicades per Salvat, a partir de 1940, omplint de fet el buit que van deixar les “Monografies Mèdiques”. La primera es va encarregar a Francesc Gallart Monés. Van tenir molta difusió a Sudamèrica.
Martorell F.
Tumores glómicos : estudio anátomo-clínico.. Barcelona : Miguel Servet; 1940.
Arruga H.
Cuál es el momento más oportuno de operar las cataratas.. Barcelona : N.A.G.S.A.; 1934.
El gran text d’Arruga és la “Cirugía ocular”, de 1946. Aquí portada d’una separata amb una intervenció sobre aquest tema en un congrés.
Trueta J.
The Spirit of Catalonia.. London [etc.] : Oxford University Press; 1946.
“The spirit of Catalonia”, edició d’Oxford el 1946. És un dels llibres més simbòlics de Josep Trueta, professor a Oxford.
García-Valdecasas F.
Farmacología experimental y terapéutica general.. Barcelona : [s.n.]; 1946
Primera edició del text de farmacologia de F.G. Valdecasas, que, ben actualitzat, ha servit per l’ensenyament de moltes tractat d’anestèsia del país, escrit per Josep Miguel Martínez, capdavanter entre els mestres de l’especialitat aquí.
Miguel Martínez J, Bastos Ansart M.
Tratado de anestesia.. Barcelona: Salvat; 1946.
Portada del primer text complet d’anestèsia a Catalunya, de Josep Miguel i Martínez.
Ramos Fernández R.
Diagnóstico y tratamiento de los trastornos nutritivos del lactante.. 2a ed. Madrid : [s.l.]; 1936.
Quarta edició del llibre “Trastornos nutritivos del lactante”, l’obra principal de Rafael Ramos. Les tres edicions anteriors es van fer a Madrid, tot i que l’autor ja era professor a Barcelona des de feia set anys.
Doménech-Alsina F.
Diagnóstico y terapéutica quirúrgicos de urgencia.. Barcelona : Salvat; 1947.
Edició definitiva del “Diagnóstico y tratamiento quirúrgicos de Urgencia”, iniciat juntament amb Corachan el 1937, que va tenir una gran difusió. (portada de l’edició de 1947).
Pedro-Pons A, Farreras Valentí P.
Tratado de patología y clínica médicas.. Barcelona : Salvat; 1950.
Text emblemàtic de la Medicina Interna a Catalunya a la segona meitat del segle XX. Fet pels membres de l’escola d’A. Pedro i Pons. Va tenir moltes edicions.
Piulachs P.
Lecciones de patología quirúrgica.. Barcelona : José Janés, editor; 1948.
Primer volum de las “Lecciones de Cirugía” de Pere Piulachs, obra extensa que va ser el llibre de text de cirurgia més important pels alumnes de la facultat.
Sala Ginabreda JM, Calafell i Gibert P, Pérez-Soler A.
Tratado de las enfermedades infecciosas de la infancia.. Barcelona : Edit. Científico-Médica; 1955.
És el recull més complet sobre la patologia infecciosa que afectava als nens.
Arandes Adán R, Vilanova X, Viladot Pericé A.
Clínica y tratamiento de las enfermedades del pie.. Barcelona : Editorial Científico-Médica; 1956.
Llibre capdavanter en la descripció de la patologia del peu, des de tots els vessants quirúrgics, a Catalunya.
Pi i Sunyer, A.
Sunyer metges, pare i fill.. Mèxic : Xaloc, 1957.
Tractat ampli sobre l’exploració dels malalts i els mitjans de diagnòstic.
Surós Forns, J.
Semiología médica y técnica exploratoria.. Barcelona : Salvat, 1953.
Tractat ampli sobre l’exploració dels malalts i els mitjans de diagnòstic.
Elizalde I.
Barraquer : dinastía de oftalmólogos.. [Barcelona : Centro de Oftalmología Barraquer]; 2002.
Aportació al coneixement de la tasca dels oftalmòlegs Barraquer, amb una visió de la nissaga.
Gras J.
Fundamentos de bioquimica médica.. 4 ed. Barcelona : Ediciones Toray; 1967.
El “Fundamentos de Bioquímica”, van ser un dels elements importants per a la formació dels estudiants. Van tenir molt èxit, iniciats el 1961, aquí la 4a. ed. de 1967.
Alsina i Bofill J.
El Metge davant l’hipertens.. Barcelona : Ediciones 62; 1969.
Amb aquest llibre sobre la hipertensió arterial s’obria una nova etapa en la sèrie de monografies mèdiques a Catalunya. S’encarregà a Josep Alsina i Bofill, un dels símbols de la medicina del país.
Pi Figueras, J.
Contribución al tratamiento quirúrgico del cáncer del colon derecho.. Barcelona : Salvat; 1949.
Casanovas J.
Capítulo de oftalmología en Síntesis médica 1955 relativa al bienio 1953-1954 : resumen de las nuevas orientaciones médicas según los trabajos últimamente publicados, especialmente en relación con la terapéutica clínica.. Barcelona : Wassermann; 1955.
Actualització de coneixements de totes les especialitats, dirigida des de 1940 per Màxim Soriano. Van ser una font important de coneixement del que es publicava aquí i a fora, en una etapa de dificultat de comunicació. Va durar més de tres dècades.
Sarró R.
I Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana : Barcelona-Montpeller de l’1 al 7 de juny de 1970.. Barcelona : Scientia; 1971.
El 1970 es va reunir el I Congrés d’Història de la Medicina Catalana, (Barcelona, Montpeller) suplint en part els Congressos de Metges de Llengua Catalana, parats des del 1936 a Perpinyà. Són 4 volums amb una gran quantitat d’informació, i amb una edició molt acurada.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, Societat Catalana de Biologia.
Xè Congres de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana : Perpinyà, 23-26 de Setembre de 1976.. Barcelona : Acadèmia de Cièncias Mèdiques de Catalunya i de Balears; 1976.
Per fí es van poder reprendre el Congressos de Metges i Biòlegs. Aquí, el primer volum de les actes del de 1976, també a Perpinyà.
Parellada i Feliu D.
L’Obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle.. Barcelona : Glosa; 1980.
Recull sistemàtic de les publicacions de psiquiatres catalans. Element bàsic pel coneixement de la història de l’especialitat en el país.
Fuentes Sagaz M de.
History of Catalan cardiology, 1872-1992.. Editorial Alta Fulla; 1992.
L’autor va aconseguir la fita de publicar en anglès la seva història de la cardiologia a Catalunya, i de fer-ne difusió. Element important pel coneixement i valoració de la nostra medicina.
Rozman C, Farreras Valentí P, Cardellach F, Domarus A von.
Medicina interna.. 18a ed. Barcelona : Elsevier; 2016.
Una de les últimes edicions del que va començar com a “Domarus” (1929), va continuar sota la direcció de Pere Farreras i després de Ciril Rozman.
Jordi González R.
Colectanea de “speciers”, mancebos boticarios, boticarios, farmacéuticos practicantes de farmacia y farmacéuticos en Cataluña (1207-1997).. Palau-solità i Plegamans : Fundació Uriach 1838; 2003.
Recull biogràfic dels farmacèutics catalans, amb particular atenció a la seva localització geogràfica. Element imprescindible per a la història de la farmàcia, i la sanitat, en el país.
Broggi M.
Memòries d’un cirurgià.. 1908-1945. Barcelona : Edicions 62; 2001.
Moisès Broggi (1908 – 2012), ha estat en els últims anys una icona de la medicina catalana. L’edició., passats els 90 anys, de les memòries d’un cirurgià han estat una aportació cabdal. El simbolitzen el seu retrat juntament amb una nova catalana, nena petita en els seus braços, de la portada del primer número del diari “Ara” .
Corbella i Corbella J.
Història de la medicina catalana.. Barcelona : Edicions DAU; 2016.
Estudi ampli, en dos volums, amb un enfocament global, de la història de la medicina catalana, fins el nostre temps.
Gomis R, Pardo R, Trilla A.
Homenaje a Juan Rodés.. Bilbao : Fundación BBVA; 2017.
Llibre d’homenatge a Joan Rodés (1938-2017), creador de l’Idibaps, que ha impulsat la reforma més important de l’organització, estructuració i recerca de la medicina a Catalunya en l’entresegle XX-XXI.
Gimbernat : revista catalana d'història de la medicina i de la ciència.. Barcelona : La Universitat, 1984.
Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, iniciada l’any 1984,en dos volums anuals. S’han publicat més de seixanta números, amb gairebé un miler d’articles, el text complet dels quals es pot consultar lliurement al RACO. Editada pel Seminari Pere Mata de la Facultat de Medicina de la Univesitat de Barcelona.
![Portada del llibre: [Cirugía forense o Arte de hacer las relaciones chirúrgico-legales].](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/028.jpg)
![Portada del llibre: [Carta informativa sobre la imminente creación de la Sociedad de Salud Pública de Catalunya].](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/037.jpg)
![Portada del llibre: Tratado elementar [sic] de materia médica externa.](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/047.jpg)
![Portada del llibre: Estudios clínicos de cirujía [sic].](/sites/default/files/exposicions/crai.medicina/historia_med_cat/portades/055.jpg)
