Inici
| La recuperació de la medicina catalana | El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i el declivi de Cervera | Pere Virgili |
La recuperació de la medicina catalana
"A la segona meitat del segle XVIII es va produir una reacció que va tenir com a resultat un renaixement de la medicina catalana. Inicialment va afectar el camp de la cirurgia. Es van crear els Col·legis de Cirurgia.
Pere Virgili va fundar el de Cadis (1749) i el de Barcelona (1760); i Antoni Gimbernat, el de Madrid (1787).
Aquests col·legis van millorar l'ensenyament de la cirurgia i van facilitar el desenvolupament de l'anatomia. Tant és així, que a Cervera es van suprimir les càtedres de Cirurgia i Anatomia; i es van passar a estudiar a Barcelona.
Francesc Salvà i Campillo i Francesc Carbonell i Bravo van fundar, el 1770, l'Acadèmia mèdico-pràctica de Barcelona.
Amb aquest renaixement es van complir una sèrie d'objectius: projecció de la nostra medicina cap a Europa, desenvolupament científic i primer intent d'unificació de la medicina i la cirurgia."
Boguñà i Ponsa JM, Conill i Serra V. La facultat de medicina: de Cervera a Barcelona. Història de la Universitat de Barcelona?: I Simposium 1988. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1990.
El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i el declivi de Cervera
"El món il·lustrat espanyol va sentir la necessitat de renovar els estudis quirúrgics, sobretot per tenir bons cirurgians militars. Per aconseguir aquest objectiu, es va presentar el dilema de confiar la renovació a les universitats, que tenien en aquest camp una llarga tradició d'ineficàcia, o crear uns organismes nous on es formarien aquests nous cirurgians, per donar-los un nivell i una categoria europea. Es va optar per la segona possibilitat. I així es van crear els Reials Col·legis de Cirurgia de Cadis (1748) i el de Barcelona (1760). En aquests col·legis hi va tenir una decidida intervenció el català Pere Virgili, tant en la creació com en la direcció. Sembla que Barcelona va ser escollida per diveres raons: per la influència de Virgili; perquè Barcelona era una plaça militar important; perquè tenia fama de ser oberta i tolerant per acceptar les pràctiques de dissecció anatòmica i en últim terme perquè no tenia universitat, i així, s'evitava la proximitat física d'aquests dos organismes antagònics. En el fons, la creació dels Reials Col·legis de Cirurgia no va deixar de ser una bufetada per a la Universitat.
Ben aviat aquest Reial Col·legi de Cirurgia va adquirir un gran prestigi fins que es va obligar tots aquells que volguessin dedicar-se a la cirurgia a passar per les seves aules i així es va enfonsar la cirurgia gremial. Poc temps després, per la Reial Ordre de l'11 de març de 1775, aquesta obligació es va fer extensiva per als futurs metges i així els graduats a Cervera, abans de poder exercir la Medicina, havien d'estudiar l'anatomia al Col·legi de Cirurgia. Aquesta nova reglamentació va motivar un plet de la Universitat de Cervera que no volin perdre autoritat i prerrogatives davant d'altres institucions docents.
Els títols que atorgava el Reial Col·legi de Cirurgia i que facultaven per exercir la professió eren els següents:
- Cirurgià llatí, que eren coneguts com a cirurgians de primera classe.
- Cirurgià romancista, que desconeixien el llatí i no tenien formació humanística.
- Cirurgià sagnador."
Calbet i Camarasa JM. Els ensenyaments sanitaris en el segle XIX. Història de la Universitat de Barcelona?: I Simposium 1988. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1990.
"Pere Virgili i Bellver, considerat el creador dels estudis de cirurgia a l'Espanya del segle XVIII i sens dubte un dels més prestigiosos i innovadors dels científics catalans del seu temps.
Fill d'uns pagesos de Vilallonga del Camp, al Tarragonès, es forma inicialment com a cirurgia-barber, però més tard la seva curiositat científica el dugué a París, on fou deixeble dels millors cirurgians de l'època. Els estudis a França i els contactes amb els científics de la seva disciplina el convertiren ben aviat en el més il·lustrat dels cirurgians espanyols.
Establert definitivament a la Península, l'any 1748 ocuparà el càrrec de cirurgia major de la Marina espanyola i fundarà el Real Colegio de Cirugía de Cadis, el primer centre d'ensenyament quirúrgic espanyol d'acord amb els nous models de la Il·lustració, el qual comporta una radical transformació dels plans d'estudis i possibilita que els cirurgians barbers tinguessin l'opció de ser cirurgians de carrera.
La realització més transcendent de Pere Virgili en relació amb la medicina catalana és sens dubte la creació del Real Colegio de Cirugía de Barcelona, l'any 1764, del qual fou director en cap fins a la seva mort, a Barcelona, l'any 1776, i on va dur a terme una important tasca renovadora, no sols en la cirurgia sinó també en els estudis anatòmics.
Pere Virgili va excel·lir com a mestre i guia i al seu voltant es forma un grup de deixebles catalans que exerciren una indiscutible primada en la cirurgia hispànica del segle XVIII; esmentem-ne, entre d'altres, figures de la talla d'Antoni de Gimbernat, Lleonard Galli i Josep Queraltó."
Pere Virgili (1699-1776) i la cirurgia espanyola del segle XVIII, contribucions tècniques. Barcelona: [Diputació de Barcelona], 1999.