Bibliografia exposada

En aquest article M. Biot descriu per primera vegada la propietat dels cristalls de quars de fer girar el pla de polarització de la llum. La taula que veiem mostra els angles de rotació obtinguts amb llum de diferents longituds d’ona.

Textos de diferent naturalesa dels clàssics de la difracció dels raigs X: W.H. Bragg, W.L. Bragg i Max von Laue

En aquest llibre, amb múltiples edicions i traduccions, es recullen els primers avenços assolits en la determinació d’estructures cristal·lines mitjançant la difracció de raigs x. La primera edició és de l’any 1915, any en el qual els autors, pare i fill, van rebre el premi Nobel de física per les seves investigacions en aquest camp

Textos de diferent naturalesa dels clàssics de la difracció dels raigs X: W.H. Bragg, W.L. Bragg i Max von Laue

Un tractat clàssic en el que l’autor –que va realitzar notabilíssimes aportacions en el camp de la polarització de la llum-  mostra l’estat de l’òptica, el 1933, incloent una explicació rigorosa del fenomen de la visió i també informació detallada dels principals instruments òptics de l’època

El llibre és un compendi de la física dels raigs X del moment. És considerat com una segona edició, corregida i molt més extensa, de la que Compton va publicar el 1926, sota el títol X-rays and electrons. Un any després, el 1927, Compton va rebre el premi Nobel de Física pel descobriment de l’efecte que porta el seu nom, en el que els raigs X juguen un paper destacat.

Volum commemoratiu en el que s’analitzen la història i els treballs pioners sobre raigs X, així com les seves aplicacions en la difracció i l’espectroscòpia. Ewald, al mateix temps, va ser un notable investigador en el camp de la difracció dels raigs X aplicada a la cristal·lografia, a Alemanya, en el període d’entreguerres

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics

La difracció de raigs X pel mètode de la pols cristal·lina té aplicació com a mètode d’identificació de sòlids amb l’ajut de la base de dades JCPDS generada a partir de les fitxes que es mostren. Avui el mètode Rietveld també permet resoldre estructures cristal·lines per difracció de pols

El 1945 HEESCH i SHUBNIKOV van definir l’antisimetria o simetria de color. Aquesta operació de simetria canvia una propietat d’un objecte, com ara el seu color, o el moment magnètic d’un àtom, i dóna lloc a nous grups de simetria necessaris per a descriure l’estructura magnètica dels sòlids.

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics

TEOFRAST (327-287 aC), filòsof grec i deixeble d’Aristòtil, descrigué la forma regular dels cristalls al primer tractat conegut de mineralogia

La difracció de raigs X per monocristalls s’ha convertit en l’eina més important per a la determinació d’estructures cristal·lines de sòlids naturals i sintètics