(92) L.A. Sèneca, De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Text i traducció del Dr. Carles Cardó, Barcelona, Editorial Catalana, 1924.
(93) M. Porci Cató, D’agricolia. Text revisat i traducció de Mn. Salvador Galmés, Barcelona, FBM, 1927.
Com hem pogut anar veient, els sector més dinàmic i aperturista de l’església catalana també volgué col·laborar decididament en les aventures cambonianes, tant en la FBM com en la Fundació Bíblica Catalana. Entre els noms que hi trobem figura el canonge Josep Maria Llovera (que participà en el primer volum dels discursos ciceronians), mossèn Gumersind Alabart (que ens donà el Brutus de Ciceró), dom Antoni Ramon i Arrufat (que anostrà la Història lausíaca de Pal·ladi i els primers llibres de Polibi), mossèn Tomàs Bellpuig (que s’encarregà de l’epistolari de Cebrià de Cartago), i mossèn Cebrià Montserrat (a càrrec de Les nits àtiques d’Aulus Gel·li). A mossèn Antoni Navarro (1869-1936), que era poeta i que morí assassinat a l’inici de la Guerra Civil, li fou encarregada la versió d’Ausoni que fou completada, no sense penes, per Carles Riba (Nr. 95).
Ara bé, potser en el camp eclesiàstic el nom més important d’entre els traductors és el del canonge –aleshores només prevere– Carles Cardó (1884-1958), responsable de l’anostrament de l’obra filosòfica de Sèneca. Cardó fou actiu des de les primeres hores de la FBM (el primer volum, De la ira de Sèneca, és del 1924) i fins a la seva mort (el darrer volum que traduí aparegué pòstumament el 1959). Abans de la Guerra, aparegueren els tractats filosòfics, com ara el volum amb De la brevetat de la vida, De la vida benaurada, i De la providència del 1924 (Nr. 92), les consolacions i les cartes a Lucili; després de la Guerra, Cardó, des de l’exili suís, reprengué la col·laboració i enllestí Dels beneficis (que havia quedat interromput per l’esclat bèl·lic) i els tres llibres de Qüestions naturals del filòsof de Còrdova.
Al llistat de col·laboradors eclesiàstics de la FBM cal afegir-hi dos mallorquins: Salvador Galmés i Llorenç Riber.
El prevere llorencí Salvador Galmès (1876-1951) assumí la traducció de dos tractats d’agronomia, el D’agricolia de Cató el Vell (Nr. 93) i el Del camp de Varró (que inicialment duia el títol De pagesia), i dels tres llibres del De l’orador de Ciceró.
El campaneter Llorenç Riber (1881-1958) s’havia d’encarregar de Titus Livi. Finalment, però, assumí la traducció de les Sàtires i de les epístoles d’Horaci (1927) (Nr. 94) –amb el text establert per Isidor Ribas– i, poc després, reprengué la traducció de l’oratòria ciceroniana amb les Verrines (en col·laboració amb Josep Vergés).
