No es pot parlar de Xela Arias sense esmentar l’activitat que va desenvolupar pràcticament al llarg de la seva carrera professional: la traducció. En un moment en què es formava el sistema editorial gallec contemporani, Arias va tenir un paper molt important a l’hora de proporcionar capital literari a la cultura del país, traduint al gallec textos de llengües com l’anglès, el francès, l’italià i el neerlandès: Camilo Castelo Branco, Carlos Oroza, Roald Dahl, Gianni Rodari, Ferminore Cooper, etc.
 |
 |
La seva tasca com a traductora li va valer el Premi de Traducció de la Sociedade da Língua Portuguesa el 1987 i el Premi Ramón Cabanillas el 1994, aquest últim compartit amb Darío Xohán Cabana.
Traduir al gallec significava, fins i tot més que avui, un compromís amb la normalització de la llengua, introduint nous universos discursius i facilitant també la transferència de capital cultural, cosa que condueix a una millora en la qualitat de la producció literària a Galícia. En aquest sentit, podem llegir:
"Es bueno para los escritores el tener que enfrentarse a otras literaturas en un nivel de igualdad. Quiero decir que el escritor gallego, en concreto, tuvo durante mucho tiempo un nivel de exigencia prácticamente mínimo. Al introducirse en Galicia traducciones de obras universales, clásicas y contemporáneas, esto, espero yo, por lo menos provocará en los escritores gallegos elevar su nivel de calidad. A estas alturas creo que ya nadie puede autosatisfacerse con los mínimos. Esta puede ser la hora del principio de la gran literatura gallega".
Faro de Vigo, 21 de juliol de 1987
