Durant els anys de joventut i la vida universitària en Compostel·la es produeix la seva col·laboració amb el Seminario de Estudos Galegos i la publicació de les seves primeres obres literàries, en l’àmbit de la poesia. Després de la guerra és fet presoner per les autoritats franquistes i serà condemnat a 12 anys de presó e inhabilitat per la docència. Durant aquests anys escriu poemes que, majoritàriament, no s’arriben a publicar. Reprèn la seva obra poètica amb la publicació de Anxo da Terra (1950), al que seguirà dos anys més tard Poemas pendurados de un cabelo (1952) i ja a l’inici de la dècada següent, Salterio de Fingoy (1961). També en 1950 guanya el premi de novel·la gallega convocat per Bibliófilos Gallegos amb l’obra A xente da Barreira, primera novel·la en gallec publicada després de la guerra (1951). Molt més endavant apareixerà la seva segona novel·la titulada Scorpio (1987).
 |
 |
|
Font: Moncho Rama. Retrato de R. Carvalho Calero, Santiago, Despatx de la Facultat?, 1987. |
Ricardo Carvalho Calero, A xente da Barreira, Santiago, Bibliófilos gallegos, 1951. |
Als anys vuitanta comença a recollir, depurar e reeditar la seva obra literària. Compila e revisa la seva producció poètica en Pretérito imperfeito, 1927-1961 (1980) i Futuro condicional, 1961-1980 (1982), mentre que l’obra dramàtica apareix reunida en Teatro completo (1982) i la narrativa en A gente da Barreira e outras histórias (1982) i Narrativa completa (1984).
