3.3. Riba i Plutarc (I)

És prou conegut que un dels autors a qui Riba dedicà més energies en la seva tasca de traductor fou Plutarc de Queronea: des del 1920 i fins al 1948, Riba traslladà la integritat de les Vides paral·leles del biògraf grec. Riba s’havia estrenat com a anostrador de Plutarc a la Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana per a la qual havia publicat les Vides d’Alexandre i de Cèsar (Nr. 55) (ca. 1920).

Les biografies plutarquianes de la FBM, iniciades l’any 1926, comprenen quinze toms, dividits en volums i en parts, que presentaven sempre una biografia grega acompanyada d’una biografia romana.

Les Vides paral·leles traduïdes per Carles Riba per a la FBM

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom I. Vol. I. Part 1ª. Teseu i Ròmul. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1926. [18].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom II. Vol. I. Part 2ª. Soló i Publícola. Temístocles i Camil. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1926. [21].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom III. Vol. I. Part 3ª. Arístides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1926. [27].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom IV. Vol. I. Part 4ª. Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1927. [30].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom V. Vol. I. Part 5ª. Coriolà i Alcibíades. Demòstenes i Ciceró. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1928. [36].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom VI. Vol. ii. Part 1ª. Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1934. [74].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom VII. Vol. ii. Part 2ª. Emili Paulus i Timoleont. Èumenes i Sertori. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1935. [81].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom VIII. Vol. ii. Part 3ª. Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Text i traducció per Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1937. [83].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom IX. Vol. ii. Part 4ª. Alexandre i Cèsar, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1942. [85].

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom X. Vol. iii, part 1.^a. Demetri i Antoni. Text revisat i traducció de Carles Riba ..., Barcelona, FBM, 1929 [42]

• Plutarc, Vides paral·leles. Tom XI. Vol. iii, part 2.^a. Pirros i Mari. Aratos. Text revisat i traducció de Carles Riba ..., Barcelona, 1930 [52].

• Plutarc. Vides paral·leles. T. XII. Vol. iii, part 3.^a. Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Text revisat i traducció de Carles Riba ..., Barcelona, FBM, 1932 [59].

• Plutarc, Vides paral·leles. T. XIII. Vol. iii, part 4.^a. Licurg i Numa. Lisandre i Sul·la, Text revisat i traducció de Carles Riba ..., Barcelona, FBM, 1933 [66].

• Plutarc. Vides paral·leles. T. XIV. Vol. iii, part 5.^a. Agesilau i Pompeu. Text revisat i traducció de Carles Riba ..., Barcelona, FBM, 1934 [69].

• Plutarc. Vides paral·leles. T. XV. Galba i Otó. Text revisat i traducció de Carles Riba. Apèndix: Indexs generals (Index d'autors citats per Plutarc. Index de noms de Déus, d'homes, de llocs. Index des coses, mots i nocions que s'expliquen. Esmenes als volums precedents, Barcelona, FBM, 1946 [88].

El primer volum de les biografies plutarquianes, que comprenia les vides de Teseu, mític fundador d’Atenes, i de Ròmul, mític fundador de Roma, va aparèixer l’any 1926 (Nr. 56), amb la revisió de Lluis Nicolau d’Olwer. El ritme de producció fou notablement alt, perquè entre els deu anys compresos entre 1926 i 1935 aparegueren deu volums. El darrer volum publicat abans de l’esclat de la contesa civil fou el tom vii, aparegut el 1935 (Nr. 57) que contenia les biografies d’Emili Paule i Timoleont, d’una banda, i d’Èumenes i Sertori, de l’altra.