El 1901 Eugène-Anatole Demarçay, nascut a París, químic, geòleg i naturalista de gran integritat intel·lectual i independència de criteri, segons els escrits dels seus coetanis, va aconseguir reunir proves suficients per afirmar que en aïllar una sal específica de l’europi, s’estava davant un nou element. Havia deixat el laboratori d’un famós perfumista per a qui treballava i s’havia establert pel seu compte. Va adquirinr molt renom com a espectroscopista, tant que el matrimoni Curie el va anar a veure per confirmar el descobriment del radi.
|
L'Europi contra la falsificació del paper moneda:
Durant la major part de la història, la moneda de metall preciós d’un regne estava tan lligada a la seva riquesa econòmica que els reis consideraven la falsificació un crim d’alta traïció que es castigava amb la pena de mort. Malgrat el pas del temps, els governs segueixen lluitant contra les falsificacions de bitllets i, en això, l’europi ha estat un aliat imprescindible.
Una de les propietats més interesant de l’europi és la fluorescència de moltes de les seves sals: aquests compostos són capaços d’absorbir llum d’alta energia (llum ultraviolada) i emetre aquesta energia en forma de llum visible de menor energia. Depenent de la molècula de la qual formi part, l’europi pot emetre llum vermella, verda o blava.
Aquesta versatilitat és un malson per als falsificadors. Els tints fluorescents se seleccionen de manera que l’europi sembli apagat sota la llum visible; però si s’il·lumina un bitllet amb un làser especial, aquest excitarà la tinta invisible.
No se sap quins compostos químics s’utilitzen en el bitllets d’euro per què el Banc Europeu ho manté en secret. El 2002 una parella de científics holandesos van fer una anàlisi espectroscòpica i van concloure que la llum vermella que emetien els bitllets correspon exactament als ions de l’element europi.
|
 |
Demarçay home molt viatjat, autodidacte i cosmopolita va voler donar el nom d’europi al seu element, resistint-se a la moda de l’època de posar noms nacionalistes (com per exemple gal·li, germani, etc.). Sospitem que hauria estat molt d’acord que el seu element formés part dels bitllets europeus.