- Antoni Mendoza i Rueda (1811-1872)
L'any 1844 guanyà la Càtedra d'Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Dos anys més tard ocupa la Càtedra d'Anatomia Quirúrgica i Operacions, que dirigirà fins a la seva mort. El mes de gener de 1847, juntament amb el catedràtic d'Anatomia Josep Castells i Comas duen a terme, en el recinte de la Facultat de Medicina, les primeres proves amb l'anestèsia utilitzant un gos com animal d'experimentació. El dia 16 de febrer de 1847, en les dependències de l'Hospital de la Santa Creu, Mendoza practicà la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia a Catalunya. Es tractava d'una dona que havia patit un traumatisme en un peu a la qual li amputà l'extremitat utilitzant l'èter sulfúric com anestèsic. Ben aviat incorporà l'ensenyança dels procediments per evitar el dolor dins el programa de la seva assignatura i continuà aplicant l'anestèsia en totes les seves intervencions. - Narcís Carbó i d'Aloy (1826-1890)
Catedràtic de Terapèutica. La incorporació de noves substàncies amb efectes anestèsics al llarg de la segona meitat del segle XIX obligà al seu estudi des del punt de vista de la farmacologia. Carbó, de qui coneixem uns apunts de Terapèutica general i un programa de l'assignatura, dedicava quatre lliçons a l'estudi de la medicació anestèsica, incloent-hi aspectes històrics i les diferències entre els mètodes d'anestèsia local i els agents inhalatoris com l'èter i el cloroform. - Antoni Morales i Pérez (1848-1930)
Nascut a Aiora (Màlaga), succeí a Mendoza com a catedràtic de Cirurgia de la Facultat de Barcelona l'any 1876. Molt interessat per l’ús dels anestèsics en les seves operacions, ideà un procediment personal per utilitzar l'èter (que denominà "termoeterització"), amb l'ajut d'un aparell ideat per ell i que conegué diferents dissenys al llarg dels anys. Tot i que va tenir una difusió limitada al cercle dels seus col·laboradors, dos alumnes seus, Antoni Carreras Gaiviso i Àngel Mur i Estanyà utilitzaren aquesta tècnica com a tema central de les seves tesis doctorals. - Miquel A. Fargas i Roca (1858-1916)
Catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia. En el seu Tractat de Ginecologia dedica un important capítol a l'estudi de les tècniques anestèsiques utilitzades en la seva especialitat. Fargas va introduir, juntament amb el cirurgià Salvador Cardenal, un nou concepte: la necessitat de deixar les tasques d'administrar els anestèsics en mans d'un ajudant expert i permanent per descarregar-se d'aquesta responsabilitat i millorar la seguretat del pacient. Neix així la figura del metge "anestesiador". De fet, les pàgines del seu llibre dedicades als anestèsics recullen la tècnica i l'experiència de qui es va encarregar d'aquesta tasca des de les seves primeres intencions: el metge Jeroni Estrany i Lacerna (1857-1918). - Salvador Gil Vernet (1892-1987)
A la Facultat de Medicina, Barcelona 1965.
Salvador Gil Vernet va nèixer a Vandellós l'any 1893. Es va llicenciar en Medicina a la UB el 1915 i el 1919 aconseguí el grau de Doctor. El mateix any va ser nomenat professor auxiliar de la càtedra d'Anatomia de la Facultat de Medicina i el 1926 va guanyar la càtedra d'Anatomia a la Universidad de Salamanca. Només dos anys més tard, el 1928, vingué a Barcelona per ocupar la càtedra d'Anatomia a l'Hospital Clínic succeint el Dr. Serés.
La seva carrera va oscil·lar entre dues especialitats, l'anatomia i l'urologia. De fet, quan va arribar a Barcelona va assumir, a més de la càtedra d'anatomia,també la direcció de la clínica urològica i va simultanejar l'exercici de totes dues disciplines fins que, en els anys de l'autònoma, va haver d'escollir i va quedar-se amb l'urologia.
Es va jubilar l'any 1963 i va morir el 1987. - Francesc Domènech i Alsina (1901-1961)
Va llicenciar-se en Medicina a Barcelona l'any 1924 i es va doctorar a Madrid el 1927. La seva tesi, Estudio experimental y clínico de la anestesia raquídea sobre la motilidad intestinal, va resultar una aportació de gran rellevància per a l'estudi dels anestèsics. Entre 1926 i 1939 fou col·laborador de l'Institut de Fisiologia. - José Miguel i Martínez (1907-1998)
Pati interior de l’Hospital Clínic de Barcelona, anys 1930.
D’esquerra a dreta: J.Miguel; Sala; Bofill; J. Trias i Pujol; Balcells; E. Burgos Montesinos i Gorgues.
Imatge extreta de “Metges catalans a l’exili", 2006.El Dr.Miguel (de gris) acompanyat del Dr.Broggi, a la capçalera d'un pacient a la Clínica Fargas l'any 1932.
El Dr. José Miguel Martínez comença el seu itinerari professional al Servei de Patologia Quirúrgica de l'Hospital Clínic de Barcelona l'any 1933 amb un lloc de metge intern per oposició a la càtedra del professor Antoni Trias i Pujol. Des del seu ingrés s'encarregarà d'administrar les anestèsies, com era la norma en aquells temps que ho fes l'últim d'arribar..
L’any 1941 és nomenat cap del primer servei hospitalari d’anestèsia a Espanya, el de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.. El Dr. Miguel es va dedicar en aquest servei a formar els nous metges anestesiòlegs.
L'any 1946, Miguel publicà el seu Tratado de Anestesia, llibre de referència que va assolir un gran reconeixement en l'àmbit científic espanyol.
Institucionalment, va ser un factor determinant en la creació de la Sociedad Española de Anestesiología y Reanimación i la Societat Catalana d'Anestesiologia. En va ser el primer president. També va iniciar dues revistes, Hypnos i Revista Española de Anestesiología.
El 1955 va esdevenir Cap d'Anestèsia al nou hospital públic Francisco Franco de Barcelona, posició que va mantenir fins a la seva jubilació l'any 1977. Va morir el 1998 a Barcelona. - Eugeni Bruguera i Talleda (1914-1973)
Feta al servei del Prof. Piulachs. Drets: Dr. Sanchez Lloret (segon per la esquerra), Dr. Torner (tercer), Dr. Suñol (sisé). Asseguts: Dr. Bruguera (primer), Dr. Molins (tercer), Hna Benita (quarta). (arxiu personal Dr.Miquel Bruguera Cortada)
Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1941. Deixeble del doctor José Miguel Martínez. Quan el 1945 es convoquen oposicions per a la plaça de cap del Servei Central d’Anestèsia de l’Hospital Clínic, Miguel les guanya però al cap d’uns mesos renuncia. Llavors s’encarrega de la Direcció del Servei el Dr. Eugeni Bruguera, que ocuparà el càrrec fins a la seva mort. La seva activitat va estar molt lligada als quiròfans del professor Piulachs. El 1948 organitzà un curset d’anestèsia amb la col·laboració d’altres anestesiòlegs i professors de la Facultat. Des del curs 1961-62 exercí el càrrec de professor de classes pràctiques de la càtedra de Patologia i Clínica quirúrgiques. Contribuí al coneixement de noves tècniques amb la traducció d’algunes obres de referència dins l’especialitat. - Miquel Àngel Nalda Felipe
Medalla dissenyada pel Prof.F.Nalda president del 8th Annual Scientific Meeting of the European Academy of Anaesthesiology celebrat a Barcelona, 1986.
Catedràtic d’Anestesiologia i Reanimació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, 1977-2004.
President de la Sociedad Española de Anestesiologia y Reanimación, 1973-1985
President de la Comisión Nacional de Docencia en Anestesiología y Reanimación, 1978.
Vicepresident de la World Federation Societies of Anaesthesiologists, 1980.
Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, 1985-1987.
Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 2006.
Per iniciativa del Prof. Nalda, i amb la participació de tots els metges del Servei d’Anestesiologia i Reanimació, el 1985 s'inicia el Servei d’Assistència Mèdica Urgent (SAMU CLINIC) d’assistència a accidentats durant el període vacacional.
Davant l'èxit del Pla Pilot i els excel·lents resultats de les evacuacions realitzades i l'assistència a pacients de risc elevat, es va continuar amb aquest servei fins que, en la tardor d'aquest any, ho va assumir la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya amb el nom de Servei de Coordinació d’Emergències Mèdiques (SCEM).
Durant 20 anys es va organitzar un Curs de formació d’urgències transport del malalt crític amb coordinació amb el Servei d’Urgències de l'Hospital Clínic, destinat a la formació dels metges que després treballarien al SCEM. - Carme Gomar i Sancho
Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València, 1973. Premi Extraordinari. Títol d'Especialista en Anestesiologia i Reanimació, 1977.
Grau de Doctora en Medicina i Cirurgia. Universitat Autònoma de Barcelona, 1981. Premi Extraordinari. Curs 1980-1981.
European Diploma of Anaesthesiology and Intensive Care de la European Academy of Anaesthesiology, 1986.
Responsable del Centre de Catalunya de la Fundación FEEA de Continuing Education in Anaesthesiology organitzant 2 cursos l'any, 1987- 2009.
Organitzadora i examinadora dels exámens Part I i Part II del European Diploma of Anaesthesiology and Intensive Care de la European Society of Anaesthesiology.
Coordinadora de l' Education and Training Committee of the European Society of Anaesthesiologists i del Fellowship Program.
Directora de la Revista Española de Anestesiología, Reanimación y Tratamiento del Dolor, 1980-88.
Experta en docència de la Sociedad Española de Anestesiología, Reanimación y Tratamiento del Dolor.
Premi a l'Excelència Professional Mèdica en l'área de docència del Col·legi de Metges de Barcelona, 2005.
Cap del Servei d’Anestesiologia de l'Hospital Clínic, 1996-2006.
Actualment és catedràtica d’Anestesiologia i Reanimació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (càrrec que ocupa des de 2005). - Relació de llicenciats que han obtingut el títol de Doctor a la Càtedra d’Anestesiologia i Reanimació
Agustí Lasus, Mercè 2002
Alberto Sansano, Carlos 1985
Alcón Domínguez, Amalia 2002
Anglada Casas, Ma. Teresa 1994
Ayuso Colella, Ma. Ángeles 1998
Baró i Ministral, Balbina, 1987
Basora Macaya, Misericordia 1995
Bassons Herbera, Josefina 1995
Blasi Ibáñez, Annabel 2006
Borrás Ramírez, Rosa Ma. 1996
Cabrer Barbosa, Catalina Ana 1994
Calatrava Saz, Ma. Purificación 1994
Camp Herrero, Josep 1985
Campo Rivera, Francisco 1982
Carrero Cardenal, Enrique J. 2010
Castillo Monsegur, Jorge 1990
Castro Serrano, Ma. Jesús 1995
Chabás Bergón, Elena 1993
Dabbas, Nayef Abdul-Karim 1993
Doria Martínez de Salinas, Ana María 1982
Escolano Villén, Fernando 1993
Fàbregas Julià, Neus 1993
Faulí Prats, Adela 1999
Fernández López de Hierro, María del Carmen 1994
Ferrer García, María Dolores 1993
Fita Rodríguez, Guillermina 1994
Fontanals Dotrás, Jaume 1999
Francí Ventosa, Susana 1992
Galard Hernández, Juan José 1982
Gambus Cerrillo, Pedro Luis 2004
García Fages, Luisa Carlota 1995
Garcia Guasch, Roser 1981
Gómez-Arnau Díaz-Cañabate, Juan Ignacio 1981
González Machado, Juan L. 1986
Hernández Aguado, Carmen 1993
Jiménez Andujar, Ma. José 1994
López Gutiérrez, Ana María 2006
Mañalich Vidal, Martí 1983
Miranda Pitchot, Alejandro 1989
Monsalve Maestro, Concepción 1996
Morros Viñoles, Carlos 1996
Octavio de Toledo, Carmen 1993
Pacheco García, Mauricio 1982
Plaza Moral, Ana Ma. 1999
Pozo García, Maria Dolors del 2001
Prieto Álvarez, Maria del Pilar 1994
Ramón Soler, Rosa 1990
Roca Amatria, Gisela 1994
Roldán Delgado, Héctor 2000
Rovira Canudas, Irene 1994
Sabaté Pes, Antoni 1991
Sabaté Tenas, Sergi 2009
Salazar García, M. del Rosario de Fátima 1981
Santos Maroto, Ma. Pinar de 1998
Vilarasau Farré, Jordi 2003
Villalonga Morales, Antonio 1985
