Reproducció fotomecànica d’una gravat original de la sèrie de gravats titulada La faula de Psique estampada pel gravador italià Agostino Veneziano (1490-1540) a partir dels dibuixos del pintor flamenc Michel Coxcie (1499-1592). Tots dos van ser artistes de renom del moviment renaixentista. La il·luminació d’aquest capítol i els seus motius principals a través de les estampes permet copsar l'acceptació que aquesta obra tenia entre el públic del segle XVI en determinats contextos europeus.
En el contingut de la magnífica obra de la romanista novaiorquesa Elisabeth Hazelton Haight (1872-1964), publicada durant la segona dècada del segle XX, podem apreciar l’interès que existí durant els tombants del segle XIX al XX per la literatura del segle II, especialment la d’Apuleu. L’autora posa en relació l’obra amb el seu context històric i amb l’emergència del cristianisme, i tracta profusament la seva influència en el pensament renaixentista.
La coberta està il·lustrada amb un motiu de gust modernista. Gust apreciable principalment per tres recursos gràfics que caracteritzen la imatge. En primer lloc els motius decoratius amb formes curvilínies que emulen formes d’elements naturals com és el cas del conjunt que emmarca l’escena principal. En segon lloc la taca plana i el contrast extrem de la tinta negre en taca o en línia sobre el blanc paper. En tercer i darrer lloc la temàtica naturalista recollida pel nu femení i els dos faunes integrats a l’emmarcat que conté l’escena en un paisatge. Cal afegir que el disseny de la tipografia, d’un caire irregular, probablement disseny únic inspirat en motius d’estil modernista per aquesta il·lustració també expressa amb claredat l’estil gràfic i el gust propi de l’art nouveau del conjunt.
La protagonista de l’escena, en un gest reflexiu, camina per un paisatge boscós mentre dos faunes, que defineixen el marc de l’escena, l’observen sorneguers. Dibuix resolt amb grafit, estil i tinta negre, traç delicat contrastat amb el contrast de la tinta negre i el blanc paper per resoldre l’efecte de perspectiva gràficament, que amb les lletres del títol de l’obra dissenyades plantegen una il·lustració al gust de l’estil modernista per les formes orgàniques, irregulars i curvilínies com el plantejament de l’escena dintre d’un marc decorat per les figures dels faunes donen forma a una escena de tall naturalista.
Per la seva data de publicació probablement les reproduccions impreses d’aquestes làmines es van realitzar amb una de les tècniques litogràfiques disponibles a la indústria impressora de l’època. Dibuixos resolts molt probablement sobre imatges fotogràfiques retocades amb tècnica aquosa com aquarel·la o gouache monocrom en tonalitats negre i sèpia. A les escenes interiors els personatges protagonistes apareixen en poses afectades per tal de formar passatges de l’obra il·lustrats amb maneres teatrals. Per l’aparença de les escenes amb influències de la composició arquitectònica i de les postures corporals properes al ballet es poden adscriure a la corrent fotogràfica pictorialista força estesa a França la primera dècada del segle XX.
Portada de la versió del poeta florentí Agnolo Firenzuola (1493-1543) de la novel·la de L’ase d’or, editada per segona ocasió per Edoardo Sonzogno (1836-1920) l’any 1879, juntament amb alguns dels escrits de l’autor i traductor italià. S’acompanya l’obra del madaurès amb la Novella dello sternuto, traduïda per Matteo Boiardo (1441-1494).
A la portada criden l’atenció la menció a l’edició i al tipus de tecnologia emprada per realitzar-la. També destaca la lletra inicial de l’editor, decorada amb un disseny d’il·lustració monocroma estereotipada. Aquesta tècnica d’impremta que es destaca a la portada permetia la impressió d’una successió de pàgines en un sol foli de paper mitjançant l’ús de diverses planxes metàl·liques que contenien els conjunts a estampar a l’impremta. A través de la imposició d’aquestes pàgines i del plegat corresponent del foli imprès per les seves dues cares s’aconseguien el respectius quaderns que un cop cosits i enquadernats adientment formaven cadascun dels volums impresos d’una edició
Veiem que la Novella dello sternuto s’afegí al peu de pàgina tot acompanyant el text italià de la traducció de l’obra d’Apuleu. Com s’enuncia al primer bloc de la portada amb els títols de les obres i els autors originals i traductors relacionats en aquesta pàgina, la Novella dello sternuto traduïda per Matteo Boiardo, s’intercala amb l’Asino d’oro traduïda per Agnolo Firenzuola a partir de l’obra original d’Apuleu. Una obra i l’altra es troben editades amb diferents característiques tipogràfiques. La traducció de Boiardo té una mida tipogràfica i un interlineat lleugers però visiblement inferiors a L’ase d’or traduït per Agnolo Firenzuola.
Portada del volum del 1905 que inclou la traducció catalana del relat intern de la novel·la d’Apuleu, Amor i Psiquis, i la novel·la grega Dafnis i Cloe del sofista Longus, també del segle II.
A la contraportada del volum se’ns presenten les publicacions de la Biblioteca de Joventut, que fou originalment un número anual en forma de fulletó, editada per la revista Joventut, que més endavant esdevingué una publicació més considerable.
Portada del volum de la traducció d’Amor i Psiquis al català del traductor barceloní Ramon Miquel i Planas (1874-1950). La traducció la publicà ell mateix l’any 1905, que inclou un pròleg i una sèrie de precioses il·lustracions de les diverses escenes de la contalla, que adjuntem seguidament
Il·lustració en dues tintes amb un motiu al·legòric elaborat entorn d’un enquadrament circular. L’escut superior i la inscripció alineada a la meitat inferior de la circumferència coronada per una decoració floral, una serp i un escut a la meitat superior i una figura masculina ocupant l’interior del cercle.
Dibuixos resolts amb línia i tinta negra sobre paper blanc a partir de la síntesi gràfica de les làmines gravades per l’autor renaixentista Agostino Musi (ca. 1490-ca. 1540) a partir dels dibuixos de l'esmentat pintor flamenc Michel Coxcie en una sèrie formada per 32 làmines estampades pel gravador Agostino Musi, titulada La faula de Psique.
Portada i portadella de la mateixa traducció de Ramon Miquel i Planas que acabem de veure, editada per les publicacions de la revista Joventut, també del 1905.
Portades de la versió bilingüe llatí-francès de 1865 i 1875 de les obres de Petroni, Apuleu i Gel·li, autors llatins del segle II.
(A l'esquerra) Introducció a les obres d’Apuleu amb les notícies resumides sobre la seva biografia i la seva producció literària.
(A la dreta) Fragment de Les Florides, el conjunt de discursos independents conservats de l’autor madaurès. L’autor dedica la seva conferència al déu Esculapi, al qual invoca com a protector de Cartago. Podem observar que aquesta traducció consta de l’edició del text original llatí a la part inferior de les pàgines, cosa que facilita la comprensió de la composició original i la cerca dels termes en ambdues versions. Hem comentat l’obra a l’article d’aquesta exposició «Sobre Apuleu i la seva producció literària».
Traducció de Diego López de Cortegana de L’ase d’or del segle XVI (encara que la publicació diu de finals del segle XV), a la qual li hem dedicat un article en aquesta exposició, i que, en aquest cas, fou publicada el 1890 a Madrid a cura de la Librería de la viuda de Hernando y Compañía. Inclou també la traducció de les Florida i de De deo Socratis (Sobre el déu de Sòcrates), aquí titulada en castellà com El demonio de Sócrates.
A la portada es distingeixen les parts habituals. A l’encapçalament destaca el nom de la col·lecció i el volum de l’obra en números romans amb caixa alta. La composició justificada centra el joc tipogràfic utilitzant diverses caixes i fonts però amb un ritme d’interlineats prou continu i gairebé uniforme a l’apartat central amb el títol, el títol paral·lel, les observacions i la menció a l’autor. Pel que fa al peu d’impremta permet distingir-hi les tres dades principals habituals d’aquest apartat: el lloc, el responsable i l’any d’edició o impressió.