Lippert, Bernhard - Reedijk, Jan

Lippert, Bernhard. Cisplatin : Chemistry and Biochemistry of a Leading Anticancer Drug. Zürich: Helvetica Chimica Acta, 1999

Doctorat a Munic, Lippert feu una estada postdoctoral a Michigan amb Barnett Rosenberg, descobridor del cisplatí. Des de 1988 és el primer catedràtic de química bioinorgànica d'Alemanya. Especialista en les reaccions del cisplatí i del transplatí amb les nucleobases constituents de l’ADN, darrerament fa recerca en química supramolecular amb metalls i nucleobases

Casas Fernández, J.S., Moreno, Virtudes [et al.]. Química bioinorgánica. Madrid: Síntesis, 2002

De manera gairebé simultània, la mateixa editorial va publicar Introducción a la química bioinorgànica i Química bioinorgànica. Els autors d’aquests llibres, entre ells la catedràtica de la UB Virtudes Moreno, van donar un fort impuls a la recerca i l’ensenyament d’aquest camp en les universitats espanyoles a les darreres dècades del segle XX.

Moura, Isabel, Luisa B. Maia, and José J. G. Moura. Enzymes for Solving Humankind’s Problems : Natural and Artificial Systems in Health, Agriculture, Environment and Energy. Cham, Switzerland: Springer, 2021

Moura és un dels membres més destacats del grup de química bioinorgànica de Lisboa, un dels que millor combina la bioquímica amb la química dels metalls de transició. La seva recerca s’ha centrat en els bacteris desnitrificants i en les estructures de metal·loproteïnes com les oxidoreductases. És també coeditora de Metalloenzimes in Denitrification (2016)

Muñoz Páez, A. Sabias : la cara oculta de la ciencia. Primera edición. Barcelona: Debate, 2017

Muñoz-Páez és experta en estudis d’estructura molecular en solució mitjançant espectroscòpia d’estructura fina del llindar d’absorció de raigs X (EXAFS). En paral·lel, ha desenvolupat una tasca divulgadora destacable, havent publicat també Historia del veneno, i biografies de Lavoisier i de Marie Curie

Nakamoto, Kazuo. Infrared and Raman Spectra of Inorganic and Coordination Compounds. Applications in Coordination, Organometallic, and Bioinorganic Chemistry. 6th ed. Hoboken, N.J: Wiley, 2009

Llibre de referència per a l’estudi de compostos inorgànics amb espectroscòpia infraroja, emprat per moltes generacions de químics i objecte de múltiples edicions des que se’n va publicar la primera el 1963. Nakamoto, natural d’Osaka, desenvolupà la carrera acadèmica als EUA com a expert en espectroscòpia Raman, i és coautor del llibre Drug-DNA Interaction Protocols

Wishart, James F., and Daniel G. Nocera. Photochemistry and Radiation Chemistry : Complementary Methods for the Study of Electron Transfer. Washington, D.C: American Chemical Society, 1998

Deixeble de Harry B. Gray, Nocera ha obert nous camins en l’estudi de mecanismes de conversió d’energia en química i en biologia, i en l’aplicació de la fotoquímica a la fotosíntesi artificial. El seu assoliment més conegut és el full artificial, un petit dispositiu que capta l’energia solar i dissocia l’aigua en oxigen i hidrogen

Oro, Luis A., and Eduardo Sola. Fundamentos y aplicaciones de la catálisis homogénea. 2a ed. Zaragoza: [els autors], 2000

Luis Oro, deixeble de Rafael Usón, desenvolupà una línia de recerca de catàlisi homogènia reconeguda internacionalment. També ha destacat per la seva participació activa en la política científica, juntament amb els físics Juan Rojo i Pedro Pascual, així com en societats científiques nacionals i europees.

Reedijk, Jan, Santiago Álvarez, and Kenneth Reinhard Poeppelmeier. Comprehensive Inorganic Chemistry II : from Elements to Applications. Amsterdam: Elsevier, 2013

Poeppelmeier, un dels químics de l’estat sòlid més destacats de les darreres dècades. Va coordinar junt amb Jan Reedijk un estol d’editors i autors per fer aquesta obra de referència en 9 volums, que complementa i actualitza la mítica versió del 1973 editada per J. C. Bailar, H. J. Emeléus i R. Nyholm. És també coautor del llibre Photonic and Electronic Properties of Fluoride Materials

Reedijk, Jan, and Elisabeth Bouwman. Bioinorganic Catalysis. 2nd ed., rev.  and expanded. New York [etc: Dekker, 1999

Jan Reedijk és un dels científics europeus més rellevants en els camps de la química de coordinació i la química bioinorgànica. Ha estat un entusiasta catalitzador dels congressos internacionals de química de la coordinació (ICCC), unit a una efectiva tasca dins la IUPAC i al lideratge com a coordinador mundial de l’Any Internacional de la Taula Periòdica el 2019.