Vitrines

Taula correspondència i articles

En aquesta vitrina es mostren les còpies de les cartes originals manuscrites i a màquina entre Bohr i E. Rutherford. Primer observem les cartes que Bohr va enviar a E. Rutherford, demanant-li que considerés recomanar la publicació en la revista Philosophical Magazine del primer article d’una sèrie sobre la constitució dels àtoms i les molècules (6 de març de 1913). I després la resposta de E. Rutherford a la carta de Bohr plantejant-li algunes objeccions sobre el seu manuscrit (20 de març de 1913). Segueix  la transcripció parcial de les dues cartes anteriors.

Els tres articles de Bohr de la sèrie sobre la constitució dels àtoms i les molècules estan publicats en el volum de la revista Philosophical Magazine exposada.

També presentem una mostra de l’intens debat suscitat pel model atòmic proposat per Bohr l’any 1913, il·lustrat en aquests onze comentaris publicats en la revista Nature entre setembre i desembre del mateix any

Taula diari "The Times"

S’exposen dos exemplars originals del diari anglès “The Times” publicats els anys 1913 i 1945.

L’exemplar publicat el dissabte 13 de setembre de l’any 1913 destaca la nombrosa i distingida audiència –més de la meitat formada per senyores– reunida en la Secció de Matemàtiques i Ciències Físiques de la British Association. El tema que centrava la discussió era la naturalesa de la radiació i, en particular, el dilema del seu caràcter continu o discontinu. La notícia recull, entre d’altres, l’opinió de Bohr –que va defensar el seu model atòmic– i comenta el debat amb H. Lorentz.

El diari The Times del dissabte 11 d’agost de 1945 publica un article de Bohr titulat “Energia a partir de l’àtom. Una oportunitat i un repte”. L’article es va publicar poc després que els Estats Units d’Amèrica ataquessin amb sengles bombes atòmiques les ciutats d’Hiroshima (6 d’agost) i Nagasaki (9 d’agost), fets destacats en el mateix diari. En el seu article Bohr adverteix del poder de destrucció posat a l’abast de l’home per la investigació sobre l’àtom –en la qual ell havia tingut una destacada participació– i advoca per la unió d’esforços per tal d’obtenir el màxim benefici del progrés de la ciència.

També recull diverses notícies relacionades amb la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. Algunes d’aquestes s’han reproduït en fulls independents per facilitar-ne la consulta. N’hi ha una de relacionada amb la ciutat de Barcelona: es tracta de l’excarceració dels exministres de Justícia i Educació del Gabinet de Petain, fugits de França al final del conflicte i retinguts a la presó de Montjuïc.

Vitrina vertical

En el primer prestatge s’exposa un Goniòmetre de Babinet, emprat com a espectroscopi: mesura els angles de desviació de les línies espectrals al ser descomposta la llum incident a través del prisma. Acompanyat pel llibre Kirchhoff, G. Chemische Analyse durch Spectralbeobachtungen Wilhelm Engelmann 1895 Ostwald's Klassiker der exakten Wissenschaften ; 72, on es mostra una imatge d’aquest aparell i un espectre d’emissió.

El segon prestatge mostra l’espectre d’emissió del Hafni, element “predit” per la teoría de Bohr i descobert l’any 1923 a Copenhaguen (Hafnia en llatí). Imatge inclosa en el llibre Homenatge als elements  d’Eugènia Balcells publicat l’any 2009. Es representen els orbitals atòmics segons el model de Bohr, dels ions constituents de la molècula Fluorur de Liti.

En el tercer prestatge, una fotografía de Bohr ens recorda que el seu model atòmic va ajudar a explicar l’espectre de la llum emesa i absorbida pels diferents elements, tal com s’il·lustra aquí amb l’espectre emès pel sol.

Al costat, observem un espectroscopi que permet l'observació y la mesura de les freqüències d’una radiació electromagnètica. El seu funcionament està basat en que un prisma (també una xarxa de difracció) descompon la llum incident segons les freqüències de que està composta. El resultat és un conjunt de línies de colors, o espectre, on les posicions de les línies indiquen les freqüències i la intensitat, la quantitat relativa d’energia corresponent. En concret, aquest que s’exhibeix és un espectroscopi de prisma. Emprat pels alumnes de la Facultat de Ciències fins els anys seixanta