Llengües

Gasos nobles

InfoCRAI coronavirus

Els gasos monoatòmics, inodors i incolors

Gasos nobles Fins a finals del segle XIX els químics pensaven que l’atmosfera era un camp totalment investigat i que ja es coneixien tots els gasos existents en l’aire. Cap el 1882, però, les investigacions sobre la densitat dels gasos atmosfèrics del científic anglès Robert John Strutt, tercer Lord Rayleigh, sobre la densitat dels gasos atmosfèrics el van portar a resultats inesperats

Al cap de deu anys d’investigació al seu laboratori de Cambridge, Lord Rayleigh feia saber que el nitrogen donava valors molt desconcertants, segons el mètode que s’utilitzava per mesurar la seva densitat. L’escocès Sir William Ramsay s’afegí a la investigació i des d’aleshores ambdós científics van col·laborar molt estretament. Els resultats que obtenien els feia pensar en l’existència d’una altra varietat de nitrogen però amb les noves tècniques d’espectroscòpia van poder observar, a part de les bandes del nitrogen, unes línies verdes i vermelles que no havien vist mai en l’espectre de cap altre gas: Rayleigh i Ramsay  van meravellar el món científic amb el descobriment d’un nou gas, el 1894, que varen anomenar Argó.

Primera sorpresa: l’Argó es va manifestar com un gas enigmàtic, que no interaccionava químicament amb altres elements. Aquesta peculiaritat va sorprendre enormement els científics de l’època, però s’hi van haver de familiaritzar de pressa per què Lord Ramsay va descobrir successivament nous gasos de característiques similars: primer l’heli, seguit del neó, el kriptó i el xenó.

Segona sorpresa: en la dècada dels 1960’s, els científics van poder comprovar que el Kriptó i el Xenó sí que son capaços de formar compostos químics amb altres elements.
 
Els gasos nobles van donar explicació a la valència nul·la, van servir de base per admetre les idees d’enllaç químic i covalent i 25 anys més tard del seu descobriment van ser d’ajuda per a que Bohr desenvolupés la teoria de l’estructura de l’àtom.

Mendeléiev era molt escèptic amb l’existència aquests nous gasos  perquè no encaixaven en la seva taula periòdica. Va acabar acceptant-los i els va acomodar en una nova columna, al marge dels altres elements.
Sembla que la  incapacitat de Mendeléiev per predir l’existència dels gasos inerts va influir en el comitè Nobel, que finalment no li va atorgar el Premi quan se’n va considerar la possibilitat el 1906.

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia