(7) Abraam Bar Hiia, Llibre revelador. Meguil·lat Hamegal·lè. Segons l'edició del text revisat i prologat pel Dr. Juli Guttmann. Versió de l'hebreu per J. Millàs i Vallicrosa ..., Barcelona, Editorial Alpha, 1929-
(8) Abraam Bar Hiia, Llibre de geometria. Hibbur hameixihà uehatixbòret. Segons el text editat i prologat pel Dr. Miquel Guttmann. Versió de l'hebreu per J. Millàs i Vallicrosa, Barcelona, Editorial Alpha, 1931.
Millàs i Vallicrosa, que ja havia col·laborat en els primers volums de la Fundació Bíblica Catalana, fou el traductor de dos dels volums de Abraam Bar Hiia.
Tots dos aparegueren a l’efímera Col·lecció Hebraico-Catalana. El text hebreu havia estat editat per Julius Guttmann (1880-1950).
Entre 1929 i 1931, l’Editorial Alpha també publicà una col·lecció efímera, denominada Biblioteca Hebraico-Catalana, formada per tres volums. Dos dels volums reprodueixen els tractats de Abraam Bar Hiia, en concret el seu Llibre revelador i Llibre de geometria, amb traduccions del semitista Josep Maria Millàs i Vallicrosa (1897-1970), catedràtic d’Hebreu i Arameu de la Universitat de Barcelona (1932-1970), a partir del text hebreu establert per Julius Guttmann (1880-1950) que aleshores era professor a la Hochschule für die Wissenschaft des Judentums de Berlin, en una edició apareguda el 1913.
El jueu barceloní Abraham bar Hiia (ca. 1065–1140 ca.), també conegut com a Abraham Savasorda (o Sabassorda) i com a Abrahau Iudaeus, fou un dels científics judeocatalans més importants de l’alta Edat Mitjana. Tot i que es formà a Osca, desenvolupà tota la seva activitat a Barcelona, al servei de la comunitat jueva i del rei Pere i.
Millàs i Vallicrosa va traduir, per a la Biblioteca Hebraico-Catalana, dos dels seus tractats. En primer lloc, anostrà el Llibre revelador (en hebreu Meguil·lat hamegal·lè) del jueu barceloní (nr. 7), basant-se en l’edició del text hebreu d’Adolph Poznanski i Julius Guttmann apareguda a Berlin el 1924. Al final de la introducció, Millàs i Vallicrosa descriu els objectius de la Biblioteca Hebraico-Catalana. El segon text de bar Hiia que el semitista barceloní traduí fou el Hibbur hameixihà uehatixbòret (literalment Tractat sobre la mesura i el càlcul, però més conegut com a Tractat de geometria (nr. 8), escrit cap al 1116, una de les primeres adaptacions de l’àlgebra àrab.
El segon volum de la Biblioteca Hebraico-catalana aplegava la traducció catalana de l’obra més important del jueu barceloní Josep Ben Meir Ibn Sabara (ca. 1140–1200 ca.), en concret, el seu Llibre d’ensenyaments delectables (o Sèfer Xaaixuïm en hebreu), aparegut el 1931 (nr. 9). Es tracta d’una composició en prosa rimada que incorpora també passatges en vers, on desfilentot un seguit de narracions de caire popular, on el narrador-protagonista , acompanyat d’un gegant de nom Enan¸inicia un viatge per diverses ciutats, amenitzat pels relats que es van explicar l’un a l’altre.
En aquest cas, la traducció anava a càrrec d’Ignasi Gonzàlez Llubera (1893-1962). Gonzàlez i Llubera s’havia format, en llengües semítiques, a la Universitat de Barcelona, però exercí la seva activitat docent, des del 1926 al 1960, a la Queen’s University de Belfast, al Departament d’Espanyol, on tingué com a deixables Robert Brian Tate i Francis William Pierce.
Bibloteca Hebraico-Catalana
- Abraam Bar Hiia, Llibre revelador. Meguillat Hamegallè. Segons l'edició del text revisat i prologat pel Dr. Juli Guttmann. Versió de l'hebreu per J. Millàs i Vallicrosa ..., Barcelona, Editorial Alpha, 1929.
- Abraam Bar Hiia, Llibre de geometria. Hibbur hameixihà uehatixbòret. Segons el text editat i prologat pel Dr. Miquel Guttmann. Versió de l'hebreu per J. Millàs i Vallicrosa, Barcelona, Editorial Alpha, 1931. BCH III)
- Josep Ben Meir Ibn Sabara, Llibre d'ensenyaments delectables : Sèfer Xaaixuïm. Traducció amb introducció i notes d'Ignasi González-Llubera, Barcelona, Editorial Alpha, 1931.
