Poloni, Po, 84

L’existència del poloni la va deduir Mendeléiev a partir de la seva taula periòdica. Marie i Pierre Curie van descobrir, juntament amb el radi, el 1898, en el procés de purificació de l’urani.

Els Curie van observar que la radioactivitat del residu resultant de la purificació de l’urani era 300 vegades superior a la del mateix urani.  Per investigar-ho, van llogar una estança, anteriorment utilitzada com a dipòsit de cadàvers, on van coure en un calder milers de quilos de pechblenda (òxid d’urani, U3O8) que removien amb una barra de ferro de l’alçada d'una persona. El 1898, el treball feixuc i tediós del matrimoni Curie durant anys, va finalitzar amb èxit amb el descobriment de dos nous elements: el poloni i el radi, molt més radioactius que qualsevol dels elements coneguts fins aleshores. Per aquest descobriment, Marie Curie va obtenir el Premi Nobel de Química el 1911. De vegades, després de sopar, els Curie tornaven al laboratori d’amagat per veure brillar les mostres, una visió que mai no va deixar de produir-los, «noves emocions i fascinació». Marie Curie, com a descobridora, va batejar l’element 84 Polonium, en reconeixement al seu país, aleshores envaït per Rússia. Mai abans no s’hi havia posat nom a un element per motivacions polítiques.

El poloni és una de les substàncies més tòxiques conegudes, un gram podria matar 50 milions de persones i 50 milions més caurien malaltes.

Irène Joliot-Curie, filla de Pierre i Marie Curie va morir per exposició al poloni en inhalar-lo accidentalment quan al laboratori va explotar una càpsula que contenia el metall.

Les morts del líder palestí Yasser Arafat el 2004 i la de l’agent del MI6 i exagent del KGB, Alexander Litvinenko, el 2006 al Regne Unit, es van atribuir a l’enverinament amb poloni radioactiu.
 
El poloni contingut en els fertilitzants fosfatats és absorbit per la planta del tabac. En cremar-se les fulles, la radioactivitat del fum inhalat destrueix els teixits pulmonars.