(52) Xenofont, Els deu mil. Traducció de Carles Riba, Barcelona, Editorial Catalònia, 1920 (Biblioteca Literària).
(53) Xenofont, Records de Sòcrates. Text i traducció de Carles Riba, Barcelona, FBM, 1923.
(54) Xenofont, Obres socràtiques menors. L'economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Text i traducció de Carles Riba, Barcelona, FBM, 19241; 19312.
Un dels primers autors que Riba traslladà fou Xenofont. L’elecció no ha de sorprendre, perquè aquest autor, com també Plutarc, era –com afirmà Joan Ferraté– un «amable model de virtut i de seny» que havia de contribuir a la formació cívica del jovent. En l’humanisme ribià d’aquesta època no és estrany veure associats, com veurem, aquests dos autors.
De fet, ja per a la Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana el jove poeta havia realitzat una versió de l’Anàbasi, en dos volums, sota el títol de Els deu mil (ca. 1920) (Nr. 52) que també inclou la Vida d’Artaxerxes de Plutarc, és a dir, la biografia d’Artaxerxes ii, rei de Pèrsia (445 – 359 ca.), en el regnat del qual tingué lloc la famosa expedició dels mercenaris grecs.
Així, la primera col·laboració de Carles Riba a la FBM fou una segona traducció de Xenofont. En efecte, l’any fundacional de 1923, Riba publicava els Records de Sòcrates de Xenofont (Nr. 53), que constitueixen el primer volum de la sèrie grega (amb anterioritat havien aparegut només el Lucreci de Balcells i el Nepot de Manuel de Montoliu).
L’any següent (1924), Riba abordava l’anostrament d’algunes de les obres menors de Xenofont. En efecte sota el títol de Obres socràtiques menors, s’hi aplegaven L’economia, El convit de Càl·lies i la Defensa de Sòcrates (Nr. 54), textos que mostraven «tot el que aquella civilització antiga, de vegades tan dura, podia comportar d’humanitat profunda i delicada». (C. Riba, “Noticia preliminar”, p. 10).
