*/
Inici
L’interès per la infància en l’Època Moderna arrenca al segle XVIII amb la Il•lustració i la valorització de l’increment demogràfic per a l’economia i l’exèrcit dels estats moderns. En aquest segle es promulguen mesures legislatives per a la protecció de la infància i s’inicia la vacunació contra la verola.
Al segle XIX es produeixen una sèrie de fenòmens lligats a la Revolució Industrial com la urbanització de la població i el treball infantil que plantegen nous reptes a la salut dels infants. A la segona meitat del segle es produeix un gran avenç en els coneixements mèdics que comporta el sorgiment de les especialitats, entre elles la Pediatria, que es diferencia de la Maternologia. A Espanya es creà oficialment la càtedra de Malalties de la Infància l’any 1887.
Les primeres dècades del segle XX estan marcades per les altes taxes de mortalitat infantil, degudes a les malalties infecto-contagioses, predominantment les de tipus diarreic i respiratori. En aquest context sorgeixen iniciatives públiques i privades per lluitar contra aquest flagell, que afecta a totes les classes socials. Entre les primeres mesures es troben l’ensenyament universitari de la Pediatria i l’assistència hospitalària especialitzada. Entre les segones, la creació de dispensaris, “gots de llet”, llars d’infants, “lligues contra la mortalitat infantil”, etc.
La segona meitat del segle XX ve marcada per dos esdeveniments decisius: el descobriment de la penicil•lina i els altres antibiòtics, i la creació del “Seguro Obligatorio de Enfermedad”, que oferia cobertura sanitària familiar a una part important de la població.
Aquesta exposició pretén mostrar les aportacions realitzades a la cura de la salut dels nostres infants a través de la tasca docent, investigadora i assistencial de la Càtedra i el Servei de Pediatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Exposem una petita mostra dels llibres, revistes, cursos, conferències, etc., generats en el transcurs dels anys, així com fotografies d’alguns dels protagonistes i de les instal•lacions que els han acollit des de fa un segle.
Antecedents. Després del Reial Decret de 16 de setembre de 1886 que incorporava l’ensenyament universitari de la patologia infantil com una disciplina especialitzada, el 1888 es realitzaren les primeres oposicions a càtedres d’aquesta especialitat. A Barcelona, el primer catedràtic fou J. E. Iranzo Simón (1857-1927), un tocòleg que, tres anys mes tard deixa la càtedra per traslladar-se a Saragossa com a titular de la càtedra d’Obstetrícia d’aquella Universitat.
*/
Andrés Martínez Vargas
Catedràtic del Servei de Pediatria de la UB entre 1891 i 1931.
És el primer pediatra, format com a tal, a Nova York. A més a més de l'anglès, coneixia el francès i l'alemany, el què li facilità el contacte amb els avenços de la pediatria en aquests països capdavanters. Va traduir el llibre del francés Comby "Tratado de enfermedades de la Infancia" i el "Tratado Enciclopédico de Pediatria" dels alemanys Pfaundler i Schossman. Assistí i participà en molts congressos internacionals, i n'organitzà alguns de nacionals. En arribar a Barcelona, es negà a donar classes si no disposava d'uns llits, a l'antic hospital de la Santa Creu, per a l'ensenyament pràctic de l'especialitat; els estudiants protestaren ostensiblement, i l'opinió pública es posà al seu favor. Això li donà fama al Dr.Martínez Vargas. En aquesta primera etapa del seu magisteri, el trobem abocat en la consolidació de la seva especialitat, a través de la publicació de llibres "Introducción a la Pediatria", el "Tratado elemental médico-quirúrgico de la infancia" i el "Tratado de Pediatría". El 1912, va fundar a Barcelona la Sociedad Pediátrica Española, que posteriorment canvia de nom per Sociedad de Pediatria de Cataluña. Dos anys després, organitzà i presidí el Primer Congreso Español de Pediatria a Mallorca. En la seva vessant d'educador sanitari, va donar cursos de Maternologia i Puericultura, i nombrosos articles a la revista per ell fundada "La Medicina de los Niños". La preocupació social per la protecció de la infància es manifestà amb les Gotes de llet, els consultoris per a lactants, les Escoles ambulants de Puericultura, les Pólizas de protección infantil i els Negociados de Paidifília. Tingué una destacada actuació política com a degà de la Facultat de Medicina. Va ser rector de la Universitat de Barcelona en temps de Primo de Rivera. Oposat al moviment catalanista, obstruí l'aplicació de les resolucions del Segon Congrés Universitari Català (1918), i s'oposà a l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de la Universitat de Barcelona (1919).
Gregori Vidal i Jordana
Catedràtic del Servei de Pediatria de la UB entre 1934 i 1939.
Arribà a Barcelona per trasllat des de Valladolid. En arribar, va fundar la revista "Anales de Pediatria" amb el subtítol "Archivos de la Cátedra de Pediatria de la Facultad de Medicina", que aviat assolí la primacia científica entre les de l'especialitat. Va publicar algunes monografies sobre aspectes nutritius i metabòlics de la infància: "Patogenia del raquitismo", "Transtornos nutritivos del lactante", "Nefropatías en la infancia" i "Enfermedades por carencia en la infancia". En acabar la Guerra el 1939, fou depurat i apartat de la càtedra.
Pere Martínez Garcia
Fou el professor encarregat de curs entre 1931 i 1933, auxiliat per pediatres de reconeguda vàlua professional i docent com Alfons Trias i Maixenchs, Pere Calafell o J. M. Sala Ginabreda. Amb ell al front de la Càtedra de Pediatria, els canvis i transformacions de la Universitat de Barcelona en els primers anys de la República no foren traumàtics. Esperonà la creativitat i participació de tots els membres de l'equip en la recerca i la docència i obrí noves línies d'estudi de les malalties infeccioses i parasitàries. El 1932 va guanyar la Càtedra de Pediatria de Salamanca. El 1927 va traduir el llibre de A. B. Marfan "Afecciones de las vias digestivas en la primera infancia".
Rafael Ramos Fernández
Catedràtic del Servei de Pediatria de la UB entre 1941 i 1955.
Ben situat políticament, va venir a Barcelona per trasllat des de Salamanca. Home actiu i brillant que formà escola i desenvolupà el servei clínic, fou degà de la Facultat. L'any 1950 creà la revista "Archivos de Pediatria" com a òrgan d'expressió de la càtedra. Publicà un llibre de Puericultura i la monografia "Síndrome secundario maligno en patologia del lactante". Morí prematurament el 1955.
El professor adjunt Lluis Torres Marty, que ja fou ajudant en els temps de l’Autònoma, fou l’encarregat de Curs. En aquest període, es disgrega l’equip i el nivell clínic i docent minvà notablement.
Manuel Cruz Hernández
Catedràtic del Servei de Pediatria de la UB entre 1964 i 1992.
Home treballador i disciplinat, revitalitzà la càtedra i el servei. Organitzà innombrables cursos monogràfics i sessions clíniques setmanals; potencià les subespecialitats pediàtriques i creà l'Escola Professional de Pediatria i Puericultura, on es formaren moltes promocions de pediatres de primària. Dirigí nombrosos cursos d'avenços en el diagnòstic i en la terapèutica pediàtrica. Fou president de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), i president del Congreso Español de Pediatria. Autor i director d'un "Tratado de Pediatria" amb 10 edicions i d'un "Manual de Pediatria", així com d'obres de divulgació o puericultura com "Mensajes del bebé". Del seu magisteri han sorgit cinc catedràtics de Pediatria.
Rafael Jiménez González
Catedràtic del Servei de Pediatria de la UB entre 1987 i 2010.
Especialista en neonatologia i deixeble de Manel Cruz. Aquest període coincidí amb el trasllat del Servei de Pediatria a l’hospital de Sant Joan de Déu i la neonatologia a la Maternitat Provincial. Ha publicat: “Cuestiones clave en Pediatria”, “Formación Clínica Continuada” i “Neonatología: Procedimientos diagnósticos y terapéuticos” en col.laboració amb F. Botet i J. Figueras.
Lluís Morales i Folchs
Catedràtic del Servei de Pediatria de la UB des de 1997.
Especialista en cirurgia pediàtrica, de reconegut prestigi, és el Cap del Servei de Cirurgia pediàtrica a l’hospital Sant Joan de Déu. Ha publicat els capítols de cirurgia en el “Tratado de Pediatria” del prof. Cruz Hernández.
Josep Figueras i Aloy
Catedràtic del Servei de Pediatria de la UB des de 2008
Especialista en neonatologia, amb una àmplia trajectòria clínica i de recerca, es doctorà amb el treball "Aportación al estudio de las enzimas en pediatria. Significado de la leucinaminopeptidasa". És el cap de neonatologia a la Maternitat de Barcelona. Amb ell arriben els estudis col.laboratius d'àmbit europeu.