Ostwald, Wilhelm, Compendio de química general. Barcelona: Marín, 1924
Traducció de la sisena edició alemanya del llibre Grundiss der allgemeinen Chemie a càrrec de E. Moles. Aquest llibre és a pesar del seu títol un llibre d'introducció a la química física exposada segons la tradició de l'anomenada "ionic school" creada per Arrhenius, Ostwald, Van't Hoff i Nerst
Rayleigh, John William Strutt. The Theory of Sound. 2nd ed., rev. and enl. London: Macmillan, 1894
Els dos volums d'aquesta obra foren publicats per primera vegada entre els anys 1877 i 1878 i presenten els tractament ara ja clàssic de Rayleigh sobre la teoria de l'acústica. Combinant de forma excel·lent la teoria de l'època i els seus propis experiments, l'obra descriu de forma clara els origens i la transmissió de les ones sonores a través de diferents medis
Thomson, J. J. (Joseph John) Électricité et matière. Gauthier-Villars, 1922.
Aquesta obra amb una introducció per Paul Langevin i traducció de M. Solovine, és la versió francesa d'un text original de l'any 1903. Presenta les conferències fetes a la universitat de Yale per l'autor sobre les noves concepcions de la constitució de la materia i la naturalesa de l'electricitat
Kossel, Albrecht, and William Veale Thorpe. The Protamines and Histones. London: Longmans, Green, 1928
Els treballs més importants d’A. Kossel van ser en el camp de la química de les proteïnes i nucleoproteïnes. Va estudiar les protamines i histones i va demostrar que aquestes substàncies s’havien de classificar com proteïnes. El 1896, Kossel va descobrir l’aminoàcid. Va establir una de les primeres teories de l’estructure de proteïnes basades en la suposició que les proteïnes es componen d’aminoàcids. Kossel va rebre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina de 1910.
Curie, Marie. Radioactive Substances. Mineola, N.Y: Dover Publications, 2002
El llibre és un facsímil de la traducció anglesa de l’any 1904 de la tesi doctoral de Marie Curie. La tesi fou llegida l’any 1903 sota el títol de Recherches sur les substances radioactives. Aquell mateix any se li va concedir el Premi Nobel de Física, compartit amb Pierre Curie (el seu marit des de l’any 1895) i Henri Becquerel, director de la seva tesi doctoral
Curie, Marie. Radioactivité. Paris: Hermann & Cie., 1935
Publicació pòstuma (l’autora va morir l’any 1934). Conté el material del curs sobre la naturalesa i les aplicacions de la radioactivitat que es va impartir a La Sorbonne durant uns quants anys. Les successives edicions incorporaven els coneixements que contínuament sorgien. La primera edició va aparèixer el 1910 amb el títol de Traité de radioactivité (2 vols.) i està inclòs en aquesta exposició
Richards, Theodore W. et al. Determinations of Atomic Weights. Washington, D.C: Carnegie Institution of Washington, 1910
El treball de determinació acurada de pesos atòmics, que li va valdre a Richards el premi Nobel de Química de 1914 (concedit el 1915), es pot trobar tant sols als articles en revistes científiques. El llibret Determinations of Atomic Weights, publicat el 1910, és un recull d'uns pocs articles i conferències. Un recull molt més ampli de traduccions a l'alemany de la seva obra va ser publicat el 1909 sota el títol Experimentelle untersuchungen über Atomgewichte 1887-1908.
Laue, Max von. Das Relativitätsprinzip. Braunschweig: Vieweg, 1911
Primer llibre sobre la teoria de la relativitat especial d’Einstein. M. von Laue el va escriure animat per M. Planck de qui va ser ajudant en aquella época. Traduït immediatament a diversos idiomes va provocar, en gran mesura, la rápida i àmplia difusió de la teoria
Michelson, Albert A. (Albert Abraham). Studies in Optics. New York: Dover, 1995
Descriu les cerques bàsiques de la llum i de l’òptica. Inclou experiments famosos que van concloure que la velocitat de la llum és una constant física fonamental. També descriu el treball amb l’interferòmetre per la mesura de les llongituts d’ona i les seves aplicación en Astronomia.